Eleuteri i Àntia de Roma
 Miniatura del Menologi de Basili II, s. IX, amb el sant sortint del forn |
|
| màrtirs | |
|---|---|
| Nom secular | Eleutherius ("lliure), Liberalis, Anthia |
| Naixement | ca. 100-110 (Eleuteri), final del s. I (Àntia) Roma (segons una tradició, Messina, Sicília) |
| Defunció | ca. 121-130 Roma |
| Enterrament | San Francesco alla Pigna (Roma), Catedral de Rieti |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, antigues esglésies orientals, anglicanisme |
| Canonització | Antiga |
| Lloc de pelegrinatge | Rieti, Messina |
| Festivitat | 18 d'abril (catòlics), 15 de desembre (orient) |
| Fets destacables | Bisbe d'Il·líria |
| Iconografia | Els dos junts, com a màrtirs; ell com a bisbe o sortint d'un forn encès |
Eleuteri d'Il·líria, anomenat de vegades Liberal, i la seva mare Àntia (Roma, s. II - 121 o ca. 130) foren dos màrtirs cristians. Són venerats com a sants a tota la cristiandat.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Nascut a Roma, Eleuteri perdé el seu pare (potser un cònsol anomenat Eugeni, segons una font grega del segle V) quan era nen, i la seva mare, Àntia, el portà a Anicet I perquè l'eduqués. Això ha provocat confusions amb el sant papa Eleuteri I, que havia estat diaca d'Anicet.
La tradició diu que fou elegit bisbe de Messina i d'Il·líria (que ocupava territoris de les actuals Croàcia, Sèrbia i Albània) amb poc més de vint anys, i que visqué a Valona (actual Vlorë, Albània). Fou arrestat per haver convertit al cristianisme un oficial romà. Condemat, fou mort, juntament amb la seva mare, que fou decapitada.
Llegenda [modifica]
A partir de la història, s'elaborà una llegenda sense cap altre fonament, en la línia d'altres de similars d'origen oriental. Segons ella, Eleuteri era cristià, fill d'una vídua romana, Anthia, i fou educat per un bisbe, Dinami. Diaca als setze anys, prevere als divuit, fou consagrat bisbe d'Illyrium només amb vint anys.
En haver convertit i batejat un oficial romà, fou arrestat per Fèlix i portat a Roma davant l'emperador Adrià (una tradició diu que fou portat a Messina, Sicília). L'emperador el féu lligar a una graella de ferro roent, però les lligadures es trencaren miraculosament i el bisbe es llevà i predicà a la multitud. De nou a la graella, Eleuteri no volgué abjurar de la fe, però el foc no li feia cap mal i s'apagà. Fou portat llavors a un forn encès, però a les dues hores, el jove en sortí totalment il·lès. L'emperador, enrabiat, el feu lligar a un carro tirat per cavalls salvatges que l'arrossegaren camp enllà; en arribar a un turó, però, un àngel l'alliberà i les bèsties del bosc l'envoltaren pacíficament. Hi visqué durant un temps fins que uns caçadors el trobaren i el lliuraren als soldats.
Durant els jocs a l'amfiteatre, el bisbe fou llençat a les feres, però els lions, que eren els que havia trobat al bosc, no l'atacaren i le lleparen les mans i els peus, mansament. Finalment, fou colpejat fins a la mort, juntament amb onze companys més, mentre que poc després la seva mare fou decapitada.
Tradicions sobre el seu origen [modifica]
En algunes fonts traduïdes del grec, a partir del segle VIII, consta que Anicet consagrà Eleuteri com a bisbe d'Apuliam Aecanam civitatem (Aeca, a la Pulla), però és tracta d'un error de transcripció del terme Apuliam Messenam. La relació amb Messina, però, tampoc no és clara i sembla també fruit d'un error. Igualment, el nom Eleutherius (que vol dir, "lliure"), es va llatinitzar com a Liberator o Liberalis, i això ha fet que es confongués de vegades amb altres sants de nom Liberal.
A Messina es considera que Eleuteri i Àntia eren naturals de la ciutat, i que el bisbe hi havia nascut el 18 d'abril de 121, i que després fou bisbe d'Il·líria.
Veneració [modifica]
Els cossos del bisbe i la seva mare foren sebollits, d'acord amb la tradició a l'altar de Sant Llorenç de la basílica de Santa Sabina de Roma, d'on foren portats a San Giovanni della Pigna, juntament amb les relíquies de Sant Genís de Roma. No obstant això, pot tractar-se d'una nova confusió, ara amb les relíquies del papa Sant Eleuteri I, que foren portades a aquesta església. A Rieti se'n conserven relíquies a la catedral, portades des de Roma pel bisbe Prim, que les deixà a l'església de Sant'Eleuterio, i d'on foren traslladades en 1198.
Malgrat les ambigüitats i confusions, el culte al sant s'estengué ràpidament i apareix en calendaris antics grecs i al Martyrologium Hieronymianum, que el vincula a Rieti.
