Ànec griset

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ànec griset
Mascle (davant) i femella
Mascle (davant) i femella
Femella i pollet.
Femella i pollet.
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Anseriformes
Família: Anatidae
Gènere: Anas
Espècie: A. strepera
Nom binomial
Anas strepera
(Linnaeus, 1758)
Subespècies
Exemplar mascle.
Exemplar adult amb la seua niuada.
Exemplar femella.

L'ànec griset o ànec d'aigua gros (Anas strepera), conegut de vegades com ascle al País Valencià, és un ànec de superfície que als estanys catalans només hi hiverna.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 45 cm de llargària i 78-90 d'envergadura alar.
  • Taca blanca a la part posterior de l'ala i que correspon al mirall (aquest s'observa bé en vol i està format per l'esmentada taca flanquejada de negre i amb una franja terrosa rogenca a la part superior).
  • El mascle és de color gris, amb el pit jaspiat de blanc i la part inferior de la cua de color negre.
  • La femella posseeix el característic plomatge críptic i la consabuda taca alar blanca.
  • Les potes d'ambdós sexes són de color groc ataronjat.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Nia a l'est europeu i a les Illes Britàniques. Folren els nius amb fulles seques, plomes, joncs marítims (Juncus maritimus), salicòrnia i altres materials. Pel maig ponen els 8 o 17 ous corresponents, que són covats únicament per la mare, i també només la mare s'encarregarà d'alimentar els pollets, que volaran al cap de set setmanes.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja cucs, fulles, arrels de plantes aquàtiques i petits caragols. Els pollets, al principi, són alimentats amb insectes.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Es pot observar a les masses d'aigua lliure o als marges amb vegetació litoral densa.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Cria a l'Euràsia septentrional i al centre de Nord-amèrica. Hiverna al sud de la seua àrea de cria.

Als Països Catalans és relativament comú a les zones humides a l'hivern (com ara, a l'estany de Salses, a la llacuna de El Fondo i a les Balears) i, actualment, sembla que estigui en expansió (de fet n'existeix una població força important al Delta de l'Ebre).

Costums[modifica | modifica el codi]

És un ànec poc enèrgic, que es confon entre els estols d'altres espècies (sovint entre els ànecs collverds). Necessita quantitats d'aigua que continguin prats submergits per a poder alimentar-s'hi (només li serveixen les aigües que tenen un màxim de 20-40 cm de fondària, perquè, essent un ànec de superfície, tota la vegetació que es trobi a més profunditat, quedarà fora del seu abast).[2]

Arriba pel setembre i torna a migrar al febrer, si bé en algunes zones resten individus que aconseguiran reproduir-se (això ha passat al Delta del Llobregat i a la llacuna de El Fondo, mentre que el Delta de l'Ebre, amb unes 200 parelles, ocupa el primer lloc amb deferència).[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BirdLife International (2004). Ànec griset. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 16 de juny del 2008 (anglès).
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 26-27. ISBN 84-315-0434-X.
  3. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 88-89. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ànec griset
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.