Àngels Ribé

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Àngels Ribé

Àngels Ribé
Naixement 1943
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Art art conceptual
Obres destacades Laberint
Signatura Àngels Ribé signature 1977.png

Àngels Ribé (Barcelona, 1943) és una artista conceptual catalana, considerada una de les més rellevants de l'art conceptual dels anys 70.[1] Amb una forta presència internacional, ha exposat o col·laborat al costat d'artistes com Vito Acconci, Laurie Anderson, John Baldessari, Hans Haacke, Gordon Matta-Clark, Lawrence Weiner, Hanna Wilke, Martha Wilson o Krzysztof Wodiczko, entre molts d'altres.[2] Forma part, junt amb altres dones com Eugènia Balcells, Eulàlia Grau, Sílvia Gubern, Fina Miralles o Olga Pijoan, del grup d'artistes que van marcar els processos per cercar noves maneres per fer art, d'observar-ho, buscant uns nous valors i una nova societat a finals dels anys 70.[3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

De formació autodidacta, va començar la seva carrera professional el 1967, quan es va instal·lar a París per estudiar sociologia. Poc després, va participar dels moviments del maig del 68, i va entrar al taller d'escultura de Piotr Kowalski.[4] Inicialment va començar a fer ceràmica, tot i que de seguida es va dedicar a l'escultura. Va començar a crear peces, escultures o instal·lacions conceptuals, per anar progressivament evolucionant cap a accions o performances, on no existia peça artística i l'artista treballava amb l'espai o el seu propi cos.[5] En els seus inicis Ribé es fixava en artistes com Robert Morris, Hans Haacke o Walter de Maria, entre d'altres.[6] En els seus inicis signava les seves obres físiques com a A. Ribé, intentant desfer-se de les connotacions de gènere.[3] Tornaria a Barcelona el 1980.[7] Posteriorment Ribé es va traslladar als Estats Units,[8] vivint uns mesos a Chicago abans d'establir-se uns anys a Nova York, on va consolidar el treball artístic que ja havia començat a prendre forma durant la seva estada a París. Allà, les seves obres són marcadament efímeres i conceptuals, i la natura hi té un paper destacat.[4]

Durant els anys 80 la reputació de l'art conceptual va baixar, i l'artista va tornar a Barcelona, però no va tenir una molt bona acollida pel sector local.[9] A partir de llavors, els seus treballs van reencaminar-se cap a l'art objectual, realitzant escultures primer amb ferro per després retornar a una certa incorporeïtat amb els llums de neó.[4] El 2013 va entrar a formar part del Consell Assessor de l'Arts Santa Mònica.[10]

Obra[modifica | modifica el codi]

Entrada a l'exposició celebrada al MACBA el 2011

Els seus treballs, contextualitzats en l'art conceptual de finals dels anys 60 i dels anys 70, inicialment es van crear amb materials poc tradicionals. La seva obra s'entén com un espai d'experimentació fenomenològica, que intenta socialitzar i intergrar l'espectador, convidant-lo sovint a intervenir amb la peça[11] o investigant els possibles diàlegs entre elements com l'aigua i l'escuma o la llum i l'ombra. Ribé progressivament es va dedicar a qüestionar l'obra d'art com a material artístic, menyspreant l'objecte progressivament i passant a fer servir l'espai o el propi cos com a entorn de treball, investigació o anàlisi, i començant a fer instal·lacions i performances, caracteritzades per la contingència, on la possibilitat que una cosa pogués passar o no, remarcant l'aspecte efímer de l'actuació. A Catalunya, hi ha obra seva a la Fundació Vila Casas[12] i al MACBA.[13]

Obres destacades[modifica | modifica el codi]

El pont de Williamsburg connecta el barri de Brooklyn amb la zona inferior de Manhattan. En aquest pont Ribé va realitzar la seva sèrie Two Main Subjective Points on an Objective Trajectory
  • Laberint (1969) : Peça de plàstic transparent de color groc, concebuda com a escultura participativa, que es va crear per a una celebració al Castell de Verderonne, amb l'objectiu d'esdevenir un element interactiu dins l'esdeveniment, creant un recorregut sensorial dins del laberint. El 2011 és la peça va reconstruir al Museu d'Art Contemporani de Barcelona, amb motiu de l'exposició En el laberint. Àngels Ribé 1969-1984.[14] La versió presentada al MACBA fou una adaptació, presentant dos accessos i múltiples recorreguts possibles. Segons Teresa Grandas, Ribé relaciona el laberint amb la visió que en tenia d'ell Jorge Luis Borges, és a dir, com un símbol de perplexitat.[11]
  • Acció al parc (1969) : Escultura creada amb un tub de conducció d'aire per a avions i col·locada en mig d'un parc a Montrouge, a París, dissenyada perquè els nens hi juguessin amb ella i l'anessin transformant. L'artista va anar fotografiant l'acció.[11]
  • Escuma (1969) : Fotografies d'acumulacions d'escuma en parets i enmig del mar
  • Intersecció de llum, Intersecció de pluja i Intersecció d'onada (1969) : Sèries de fotografies que evidencien elements ocults o transitoris.[15]
  • 3 punts (1970 - 1973) : Sèries de fotografies
  • Comunicació actual (1972) : L'Hospitalet de Llobregat
  • Transport d'un raig de llum (1972) : Acció on l'artista feia servir el cos com a contenidor per a transportar la llum
  • Invisible Geometry 3 (1973): escultura geomètrica feta amb el moviment simètric dels ulls.
  • Light Interaction i Wind Interaction (1973) : Anàlisi de dues fonts d'energia fora del seu entorn habitual[15]
  • Performance (1974) a la N.A.M.E Gallery de Chicago
  • Performance (1974) a la Vehicule Galerie de Mont-real.
  • Two Main Subjective Points on an Objective Trajectory (1975): Sèrie de fotografies on l'artista retratava el recorregut que feia diàriament al llarg del pont de Williamsburg, a Nova York.
  • Can't Go Home (1977) : instal·lació que convida a reflexionar sobre la dualitat, contraposant passat i futur.
  • Amagueu les nines, que passen els lladres : Instal·lació presentada a la Galeria G de Barcelona
  • Triangle (1978) : Pel·lícula[16]
  • Ornamentació (1979) : Sèrie de diapositives de Barcelona on es veuen formes ornamentals.
  • Paisatge (1983), pintura escultòrica

Exposicions rellevants[modifica | modifica el codi]

Any Títol Lloc Ciutat
1969 Laberint Centre Artístique de Verderonne París
1975 Two Main subjective Pints on an Objective Trajectory 3 Mercer St. Gallery Nova York
1977 Can't Go Home C Space Gallery Nova York
1977 Amagueu les nines que passen els lladres Galeria G Barcelona
1977 El viatge: primera part: No es pot tornar Espai Tres. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Sabadell
1978 I demà encara plourà, encara que els elefants tinguin por (perquè tenen els ulls petits) Espai 10 (Fundació Joan Miró) Barcelona
1979 E la forma Universitat Autònoma de Barcelona Bellaterra
1979 Ornamentació Escola Universitària de Professorat Sant Cugat del Vallès
1979 Ornamentation: the unrelated Object C Space Gallery Nova York
1980 Bajo el... Sala de Cultura de la Caja de Ahorros de Pamplona Pamplona
1983 Escultures Espai 10, Fundació Joan Miró Barcelona
1998 Angels Ribé 1997 Centre d'Art Santa Mònica. Espai Vau[17] Barcelona
1998 El terrat Galeria Senda Barcelona
2003 Àngels Ribé Fundació Vila Casas, Espai VolART[18] Barcelona
2011 En el laberint. Àngels Ribé 1969-1984 MACBA[19] Barcelona

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cesáreo Rodríguez-Aguilera. Arte moderno en Cataluña: examen de qué cosa sea arte y qué cosa modernidad. Planeta, 1986. ISBN 9788432043710 [Consulta: 18 juliol 2011]. 
  2. <«El MACBA muestra en una retrospectiva la obra conceptual de Àngels Ribé» (en castellà). La Vanguardia, 14/01/2011. [Consulta: 15 juliol 2011].
  3. 3,0 3,1 (Marí, 2011), p.8
  4. 4,0 4,1 4,2 «Bio». Àngels Ribé, pàgina web oficial. [Consulta: 11 març 2014].
  5. Palau, Maria. «Una rebel al Macba». Diari Avui, 14/07/11. [Consulta: 15 juliol 2011].
  6. Pilar Parcerisas. Conceptualismo(s): poéticos, políticos, periféricos : en torno al arte conceptual en España, 1964-1980. Ediciones AKAL, 2007. ISBN 9788446023739 [Consulta: 18 juliol 2011]. 
  7. «Àngels Ribé i el canvi de paradigma en l'art dels anys setanta». Vilaweb, 14/07/2011. [Consulta: 15 juliol 2011].
  8. Francesc Torres; John G. Hanhardt. Francesc Torres (antología): la cabeza del dragón. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 1991 [Consulta: 18 juliol 2011]. 
  9. (Marí, 2011), p.9
  10. «Exposicions 2013-2013». Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF. Arts Santa Mònica. [Consulta: 24 novembre 2013].
  11. 11,0 11,1 11,2 (Grandas, 2011), p.14
  12. Catàleg a la fundació Vila Casas
  13. Obres al MACBA
  14. Dossier de premsa de l'exposició al MACBA durant el 2011
  15. 15,0 15,1 (Grandas, 2011), p.17
  16. Parcerissas, Pilar et al. Il·luminacions: Catalunya visionària. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2009, p.263. ISBN 978-84-9803-327-4 [Consulta: 29 setembre 2011]. 
  17. Centre d'Art Santa Mònica. Barcelona. Àngels Ribé: 1997; Centre d'Art Santa Mònica, Barcelona, gener 1998. Centre d'Art Santa Mònica, 1998 [Consulta: 18 juliol 2011]. 
  18. del 4 de setembre al 4 d'octubre de 2003 Àngels Ribé; Juan Bufill. Àngels Ribé: del 4 de setembre al 4 d'octubre de 2003, Fundació Vila Casas, Espai VolART, Barcelona. Espai VolART, 2003 [Consulta: 18 Juliol 2011]. 
  19. En el laberinto. Àngels Ribé, 1969-1984
  20. «Web de la Fundació Vila Casas». [Consulta: 28 de setembre de 2011].
  21. Premis Nacionals de Cultura 2012

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]