Àpid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Àpids
Bombus sp.
Bombus sp.
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Hymenoptera
Subordre: Apocrita
Superfamília: Apoidea
Família: Apidae
Subfamílies

Els àpids (Apidae) són una família d'insectes himenòpters del subordre dels apòcrits. Inclou insectes tan conegut com les abelles i els borinots.

Història natural[modifica | modifica el codi]

Molts àpids són abelles socials, especialment les de la subfamília Apinae, però d'altres són abelles solitàries i algunes són paràsites, és a dir, ponen els ous als nius d'altres abelles. El comportament social sembla haver evolucionat independentment en més d'un grup. A les societats d'abelles hi ha diferents castes, con una reina (o reines) que s'ocupa de la reproducció i nombroses obreres no reproductives que fan totes les tasques de manteniment de niu. A més, hi ha els mascles, coneguts com abellots.

Hi ha exemples de diferents graus de socialitat a diferents espècies. L'abella de la mel (Apis mellifera) és un exemple d'eusocialitat, és a dir, del grau més avançat de socialitat, amb colònies permanents. Altres, como els borinots (Bombus), presenten un grau de socialitat menys complex, amb una reina que inicia una colònia nova cada any.

Totes les espècies no paràsites, en especial les eusocials, són excel·lents pol·linitzadors, donat que visiten nombroses flors per tal de recol·lectar nèctar i pol·len.

Diversitat[modifica | modifica el codi]

La subfamília dels apins (Apinae) és la més àmplia, amb uns 130 gèneres, entre els quals destaquen Apis (abelles amb agulló productores de mel), Melipona (abelles sense agulló productores de mel) o Bombus (borinots típics). Es caracteritzen per la possessió d'una corbícula, una adaptació de la tíbia posterior dissenyada per a l'emmagatzematge i transport de pol·len.

La subfamília del nomadins (Nomadinae) inclou uns 30 gèneres que parasiten nius de moltes espècies diferents d'abelles. No recol·lecten pol·len i, per tant, no tenen corbícula, cosa que els hi dóna un aspecte més similar a les vespes que a les abelles.

La subfamília dels xilocopins (Xylocopinae) inclou uns 30 gèneres i 500 espècies. La gran majoria fan nius a al fusta o a tiges herbàcies que perforen amb les seves fortes mandíbules. Són solitaris, però algunes fan nius comunals, altres presenten rudiments de socialitat i fins i tot d'eusocialitat, como és el cas d'alguns gèneres de la tribu Allodapini.