Àmbit metropolità de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta de l'àmbit territorial i futura vegueria, per la vegueria del segle XIV-XVIII vegeu Vegueria de Barcelona.
  •  Àmbit metropolità

L'Àmbit metropolità de Barcelona és un els set àmbits funcionals territorials definits en el Pla territorial general de Catalunya. A l'avantprojecte de Llei de l'Organització Veguerial de Catalunya aquest àmbit és anomenat vegueria de Barcelona.

Es troba situat a la zona central de la Depressió Litoral i la Serralada Prelitoral de Catalunya. És l'àmbit amb més població amb 4.992.193 habitants l'any 2009,[1] abasta una extensió geogràfica de 3.236 km² i una densitat de 1.496 hab/km². El seu municipi més important i nucli principal és la ciutat de Barcelona.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La regió va quedar definida l'any 1987 en les Lleis d'Ordenació Territorial aprovades pel Parlament de Catalunya.[2] La integren les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, és a dir, el conjunt format per Barcelona i la seva àrea d'influència en termes econòmics i de mercat de treball.

Vista per satèl·lit de la part central de la Regió Metropolitana de Barcelona
Fitxer:Vista vallès.JPG
Sud del Vallès Occidental, amb el Barcelonès de fons.

És actualment una de les 10 majors aglomeracions metropolitanes europees[3] i ocupa una posició capdavantera entre les zones industrials sent un dels eixos de major desenvolupament econòmic i empresarial en la Mediterrània Occidental. Dels prop de 2 milions de llocs de treball existents a la regió, gairebé un terç provenen de l'activitat industrial. La regió metropolitana de Barcelona suposa el 10% de tot el territori de Catalunya i en concentra el 68% de la seva població, sent la segona aglomeració amb una major densitat d'Europa, tan sols superada per París (3.202 habitants/km2).

Concentra el 58% del sòl industrial català i aporta aproximadament el 70% del PIB de Catalunya -una economia equivalent a la de Dinamarca, en el context europeu- i el 12% del PIB espanyol. És, doncs, el motor econòmic d'una regió europea més àmplia -Catalunya- i alhora ofereix un alt nivell de diversificació industrial. Només a la ciutat de Barcelona, es produeixen cada dia 3,1 milions de desplaçaments, amb un percentatge d'utilització del transport públic d'un 59%.[4]

L'àmbit metropolità de Barcelona és equivalent, aproximadament, a la Vegueria de Barcelona definida per l'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, l'anomenat Informe Roca,[5] divisió territorial que es podria convertir en breu en oficial gràcies a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.[6]

L'abril de 2008, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya va presentar l'avantprojecte del Pla Territorial Metropolità de Barcelona,[7] una eina que delimita els espais d'interès paisatgístic i estratègic que cal preservar i que impulsa una xarxa viària i ferroviària de qualitat que faci possible el seu creixement futur.

Marc físic[modifica | modifica el codi]

El principal element estructurador del relleu metropolità el conforma dues serralades d'alçada diversa que es disposen de nord-est i sud-oest de manera paral·lela a la costa. Aquestes dues serralades són la serralada Litoral i la serralada Prelitoral.

La Prelitoral mostra les elevacions majors, més o menys entre els 1.100 i els 1.700 metres d'altitud. La serralada Litoral té les alçades màximes entre els 500 i 700 metres.

Entre les dues serralades s'estenen dos corredors naturals: la depressió Prelitoral que compren el Penedès i la plana del Vallès, lleument separats per una petita elevació a l'alçada del marge esquerre del riu Llobregat. L'altre corredor és l'estreta depressió Litoral que presenta un petit eixamplament a la part central, on es troba la ciutat de Barcelona i conegut com el pla de Barcelona.

Els cursos fluvials en general respecten l'orientació de la depressió Prelitoral, com per exemple els rius l'Anoia, la Tordera i el Mogent, però la part centre del corredor és travessada per rius i rieres que travessen en direcció nord-sud, com per exemple Congost, Tenes, riera de Caldes, Ripoll, riera de Rubí i Llobregat que creen corredors transversals. La plana litoral es troba travessada per petits rius i rieres amb una marcada variabilitat en els seus cabals a causa de la proximitat del mar i de les característiques del clima que provoquen la seva aparició sobtada i irregular segons el nivell de precipitació.

Aquesta disposició ha representat una dificultat per a les comunicacions naturals entre el litoral i l'interior del país. L'existència del Llobregat i l'eix Congost-Besòs ha servit per trencar en part aquestes barreres naturals i ha permès la comunicació.

Mapa administratiu[modifica | modifica el codi]

Al territori metropolità hi conviuen diverses entitats administratives. Aquesta coexistència permet atendre a les demandes ciutadanes des de diversos nivells de proximitat, però condiciona a la vegada el desenvolupament afectant, entre altres, al planejament territorial.

El mapa municipal[modifica | modifica el codi]

Actualment l'àmbit està comprès per 164 municipis amb una superfície mitjana de 19,7 quilòmetres quadrats: 27 de l'Alt Penedès, 30 del Baix Llobregat, 5 del Barcelonès, 6 de Garraf, 30 del Maresme, 23 del Vallès Occidental i 43 del Vallès Oriental. El municipi més poblat és Barcelona, amb 1.595.110 habitants.[8] Hi ha un relatiu elevat nombre de municipis tot i les nombroses alteracions que hi ha hagut al llarg del temps. Això condiciona força el planejament territorial i l'existència de múltimples administracions locals amb competències de elaboració del plans d'ordenació urbanística municipal (POUM) representa un condicionat a l'hora de coordinar l'urbanisme municipal.

La divisió comarcal[modifica | modifica el codi]

La principal funció de la comarca és donar suport a l'administració municipal en tots aquells afers en què, per insuficiència de recursos, incapacitat o limitació territorial, no puguin desenvolupar els propis ajuntaments.

L'àmbit metropolità de Barcelona comprèn set comarques de Catalunya:

Comarca Habitants
Alt Penedès 101.758
Baix Llobregat 781.749
Barcelonès 2.235.578
Garraf 140.412
Maresme 420.521
Vallès Occidental 862.369
Vallès Oriental 386.465

Les entitats metropolitanes[modifica | modifica el codi]

Àrea metropolitana de Barcelona dins l'Àmbit metropolità.
  •  Entitat del Medi Ambient
  •  Mancomunitat de Municipis
  •  Entitat del Transport

L'àrea metropolitana de Barcelona està composta per 36 municipis dels 164 de l'Àmbit metropolità de Barcelona.

El mateix paquet de lleis que l'any 1987 regulava els règims municipal, comarcal i provincial a Catalunya va comportar la supressió de l'únic ens administratiu amb un ampli ventall de competències pròpies que ha tingut l'àrea metropolitana de Barcelona: la Corporació Metropolitana de Barcelona. La Corporació, que abastava un territori format per Barcelona i els 26 municipis de la seva àrea d'influència més immediata, tenia naturalesa d'ens local i disposava, entre d'altres, en matèries com ara urbanisme o transport.

El buit en l'exercici de les seves competències que va provocar aquesta dissolució va ser ràpidament superat a partir de la transferència de les competències en matèria d'urbanisme a la pròpia Generalitat i a altres entitats metropolitanes. En total es van crear tres entitats dins l'àrea metropolitana de Barcelona:

  • Mancomunitat de Municipis
  • Entitat del Transport
  • Entitat del Medi Ambient

Actualment està en procés de creació el Consorci de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (CAMB) que suposarà el retorn del govern metropolità.

Ocupació i ús del sòl[modifica | modifica el codi]

Evolució del poblament[modifica | modifica el codi]

En els darrers cinquanta anys es poden distingir tres fases diferenciades del procés de poblament de l'àmbit metropolità: creixement intensiu, redistribució sobre el territori i represa del creixement basat en la immigració estrangera.

A les dècades dels cinquanta, seixanta i primers dels setanta es produí una forta arribada de contingents migratoris procedents de la resta d'Espanya, que tendiren a instal·lar-se a les àrees més densament poblades com Barcelona i després als municipis més propers. La regió va créixer en 2.272.585 persones, duplicant-se la població de la zona.

A la dècada dels vuitanta i part dels noranta es va mantenir la població entre els 4.238.876 i els 4.228.048. En aquest període es produí força moviments de redistribució interna que es caracteritza per la sortida d'habitants de les àrees més poblades cap a àrees menys poblades de la primera i la segona corona. Això es deu a la major disponibilitat d'habitatge fora de les àrees més poblades i la recerca d'un entorn diferent per viure i al increment de l'accessibilitat d'aquestes àrees més llunyanes de Barcelona.

Entre el 1981 i el 1996 els cinc municipis més densos: l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramanet, Barcelona, Cornellà de Llobregat i Badalona encapçalen la major pèrdua de població. Aquesta pèrdua d'habitants serà en benefici de municipis generalment mitjans i petits. Alguns municipis del baix Maresme, el Vallès o el Garraf dupliquen i fins i tot tripliquen la seva població.

A partir de finals de la dècada de 1990 hi ha un repunt de la natalitat i la major incidència es deu a l'arribada d'importants contingents migratoris d'altres països. Entre el 2000 i el 2006 el nombre de ciutadans d'origen extracomunitari passa de 88.049 a 516.968.

Mapa d'ús del sòl[modifica | modifica el codi]


Mapa d'ús del sòl

Mobilitat i infraestructures de transport[modifica | modifica el codi]

Autoritat del Transport Metropolità[modifica | modifica el codi]

Àmbit de l'ATM, en verd els municipis integrants de l'Entitat Metropolitana del Transport i en vermell l'Agrupació de Municipis amb Transport Urbà (2a i 3a corona)

L'Autoritat del Transport Metropolità està formada pels municipis del mateix àmbit metropolità lleugerament ampliat (abastant fins a 5.217.864 habitants l'any 2006),[9] i en regula el transport dividint-lo en corones de municipis.[10] Aquesta divisió és la següent:

Transports de la Regió Metropolitana de Barcelona, regulats per l'ATM
Població Extensió Densitat
Barcelona 1.595.110 101 15.793
1a corona 1.555.270 532 2.923
2a corona 1.456.937 1.362 1.070
3a corona 747.810 2.273 329
5.355.127 4.268 1.255

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Distribució per àmbits del Pla Territorial. Any 2009.». IDESCAT. [Consulta: 3 de febrer de 2009].
  2. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Decret 177/1987, de 19 de maig, pel qual es despleguen la planificació i la coordinació d'àmbit regional previstes a la llei 7/1987, de 4 d'abril. (Catalunya)
  3. Població de les ciutats i unitats urbanes de més d'un milió d'habitants de la Unió Europea segons el INSEE (francès)
  4. "Si analitzem la situació actual comprovem que a l'interior de la ciutat de Barcelona, tenint en compte únicament els 3,1 milions de desplaçaments que s'hi produeixen diàriament, el transport públic té un percentatge d'utilització de quasi el 59%, és a dir, és el mitjà de transport més utilitzat."
    Barcelona Metropolis Mediterrània Text de Xavier Casas
  5. Informe Roca (PDF)
  6. gencat.net. Estatut d'Autonomia de Catalunya
  7. gencat.net. La Regió Metropolitana de Barcelona compta, per primera vegada, amb un Pla territorial que garantirà el seu desenvolupament ordenat i sostenible
  8. IDESCAT. Barcelona. Indicadors demogràfics.
  9. Àmbit geogràfic de l'Autoritat del Transport Metropolità
  10. Xarxa ferroviària integrada de l'Autoritat del Transport Metropolità (PDF)
  11. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques avança en la definició de l'eix Transversal Ferroviari i la línia Orbital (PDF)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Coord.: 41° 29′ 52″ N, 2° 7′ 22″ E / 41.49778°N,2.12278°E / 41.49778; 2.12278