Àmfissa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Amfisa fou una ciutat de la Lòcrida, capital dels locris ozolis.

Segons la tradició el seu nom ve d'una nimfa, filla de Macar i neta d’Èol, que fou núvia d’Apol·lo.

Durant la invasió de Grècia per Xerxes, molts Locris es van traslladar a la ciutat.

Més tard els amfictions li van declarar la guerra pels cultius de la plana sagrada de Crissea i per molestar a pelegrins que anaven a consultar al oracle de Delfos. La guerra fou encarregada a Filip de Macedònia que la va ocupar i arrasar el 338 aC, però aviat fou reconstruïda

El 279 aC va proveir 400 infants (Hoplites) per la guerra contra els gals.

El 190 aC fou assetjada pels romans que no van poder ocupar la ciutadella.

Vers el 30 aC s'hi van refugiar molts etolis que s'oposaven a ser traslladats a la nova ciutat de Nicòpolis, i potser fins i tot van esdevenir majoritaris. Fou una ciutat prospera sota l’imperi romà.

Més tard, durant l’Imperi Bizantí es va dir Salona nom que encara conserva. Les úniques restes antigues que resten són les de l'acròpolis. Fou el centre d'un comtat sota domini català, dins del Ducat de Neopàtria.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Coord.: 38° 31′ 31″ N, 22° 22′ 31″ E / 38.5253°N,22.3753°E / 38.5253; 22.3753

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àmfissa