Àratos de Sició

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Àratos o Àrat (Aratus, Ἄρατος) conegut també com a Àratos de Sició (271 aC-213 aC) fou cap de la Lliga Aquea.

Fill de Cleínies va néixer a Sició el 271 aC. El seu pare va morir a mans dels Abàntides i Àratos fou salvat per la dona d'un oncle, Soso, que el va portar a Argos on es va criar.

Als 20 anys, amb ajut d'alguns argius, va aconseguir el poder a Sició deposant al usurpador Nicocles (251 aC). La ciutat va ingressar a la Lliga Aquea. Aratos va obtenir l'aliança de Ptolemeu III Evergetes I.

El 245 aC va ser nomenat general de la Lliga, càrrec que va repetir el 243 aC. En aquesta ocasió va ocupar Corint expulsant als macedonis. Mègara, Trozen, Epidaure, Argos, Cleones, i Megalòpolis es van unir a la Lliga. També va derrotar els etolis, que havien fet una expedició de saqueig cap al Peloponès, a Pel·lene. Fou altres vegades general de la Lliga.

La força de la lliga va alertar a Etòlia i Esparta que es van aliar. Aratos es va aliar llavors amb Antígon III Dosó de Macedònia, però li va haver de retornar Corint. Ptolemeu d'Egipte es va aliar a Esparta. Després de les batalles de Lycaeum, Megalopolis, i Hecatombaeum, prop de Dyme, en què els aqueus van portar la pitjor part, Aratos va perdre la confiança del poble, i fou deposat per una moció de censura. Esparta va assolir la direcció de la Lliga i va dictar las seves condicions a Grècia.

Les guarnicions aquees de Trozen, Epidaure, Argos, Hermione, Pel·lene, Caphyae, Phlios, Pheneos i Corint, refugiades a les ciutadelles, es van haver de rendir. Cleòmenes va assetjar Sició que romania lleial a Aratos; aquest va reunir les seves forces i amb vaixells va passar cap a Eubea i es va presentar des d'allí a l'istme de Corint. Cleòmenes III d'Esparta va aixecar el setge de Sició i va anar a defensar Corint, però per un hàbil cop d'estat, Aratos es va apoderar d'Argos on la guarnició espartana va quedar assetjada a la ciutadella. Cleòmenes va haver d'entregar Corint a Antígon III però va arribar massa tard per combatre a Aratos i per la seva part el rei macedoni ja no va haver d'intervenir i es va retirar cap a Mantinea i després cap a Macedònia.

Aratos va fer elegir a Antígon III com a general de la Lliga i va establir els seus quarters d'hivern a Sició i Corint. La batalla final es va lliurar el 222 aC a Sellasia (Sel·làsia) i Antígon III va morir però es va posar fi a l'hegemonia d'Esparta.

El nou rei Filip V de Macedònia va voler controlar la Lliga Aquea i fer els seus estats una dependència del regne. Els etolis es van apoderar de Clàrion (Clarium), fortalesa prop de Megalòpolis, des d'eon van fer expedicions de saqueig, fins que la fortalesa fou recuperada per Timoxenos, general de la Lliga.

Pel mateix temps els general eolis Dorimac i Escopes (Skopas) feien incursions a Pharae (Feres) i Patrae (Patres) i arribaven fins a la frontera de Messènia. Aratos va reunir les seves forces a Megalòpolis i els etolis, considerant les seves forces inferiors, es van disposar a evacuar el país, però llavors Aratos va llicenciar les tropes pensant que la feina ja estava feta i els etolis van tornar i van acampar a Methydrium, quan Aratos només tenia quatre mil soldats. Aratos fou derrotat. Després fou jutjat pel llicenciament de les tropes però en fou absolt.

El 218 aC va derrotar els etolis, eleians i lacedemonis. El 217 aC fou nomenat per dissetena vegada general de la Lliga.

Va morir el 213 aC segons Plutarc i Polibi pels efectes d'un verí subministrat pel rei Filip V de Macedònia. Va rebre honors de la Lliga.

Aratos va escriure un llibre anomenat Comentaris, que foren una història del seu temps fins al 220 aC.