Ànec mandarí
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Mascle
 Femella
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Aix galericulata Linnaeus, 1758 |
||||||||||||||
 Distribució a Europa de l'Aix galericulata
|
||||||||||||||
L'ànec mandarí (Ànnera mandarina a les Balears) (Aix galericulata) és una espècie d'ocell anseriforme de la família Anatidae originària de la Xina, Japó i Sibèria. Dotada de colors vius, ha estat introduïda a diversos punts d'Europa i és molt apreciada per la seva bellesa.
Taula de continguts |
[modifica] Descripció
De constitució robusta i elegant, pot arribar a amidar fins a 45 com de longitud. Presenta un notori dimorfisme sexual. Els mascles només s'assemblen a les femelles quan estan protegits pel plomatge d'eclipsi.
En època d'aparellament els mascle presenten un plomatge extraordinàriament acolorit. El color predominant és el marró amb un casquet al clatell de color vermell amb luïssors metàl·liques de color ver al front i a l'extrem de les ales. Damunt dels ulls (foscos) presenta dues franges laterals blanques o color crema molt clar i el bec adquireix un to roig coral·lí. El pit i la gola són de color morat, el ventre de color blanc i els costat d'un to crema amb dues bandes blavoses que donen pas a dues franges ataronjades que agafen una direcció cap amunt
Les femelles tenen un plomatge molt més discret de tons marronosos i amb un anell blanc al voltant de l'ull i una franja del mateix color darrera l'ull. La part del ventre és més clara que que el dors.
El plomatge en eclipsi del mascle és molt semblant al de la femella si bé el bec i les potes conserven el color de l'època d'aparellament tot i que més apagats.
[modifica] Distribució
En temps passats aqusta espècie va estar molt extesa per to l'est d'Àsia, però les exportacions massives amb destí a zoològics, parcs i col·leccions juntament amb la destrucció dels seus hàbitats han reduït les poblacions de Sibèria i Xina per sota del miler de parelles a cada lloc. Al Japó, en canvi, es calcula que n'hi ha unes 5.000.
A Europa s'hi va establir al segle XX mitjaçant escapaments i alliberaments. Aquestes poblacions europees (bàsicament a la Gran Bretanya on s'estima que hi ha unes 1.000 parelles), fan desplaçaments hivernals que les poden portar a les nostres latitud. A Catalunya, des de l'hiverrn 88/89 hi ha cites a la regió pirinenca gairebé cada any, especialment a l'estany de Graugés (Berguedà)
La població mundial s'estima que està composta entre 65 i 66 mil exemplars
[modifica] Hábitat i costums
Sol habitar zones forestal denses properes a llacs poc fondos, tolls i basses. A l'iver pot formar petits grups però no sol associar-se amb altres ànecs. Sol estar-se dalt les branques dels arbres o damunt roques. El seu vol és àgil i ràpid. Són ànecs força silenciosos.
[modifica] Alimentació
La seva dieta és tan d'origen animal com vegetal doncs s'alimenta tant al terra com a l'aigua. Tot i això, hi predominen els components vegetals (plantes i llavors). Solen menjar cap el capvespre.
[modifica] Reproducció
Els mascles entren en zel a la primavera. Llavors exhibeixen el seu plomatge aixemplant el pit i alçant la cresta i emeten un xiulet suau i melodiós.
Un cop s'ha format la parella, el mascle segueix silenciosament la femella que el crida contínument.
Fan el niu als troncs d'arbres caiguts propers a l'aigua o en forats dels troncs a considerable altura. La femella pon de 9 a 12 ous que són covats durant 28 o 30 dies. Els pollets aviat són nidífugs. En cas de perill, es submergeixen o s'amaguen entre la vegetació de ribera.
[modifica] Bibliografia
- SHURTLEFF, Lawton; SAVAGE, Christopher (1996). The Wood Duck and the Mandarin: The Northern Wood Ducks. University of California Press. ISBN 0-520-20812-9.
- MULLARNEY,K.; SVENSSON, L.; ZETTETSTRÖM, D; GRANT, P.J. (2003). Guía de Campo de las Aves de España y de Europa. Editorial Omega. ISBN 84-282-1218-X.
- MADGE, Steve; BURN, Hilary (1987). Wildfowl: An indentification guide to the ducks, geese and swans of the world. London: Christopher Helm, p. 188–189. ISBN 0-7470-2201-1.
- SAUER, Frieder. Aves acuáticas. Editorial Blume, Barcelona, 1984 - ISBN: 84-7031-534-X
- GUIXÉ COROMINES, David. (Coord.). El medi natural del Solsonès. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2008. ISBN 9788474533138.
