Àrab
De Viquipèdia
|
عربية Arabiyya |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: |
| Altres denominacions: | |
| Parlat a: | Algèria, Bahrain, Egipte, Gaza, Iraq, Israel, Jordània, Kuwait, Líban, Líbia, Mauritània, Marroc, Oman, Qatar, Aràbia Saudita, Sudan, Síria, Tunísia, Emirats Àrabs Units, Cisjordània, Iemen i més països per minories |
| Regió: | Orient Mitjà, Nord-Àfrica, i Àsia Occidental |
| Parlants: | 225 milions |
| Rànquing: | 4 |
| Classificació genètica: | Llengua afroasiàtica Llengua semítica |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Algèria, Bahrain, Comores, Txad, Djibouti, Egipte, Eritrea, Iraq, Israel, Jordània, Kuwait, Líban, Líbia, Mauritània, Marroc, Oman, Palestina, Qatar, Aràbia Saudita, Sudan, Síria, Tunísia, Emirats Àrabs Units, Iemen |
| Regulat per: | a Egipte per l'Acadèmia de la Llengua Àrab |
|
|
|
| ISO 639-1 | ar |
| ISO 639-2 | ara |
| ISO 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | ara |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
La llengua àrab (العربية, ʾal ʿarabiyya en transliteració tradicional) és la llengua parlada en origen pel poble àrab. És una llengua semítica (com l'hebreu, l'arameu, l'accadi o el sirià). Pel fet de l'expansió territorial a l'edat mitjana i per la difusió de l'Alcorà, aquesta llengua s'ha estès per tot l'Àfrica nordsahariana i bona part de l'Orient Pròxim.
L'origen de la llengua àrab es remunta al segle II de la nostra era. La tradició oral considera no obstant que és una llengua revelada directament a Ismael, el fill d'Abraham amb Rebeca. Les primeres traces de l'escriptura àrab es remunten més enllà del segle VI.
Taula de continguts |
[edita] Varietats de l'àrab
L'àrab és un terme genèric que agrupa nombroses varietats :
- l'àrab clàssic: la llengua de l'Alcorà, parlada a l'època de l'expansió musulmana
- l'àrab literari: una forma moderna però una mica diferenciada de l'àrab clàssic, que és la llengua escrita comuna de tots els països aràbics.
- els dialectes àrabs: llengües orals parlades en els països àrabs derivades de l'àrab clàssic, amb els substrats, superstrats i usos diferents segons les regions, que fa que de vegades siguin tan diferents entre si com el català, l'italià o el romanès entre ells.
[edita] Influències de l'àrab
L'àrab ha llegat una sèrie de mots a d'altres llengües occidentals, sobretot al castellà i al portuguès. En trobem també en català els manlleus d'origen àrab com albercoc (mot que també prestà al llatí via el grec antic), alcohol, àlgebra, algorisme, quitrà o zenit.
Entre els escriptors no musulmans que han escrit en àrab, hi ha per exemple el metge i filòsof jueu Maimònides.
És interessant recordar que nosaltres utilitzem les xifres índies gràcies al contacte amb els àrabs.
[edita] L'àrab i l'islam
La llengua de l'islam es l'àrab, té nombrosos mots de domini religiós inicialment aparegudes en aràbic. Certes paraules religioses existents en àrab, o procedents o no existeixen en altres llengües o només es pot captar tota essència en aquell idioma.
Vegeu Llista de termes àrabs utilitzats en l'islam.
[edita] Literatura Àrab
La llengua àrab té una amplíssima producció literària que abasta des del segle V fins a l'actualitat. Les mostres importants de literatura àrab més antigues són unes composicions de l'Aràbia preislàmica anomenades mu`allaqat, «penjades». Aquest nom s'atribueix tradicionalment al fet que podrien haver estat escrites i penjades dels murs de la Kaaba, llavors panteó de La Meca, per haver resultat vencedores en alguna justa poètica. Això hauria permès la seva supervivència, atès que en l'època la literatura era de transmissió oral i per tant cap suposar que la major part de la seva producció es perdés. Les mu`allaqat són llargs poemes que responen a un esquema fix que després heretarà, amb variacions, la poesia clàssica d'època islàmica. La poesia preislàmica ha quedat en la cultura àrab com model lingüístic i literari i com exemple de valors primigenis lligats a la vida en el desert, com la cavallerositat.
L'Alcorà i l'extensió de l'Islam marquen una fita en la història de la literatura àrab. En primer lloc, suposa el desenvolupament definitiu de l'escriptura i la fixació de la llengua literària, l'àrab clàssic. En segon lloc, la literatura en llengua àrab deixa d'estar circumscrita a la Península Aràbiga i passa a desenvolupar-se per totes les terres per les quals s'estén l'islam, en les quals l'àrab és llengua oficial i de prestigi (més tard substituïda pel persa en algunes regions d'Àsia). S'obre així l'ampli camp de la literatura àrab clàssica, amb gran profusió de gèneres i autors.
Amb la caiguda d'Al-Àndalus i de les potències àrabs d'Orient (Bagdad, El Caire), que seran substituïdes per l'imperi Otomà, la literatura àrab entra en una etapa de decadència, amb una producció molt menor i d'escassa originalitat comparada amb l'esplendor dels segles anteriors. Entre mitjans del segle XIX i principis del XX, segons les zones, el món àrab, i amb ell la seva literatura, entren en el procés de revifament anomenat Nahda (Renaixement). La literatura àrab contemporània es desmarca dels models clàssics i incorpora amb profusió gèneres com la novel·la o el relat breu i, en menor mesura, el teatre. La poesia segueix sent, com en època clàssica, el gènere més conreat.
L'eclosió del nacionalisme àrab a mitjan segle XX i fins als anys setanta serveix d'esperó al desenvolupament literari. Per zones, és Egipte el país que més escriptors ha donat a la literatura àrab contemporània (d'allí era el premi Nobel Naguib Mahfuz), seguit de Líban, Síria, Palestina o l'Iraq. Un aforisme cèlebre declarava que «Egipte escriu, Líban publica i L'Iraq llegeix». En el canvi de segle aquesta sentència ja no és vàlida, ja que si Egipte segueix tenint la major producció i Líban segueix sent la seu de les més prestigioses editorials àrabs, la destrucció de L'Iraq entre la guerra del Golf i la invasió de 2003 va acabar amb la qual potser era la societat àrab de major nivell cultural.
[edita] Països de llengua àrab
Vegeu Països Àrabs.
[edita] Llengües derivades de l'àrab
[edita] Bibliografia
- Edward William Lane, Arabic English Lexicon, 1893, reimpressió del 2003: ISBN 81-206-0107-6, 3064 pàgines (online edition).
- Eros Baldissera, Il dizionario di arabo, Zanichelli, Bolonya, 2004
- Marcelin Beaussier, Mohamed Ben Cheneb, Albert Lentin, Dictionnaire pratique arabe-français, París, Ibis Press, 2007 - ISBN 978-2-910728-55-7
- R. Traini, Vocabolario di arabo, I.P.O., Roma
- Hans Wehr, Arabisches Wörterbuch für die Schriftsprache der Gegenwart: Arabisch-Deutsch, Harassowitz, 1952, reimpressió del 1985: ISBN 3-447-01998-0, 1452 pàgines
- Thelwall, Robin (2003), Arabic, Handbook of the International Phonetic Association (Cambridge (Regne Unit): Cambridge), ISBN 0-521-63751-1
- Kees Versteegh, The Arabic Language, Edinburgh University Press (1997).
- Mumisa, Michael, Introducing Arabic, Goodword Books (2003).
- Haywood and Nahmad, A new Arabic grammar: London 1965, ISBN 0 85331 585 X
- Laura Veccia Vaglieri, Grammatica teorico-pratica della lingua araba, I.P.O., Roma.
- George Grigore, (2007). L'arabe parlé à Mardin. Monographie d'un parler arabe périphérique. Bucarest: Editura Universitatii din Bucuresti, ISBN (13) 978-973-737-249-9 [1]
- Watson, Janet (2002), The Phonology and Morphology of Arabic, Nova York: Oxford University Press
[edita] Vegeu també
- Alfabet àrab i Escriptura de l'hamza ;
- Àrab literari i dialectologia àrab ;
- Fonologia àrab ;
- Vocabulari de l'islam.
- Lingüística
- Llista de prenoms àrabs
- Poesia en àrab
- Arabisme.
[edita] Enllaços externs
- Diccionari infantil il·lustrat català-àrab
- Per aprendre l'àrab amb MP3. Per aprendre l'àrab amb MP3
- Lèxic àrab (àrab)
- WebArabica. Per aprendre l'àrab (francès)
- Fitxa tècnica a Ethnologue (anglès)
- Apartat sobre la llengua àrab del portal Arabismo.com amb moltes referencies a material d'accés públic útils per a l'aprenentatge de la llengua àrab. (castellà)
- Gramàtica en línia de la llengua àrab (anglès)
