Ànec mandarí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ànec mandarí
Mascle
Mascle
Femella
Femella
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Anseriformes
Família: Anatidae
Gènere: Aix
Espècie: A. galericulata
Nom binomial
Aix galericulata
Linnaeus, 1758
Distribució a Europa de l'Aix galericulata
Distribució a Europa de l'Aix galericulata

L'ànec mandarí (ànnera mandarina a les Balears) (Aix galericulata) és una espècie d'ocell anseriforme de la família Anatidae originària de la Xina, el Japó i Sibèria. Dotada de colors vius, ha estat introduïda a diversos punts d'Europa i és molt apreciada per la seva bellesa.

Descripció[modifica | modifica el codi]

De constitució robusta i elegant, pot arribar a fer fins a 45 cm de longitud. Presenta un notori dimorfisme sexual. Els mascles només s'assemblen a les femelles quan estan protegits pel plomatge d'eclipsi.

En època d'aparellament, els mascles presenten un plomatge extraordinàriament acolorit. El color predominant és el marró, amb un casquet al clatell de color vermell i amb luïssors metàl·liques de color verd al front i a l'extrem de les ales. Damunt dels ulls (foscos), hi té dues franges laterals blanques o de color crema molt clar, i el bec adquireix un to roig coral·lí. El pit i la gola són de color morat; el ventre, blanc, i els costats, d'un to crema amb dues bandes blavoses que donen pas a dues franges ataronjades que van cap amunt.

Les femelles tenen un plomatge molt més discret, de tons marronosos, amb un anell blanc al voltant de l'ull i una franja del mateix color darrere l'ull. La part del ventre és més clara que el dors.

El plomatge en eclipsi del mascle és molt semblant al de la femella, si bé el bec i les potes conserven el color de l'època d'aparellament, tot i que més apagats.

Distribució[modifica | modifica el codi]

En temps passats, aquesta espècie va estar molt estesa per tot l'est d'Àsia, però les exportacions massives amb destí a zoològics, parcs i col·leccions, juntament amb la destrucció dels seus hàbitats, han reduït les poblacions de Sibèria i la Xina per sota del miler de parelles a cada lloc. Al Japó, en canvi, es calcula que n'hi ha unes 5.000.

A Europa, s'hi va establir al segle XX mitjaçant escapaments i alliberaments. Aquestes poblacions europees (bàsicament a la Gran Bretanya, on s'estima que hi ha unes 1.000 parelles) fan desplaçaments hivernals que les poden portar a les nostres latituds. A Catalunya, des de l'hiverrn 88/89 hi ha cites a la regió pirinenca gairebé cada any, especialment a l'estany de Graugés (Berguedà).

La població mundial s'estima que està composta per 65.000-66.000 exemplars.

Hábitat i costums[modifica | modifica el codi]

Sol habitar zones forestals denses properes a llacs poc fondos, tolls i basses. A l'hivern pot formar petits grups, però no se sol associar amb altres ànecs. Sol estar-se dalt les branques dels arbres o damunt roques. El seu vol és àgil i ràpid. Són ànecs força silenciosos.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

La seva dieta és tant d'origen animal com vegetal, ja que s'alimenta tant a terra com a l'aigua. Tot i això, hi predominen els components vegetals (plantes i llavors). Solen menjar cap al capvespre.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Els mascles entren en zel a la primavera. Llavors exhibeixen el seu plomatge eixamplant el pit i alçant la cresta i emeten un xiulet suau i melodiós.

Un cop s'ha format la parella, el mascle segueix silenciosament la femella, que el crida contínuament.

Fan el niu als troncs d'arbres caiguts a prop de l'aigua o en forats dels troncs a considerable altura. La femella pon de 9 a 12 ous, que són covats durant 28 o 30 dies. Els pollets aviat són nidífugs. En cas de perill, se submergeixen o s'amaguen entre la vegetació de ribera.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • SHURTLEFF, Lawton; SAVAGE, Christopher (1996). The Wood Duck and the Mandarin: The Northern Wood Ducks. University of California Press. ISBN 0-520-20812-9.
  • MULLARNEY,K.; SVENSSON, L.; ZETTETSTRÖM, D; GRANT, P.J. (2003). Guía de Campo de las Aves de España y de Europa. Editorial Omega. ISBN 84-282-1218-X.
  • MADGE, Steve; BURN, Hilary (1987). Wildfowl: An indentification guide to the ducks, geese and swans of the world. London: Christopher Helm, p. 188–189. ISBN 0-7470-2201-1.
  • SAUER, Frieder. Aves acuáticas. Editorial Blume, Barcelona, 1984 - ISBN 84-7031-534-X
  • Guixé Coromines, David. El medi natural del Solsonès. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2008. ISBN 9788474533138. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]