Àngel Colom i Colom

Àngel Colom i Colom a la manifestació convocada a Brussel·les l'any 2009 per la plataforma Deu Mil a Brussel·les.

Àngel Colom i Colom (Rupit i Pruit, 22 de desembre de 1951) és un polític independentista català.

Biografia

El 1976 participà en la Marxa de la Llibertat.

El 1988 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya, com a número tres a la candidatura d'ERC, després de Joan Hortalà i Josep-Lluís Carod-Rovira.

En el congrés d'ERC celebrat el 1989 a Lleida, i davant la gran crisi interna del partit, fou elegit Secretari General en substitució de Joan Hortalà, per davant de la candidatura de Josep Lluís Carod-Rovira. Colom inicià un procés de renovació interna al partit i aglutinà a ERC a molts joves independentistes disgregats en partits extra-parlamentaris i en molts casos, més radicalitzats.

Autodefinit com a pacifista, sempre s'oposà a la violència com a mètode per aconseguir finalitats polítiques i defensà la democràcia i el respecte a les institucions com a via per aconseguir la independència de Catalunya. Contribuí a la dissolució del grup armat Terra Lliure i al desmembrament de l'independentisme que optava per la ruptura; amb aquest objectiu, va mantenir contactes secrets i de públics amb la cúpula del Ministeri de l'Interior, amb la intenció de desmobilitzar tant la militància clandestina del Terra Lliure com l'activisme del Moviment de Defensa de la Terra. En un continu de gestions envoltades de molta propaganda, va oferir la integració a ERC a tots els independentistes que renunciessin a l'enfrontament contra l'Estat i s'integressin a la dinàmica parlamentària del règim.

El 1992, sota el seu lideratge, ERC millorà els seus resultats amb 11 diputats i es convertí així en la tercera força al Parlament. A més, l'any següent, a les eleccions generals espanyoles, aconseguiren un escó al Congrés dels Diputats per primera vegada des de les eleccions de 1982. L'escó l'ocupà la periodista Pilar Rahola.

El 1995 milloraren encara més els seus resultats en les eleccions al Parlament de Catalunya, amb 13 escons, però perderen la condició de tercera força política ja que el Partit Popular de Catalunya n'aconseguí 17.

El 1996 després d'una greu crisi interna, Àngel Colom, juntament amb Pilar Rahola abandonaren el partit i fundaren el Partit per la Independència (PI). Aquest partit, però, tingué una vida curta. En les eleccions municipals del 1999 obtingueren resultats pobres i Pilar Rahola que es presentava com a cap de llista a la ciutat de Barcelona no aconseguí l'acta de regidora. Després d'això la formació es dissolgué.

Després de la dissolució del PI, Àngel Colom, l'any 2000 es féu militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). L'any 2003 va ser nomenat Delegat de la Generalitat de Catalunya al Marroc. Residí a Casablanca, al Marroc, fins el mes d'abril de 2008, que tornà a Catalunya. El 18 de setembre de 2008, fou escollit president del Secretariat d'Immigració de Convergència Democràtica de Catalunya, càrrec que ocupa actualment (2011), i presideix també el diari digital especialitzat en temàtica d'immigració. És conseller Nacional de CDC.

Recentment, ha resultat esquitxat per l'escàndol de corrupció de Fèlix Millet i el Palau de la Música. Millet va pagar setanta-cinc mil euros per cobrir els deutes de la dissolució del PI, i Colom s'ha compromés a retornar-los de manera esglaonada.