Ànec blanc
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Exemplar mascle
 Exemplar femella
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Tadorna tadorna (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
 |
||||||||||||||
L'ànec blanc o ànnera blanca (Tadorna tadorna) és un ànec de superfície de l'ordre dels anseriformes i considerat, a nivell evolutiu, a mig camí entre les oques i els ànecs pròpiament dits.
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
- Medeix uns 60 cm.
- Plomatge blanc amb el mirall verd. El cap i el coll també són verds.
- El mascle té el bec vermell amb una excrescència, també vermella, al damunt.
- Llueix un davantal marró.
- La femella és quelcom més petita que el mascle.
Reproducció [modifica]
Nia a diversos punts d'Europa (des d'Escandinàvia a la Mar Negra). Als litorals catalans és rar, encara que s'ha comprovat que algunes parelles nien al Delta de l'Ebre.
Fa un niu amb herba i plomes entre les dunes amb vegetació, dels terrenys terrestres o aquàtics, tot i que prefereix les salines. Pon 8-14 ous però se n'han observat postes de fins a 32 ja que les femelles tendeixen a pondre en diferents nius. Els ous són de color blanc, de closca molt dura i medeixen 65,8 x 47,6 mm. El covament (efectuat només per la femella) dura 30 dies i el període, fins a aconseguir que els polls volin, s'allarga fins a les 9 setmanes. Llavors organitza una mena de departament per a infants, que són vigilats per algunes femelles. La resta dels adults comencen l'anomenada migració de muda amb la finalitat de canviar les plomes. Ja que en aquesta situació no poden volar i són fàcilment atacables, es reuneixen al mar en grups de diversos milers per imposar més respecte als seus enemics.[2]
Alimentació [modifica]
Quan es retira la marea aprofita per a pescar mol·luscs. Complementa la dieta amb crancs, peixets, insectes i matèria vegetal (algues, herbes, llavors, etc.).
Distribució geogràfica [modifica]
Cria a l'Europa de clima temperat (Illes Britàniques, Mar del Nord, Mar Bàltica, nord de França, Balcans) i a l'Àsia Central fins a la Xina, l'Afganistan, Iran i Iraq. Hiverna als Països Catalans però, al Delta de l'Ebre se'l veu tot l'any.
Costums [modifica]
- Només baixa als Països Catalans quan l'hivern és molt rigorós a l'Europa del Nord.
- Els estols poden ésser molt nombrosos (al voltant dels 100.000 exemplars a la Mar de Wadden).
- Camina amb més facilitat que altres ànecs car té les potes més llargues.
- Neda bé però és menys aquàtics que altres anàtids.
Referències [modifica]
- ↑ BirdLife International (2004). Ànec blanc. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 21 de juny del 2008 (anglès).
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 26. ISBN 84-315-0434-X.
Enllaços externs [modifica]
- L'ànec blanc a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
- L'ànec blanc a l'Avibase. (català)
- L'ànec blanc a la UICN. (anglès)
- L'ànec blanc a l'Encyclopedia of Life. (anglès)
- Vídeos d'ànecs blancs en llur hàbitat natural. (anglès)
- Descripció i hàbitat d'aquesta espècie. (francès)
- Conservació d'aquesta espècie. (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
- Identificació i fotografies d'aquest ocell. (castellà)
- Reproducció de l'ànec blanc. (castellà)
- Informació sobre la població de l'ànec blanc al Principat de Catalunya. (català)
- Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell. (anglès)
- L'ànnera blanca a l'Enciclopèdia Balear d'Ornitologia. (català)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ànec blanc |
