Ànec griset
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
  Femella i pollet.
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Anas strepera (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
L'ànec griset o ànec d'aigua gros (Anas strepera), conegut de vegades com ascle al País Valencià, és un ànec de superfície que als estanys catalans només hi hiverna.
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
- Fa 45 cm de llargària i 78-90 d'envergadura alar.
- Taca blanca a la part posterior de l'ala i que correspon al mirall (aquest s'observa bé en vol i està format per l'esmentada taca flanquejada de negre i amb una franja terrosa rogenca a la part superior).
- El mascle és de color gris, amb el pit jaspiat de blanc i la part inferior de la cua de color negre.
- La femella posseeix el característic plomatge críptic i la consabuda taca alar blanca.
- Les potes d'ambdós sexes són de color groc ataronjat.
Reproducció [modifica]
Nia a l'est europeu i a les Illes Britàniques. Folren els nius amb fulles seques, plomes, joncs marítims (Juncus maritimus), salicòrnia i altres materials. Pel maig ponen els 8 o 17 ous corresponents, que són covats únicament per la mare, i també només la mare s'encarregarà d'alimentar els pollets, que volaran al cap de set setmanes.
Alimentació [modifica]
Menja cucs, fulles, arrels de plantes aquàtiques i petits caragols. Els pollets, al principi, són alimentats amb insectes.
Hàbitat [modifica]
Es pot observar a les masses d'aigua lliure o als marges amb vegetació litoral densa.
Distribució geogràfica [modifica]
Cria a l'Euràsia septentrional i al centre de Nord-Amèrica. Hiverna al sud de la seua àrea de cria.
Als Països Catalans és relativament comú a les zones humides a l'hivern (com ara, a l'estany de Salses, a la llacuna de El Fondo i a les Balears) i, actualment, sembla que estigui en expansió (de fet n'existeix una població força important al Delta de l'Ebre).
Costums [modifica]
És un ànec poc enèrgic, que es confon entre els estols d'altres espècies (sovint entre els ànecs collverds). Necessita quantitats d'aigua que continguin prats submergits per a poder alimentar-s'hi (només li serveixen les aigües que tenen un màxim de 20-40 cm de fondària, perquè, essent un ànec de superfície, tota la vegetació que es trobi a més profunditat, quedarà fora del seu abast).[2]
Arriba pel setembre i torna a migrar al febrer, si bé en algunes zones resten individus que aconseguiran reproduir-se (això ha passat al Delta del Llobregat i a la llacuna de El Fondo, mentre que el Delta de l'Ebre, amb unes 200 parelles, ocupa el primer lloc amb deferència).[3]
Referències [modifica]
- ↑ BirdLife International (2004). Ànec griset. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 16 de juny del 2008 (anglès).
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 26-27. ISBN 84-315-0434-X.
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 88-89. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
Enllaços externs [modifica]
- L'ànec griset a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
- L'ànec griset a l'Avibase. (català)
- Estudi de la població d'ànec griset al Principat de Catalunya. (català)
- L'ànec griset a la UICN. (anglès)
- L'ànec griset a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Estudi de la població d'aquest ocell a Portugal. (portuguès)
- Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ànec. (anglès)
- L'ànec griset a l'Encyclopedia of Life. (anglès)
- Descripció i hàbitat d'aquesta espècie. (francès)
- Vídeos d'ànecs grisets en llur hàbitat natural. (anglès)
- Enregistraments sonors d'aquest ànec. (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
- El cant de l'ànec griset
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ànec griset |
