Àngel Colom i Colom
Àngel Colom i Colom (Rupit i Pruit, Osona; 22 de desembre de 1951) és un polític independentista català.
[modifica] Biografia
El 1988 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya, com a número tres a la candidatura d'ERC, després de Joan Hortalà i Josep Lluís Carod-Rovira
En el congrés d'ERC celebrat el 1989 a Lleida, i davant la gran crisi interna del partit, fou elegit Secretari General en substitució de Joan Hortalà, per davant de la candidatura de Josep Lluís Carod-Rovira. Colom inicià un procés de renovació interna al partit i aglutinà a ERC a molts joves independentistes disgregats en partits extra-parlamentaris i en molts casos, més radicalitzats.
Autodefinit com a pacifista, sempre s'oposà a la violència com a mètode per aconseguir finalitats polítiques i defensà la democràcia i el respecte a les institucions com a via per aconseguir la independència de Catalunya. Contribuí a la dissolució del grup armat Terra Lliure i al desmembrament de l'independentisme que optava per la ruptura; amb aquest objectiu, va mantenir contactes secrets i de públics amb la cúpula del Ministeri de l'Interior, amb la intenció de desmobilitzar tant la militància clandestina del Terra Lliure com l'activisme del Moviment de Defensa de la Terra. En un continu de gestions envoltades de molta propaganda, va oferir la integració a ERC a tots els independentistes que renunciessin a l'enfrontament contra l'Estat i s'integressin a la dinàmica parlamentària del règim.
El 1992, sota el seu lideratge, ERC millorà els seus resultats amb 11 diputats i es convertí així en la tercera força al Parlament. A més, l'any següent, a les eleccions generals espanyoles, aconseguiren un escó al Congrés dels Diputats per primera vegada des de les eleccions de 1982. L'escó l'ocupà la periodista Pilar Rahola.
El 1995 milloraren encara més els seus resultats en les eleccions al Parlament de Catalunya, amb 13 escons, però perderen la condició de tercera força política ja que el Partit Popular de Catalunya n'aconseguí 17.
El 1996 després d'una greu crisi interna, Àngel Colom, juntament amb Pilar Rahola abandonaren el partit i fundaren el Partit per la Independència. Aquest partit, però, tingué una vida curta. En les eleccions municipals del 1999 obtingueren resultats pobres i Pilar Rahola que es presentava com a cap de llista a la ciutat de Barcelona no aconseguí l'acta de regidora. Després d'això la formació es dissolgué.
Després de la dissolució del PI, Àngel Colom, l'any 2000 es féu militant de CDC. L'any 2003 va ser nomenat Delegat de la Generalitat de Catalunya al Marroc. Resideix a Casablanca, al Marroc, fins al mes d'abril del 2008, que torna a Catalunya. El 18 de setembre del 2008, es escollit president de l'àmbit d'Immigració de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), càrrec que ocupa actualment (2009), presidint també el diari digital especialitzat en temàtica d'immigració.[1] És conseller Nacional de CDC.
Recentment Àngel Colom ha resultat esquitxat per l'escàndol de corrupció de Fèlix Millet i el Palau de la Música. Millet va pagar setanta-cinc mil euros per cobrir els deutes de la disolució del PI, i Colom s'ha compromés a retornar-los de manera esglaonada.[2]
[modifica] Referències
- ↑ nouscatalans.cat
- ↑ «Millet.- Colom torna al Palau els 75.000 euros que va percebre de Millet». Vilaweb, 26.02.2010. [Consulta: 28 maig 2011].
| Precedit per: Joan Hortalà |
Secretari General d'ERC 1989–- 1996 |
Succeït per: Josep Lluís Carod Rovira |
|
|||||
