Àrab marroquí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Àrab marroquí
àrab col·loquial marroquí لهجة مغربية
Altres denominacions: darija (دارجة)
Parlat a: Bandera del Marroc Marroc
Algèria Argèlia
Sàhara Occidental Sàhara Occidental
Regió: Costa i centre de Marroc bàsicament.
Parlants: 19 480 600
Classificació genètica: Afro-asiàtica
  Semítica
     Meridional;       
        Àrab
         Magrebí
estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

Àrab marroquí (لهجة مغربية ), també anomenat àrab col·loquial marroquí o darija (دارجة), és el conjunt de varietats d'àrab dialectal parlades al Marroc, i que presenten multitud de trets comuns que les diferencien d'altres dialectes de l'àrab. L'àrab marroquí pertany a la família de l'àrab magrebí, un dels principals grans grups de varietats orals de la llengua àrab.

Generalitats[modifica | modifica el codi]

L'àrab marroquí és resultat de l'evolució de l'àrab oral al Marroc. Procedeix de la llengua àrab importada pels conquistadors musulmans el Segle VII, per una part, i d'una altra varietat de llengua àrab portada per les invasions de la tribu beduïna dels Banu Hilal el Segle XI. Encara avui poden establir-se diferències entre els diferents dialectes marroquins en funció que deguin el seu origen en major o menor mesura a una o una altra onada d'arabització. Ambdues es van desenvolupar sobre un fort substrat berber, que ha deixat una empremta visible en el vocabulari, la fonètica i la gramàtica. És també palpable la influència de l'àrab andalusí i, ja en època moderna, del francès i, en menor mesura i sobretot en les varietats del nord, de l'espanyol. A diferència d'altres varietats d'àrab parlat, el marroquí no té a penes influències del turc, ja que el Marroc no va pertànyer mai a l'Imperi Otomà.

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

1-Pronoms personals[modifica | modifica el codi]

El nominatiu (la funció de subjecte en la frase) és normalment independent; per a l'objecte directe, indirecte o el possessiu s'afegeix un sufix a una altra paraula.

1.1 Independents

jo ana

tu (m)  anta /inta

tu(f)   anti /inti

ell         huua
ella hiia

nosaltres        Hna /iHna

vosaltres/as antuma

ells/as          huma

1.2 Sufixats.

1a persona singular -i, -ni, -ia

2a persona singular -k, -ek

3ª persona (m) singular -u

3ª persona (f) singular -ha

1a persona plural                -na

2a persona plural                -kum

3a persona plural                -hum

Exemples: rasi ( ran, cap; -i, meu), el meu cap; diali, meu; rasek, el teu cap; shufia, mira'm

2-El verb.[modifica | modifica el codi]

La 3a persona del singular del passat representa el radical verbal.

El verb només té 3 temps: passat, futur i imperatiu. El present es forma anteposant el prefix ka- o ta- al futur.

2.1 Passat.

1a persona singular         radical + t

2a persona singular      radical + tu

3a persona (m) singular  radical

3a persona (f) singular  radical + et
1a persona plural           radical + na
2ª persona plural radical + tu 
2a persona plural           radical + tu

3a persona plural                radical + u

Exemple: 

1a persona singular     ktebt vaig escriure - he escrit

2a persona singular     ktebti vas escriure

3a persona (m) singular         kteb va escriure

3a persona (f) singular         ketbet va escriure

1a persona plural          ktebna escrivim

2a persona plural ktebtu vau escriure

3a persona plural ketbu van escriure

Ull a les transformacions de l'arrel de la tercera persona.
Correspon als temps catalans: Pretèrit Perfecte i Pretèrit Indefinit d'Indicatiu.

2.2 Futur.

1a persona singular        n/ne + radical de futur

2a persona singular     t/te + radical de futur

3a persona (m) singular         ie + radical de futur

3a persona (f) singular t/te + radical de futur

1a persona plural               n + radical de futur + u

2a persona plural               t + radical de futur + u

3a persona plural ie/i + radical de futur + u

Exemple

1a persona singular     nektob escriuré

2a persona singular     tektob escriuràs

3a persona (m) singular         iektob escriurà

3a persona (f) singular         tektob escriurà

1a persona plural               n ktobu escriurem

2a persona plural               t ktobu escriureu

3a persona plural               ie/i ktobu escriuran


2.3 Imperatiu.

Únicament existeix en la segona persona, generalment pren la mateixa forma del futur sense prefixos:

2a persona singular        radical de futur

2a persona plural               radical de futur


Exemple

2a persona singular (m) ktob escriu (tu), escrigui (vostè)
2a persona singular (f) kotbi escriu (tu), escrigui (vostè)

2a persona plural ktobu escriviu (vosaltres), escriguin (vostès)


2.4 Participis.

2.5 Verbs defectius.

3-El nom.[modifica | modifica el codi]

El nom pot ser: masculí/femení; singular/unitari/col·lectiu/dual/plural; determinat/indeterminat; substantiu/adjectiu.

3.1 Formació del femení.

Generalment i en això coincideix amb el català, la major part dels substantius i adjectius (inclosos els participis) formen el femení afegint-ne una "a" a l'acabament del masculí.

Exemples:
jeib, jeiba (lleig, lletja); tuil, tuila (alt, alta), amin, amina (fidel)

Existeixen bastants noms masculins acabats an " a ".

Exemples:
baba (pare); ja (germà); ma (aigua); jra (pòsit)

3.2 Formació del plural.

Hi ha dos tipus principals de formar el plural: a) per addició de sufixos; b) per transformació interna de la paraula.

3.2.1 Formació del plural per addició de sufixos.

Els principals sufixos són: -in; -a; - (a)t. Certs noms col·lectius catalans acabats en a (recollida de l'"oliva") tenen el seu origen en aquest plural àrab.

Exemples:
ain > ainin (ulls); neyar > neyara (fusters); biro > biroat (oficines)

3.2.2 Formació del plural per transformació interna de la paraula.

3.2.3 L'àrab marroquí contempla també 3 formes d'indicar el nombre dels substantius: col·lectiu, unitat i dual.

3.2.4 Col·lectius: molts noms masculins "en singular" es refereixen a un nombre indeterminat d'objectes.

Exemples:
Hut (peix)

3.2.5 Aquests noms col·lectius tenen un corresponent nom unitari acabat en " -a.

Exemples:
Huta (un peix) en aquest cas al seu torn un plural en "-at" Hutat (diversos/alguns pescats)

3.2.5 Dual: l'àrab marroquí ha conservat restes de dual de l'àrab clàssic " - (a)in", en diversos noms de mesures i noms que sempre van en parella.

Exemples:
Ain, ainin (ull, ulls); mia, miatin (cent, dos cents)

3.2.6 Cas especial per als adjectius: És freqüent utilitzar per al femení plural el plural masculí.

Exemples:
bnt seghera (nena petita), bnat segharat o més usual bnat sghar (nenes petites).

3.3 Indeterminació / Determinació

3.3.1 La Indeterminació s'expressa de les següents formes:

a) amb ajuda de l'indeterminat "shi" que equival a una mica/algun/alguns + el nom en singular o plural.

Exemples:
Shi kalb (algun gos); shi krasa (algunes cadires)

a) amb ajuda del numeral uaHed que equival a un/un/una + l + el nom en singular.

Exemples:
uaHed l kalb (un gos); uaHed l kursi (una cadira).

3.3.2 La Determinació s'expressa de les següents formes:

a) amb ajuda de l'article "l" que equival a el/+ el nom en singular; L'article s'assimila a la consonant inicial del nom quan aquesta és sh, d, n, r, s, t, i, z (les anomenades lletres solars).

Exemples:
L kalb (el gos); l kursi (l cadira)
Sh shims (el sol).

b) amb ajuda de l'un complement del nom.

Exemples:
Donar l kalb (casa del gos).

==

2.2.1 Condició Irreal. Són introduïdes principalment per les conjunciónes: lu (en àrab literal: lau لَوْ), o kan, kun, ka; correlaciónes ka... ka, kun... kun, kun... ka, lukan...kun, ukan... kun ( ukan dialéctalmente); lu kan és utilitzada en tot el Maghreb.

Exemples

Alfabet àrab

  • Lletres bàsiques: ا ب ت ث ج ح خ د ذ ر ز س ش ص ض ط ظ ع غ ف ق ك ل م ن ه و ي
  • Lletres i signes complementaris: ة ء أ إ

Paraules d'origen estranger[modifica | modifica el codi]

Algunes paraules d'origen amazic[modifica | modifica el codi]

  • Mouch o Mech : gat (de Amouch ) [muʃ]
  • Khizzou : pastanaga [xizzu]
  • Yekh : onomatopeia expressant disgust (de Ikhan ) [jɛx]
  • Dcher o Tcher: zona [tʃr]
  • Yeh: sí [jɛh]
  • Neggafa: facilitador de boda (de taneggaft) [nʃggafa]
  • sifet o sayfet: enviar [sˁaɪfɪtˁ]
  • Mezyan : bo [mɪzjæn]

Algunes paraules d'origen francès[modifica | modifica el codi]

  • forchita : (de fourchette ) forquilla [forʃitˁɑ]
  • tomobile : (de automobile ) cotxe [tʃomobil]
  • telfaza : (de télévision ) televisió [tɪlfɑzɑ]
  • radio: radio [rɑdˁjo]
  • partma : (de appartement ) apartament [bɑrtˁmɑ]
  • tobis : (de autobus ) autobús [tʃobis]
  • camera : (de caméra ) càmera [kɑmerɑ]
  • portable : (de portable ) telèfon mòbil/cel·lular [portˁɑbl]
  • tiliphune : (de téléphone ) telèfon [tilifu:n]
  • brika: (de briquet) encenedor [bri’keɪ]

Algunes paraules d'origen espanyol[modifica | modifica el codi]

Aquestes paraules poden haver vingut per mitjà de l'àrab andalusí portat pels moriscs quan van ser expulsats d'Espanya després de la Reconquesta o poden haver-se incorporat en el temps del Protectorat (1912-1956).

  • roueda: roda [rwedˁɑ]
  • cuzina: cocina [kuzinɑ]
  • cuzina : cuina [kuzinɑ]
  • simana : setmana [simɑnɑ]
  • manta : manta [mɑltˁɑ]
  • rial : real (5 cèntims; aquest terme ha estat deixat també a altres dialectes àrabs) [rjɑl]
  • fonc : fons (del mar o piscina) [fundʃo]
  • carrossa : carrossa [kɑrrosɑ]
  • courda: corda [kordˁɑ]
  • cama (en el norte solamente): llit [kamˁɑ]
  • blassa: plaça [blasɑ]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]