Artemisia I de Caria
Àrtemis (grec antic Ἀρτεμισία, Artemisía) fou reina d’Halicarnàs, Cos, Nisiros i Calidna, feudatària dels reis perses aquemènides, contemporània de Xerxes I de Pèrsia.
Era filla de Ligdamis i va succeir en el tron al seu marit (del que no es coneix el nom i va governar vers 490-480 aC). El 480 aC es va unir amb la seva flota a l'exèrcit persa i va participar a la batalla de Salamina. Aconsellà a Xerxes I que no lliurés una batalla naval contra els grecs, sinó que, una vegada fos presa Atenes, prosseguís el seu avanç fins al Peloponès amb l'exèrcit de terra. L'amenaça que les naus perses poguessin desembarcar al sud de l'istme de Corint forçaria els contingents de les ciutats peloponeses a dispersar-se i protegir els seus territoris.
La seva nau va ser capturada per un trirrem atenenc i no tenia possibilitat de escapar perquè diverses naus perses erròniament li tancaven el pas. Envestí un vaixell de la flota de Xerxes i el va enfonsar, de mode que l'embarcació grega creies que era aliada, i deixes de perseguir-la.
Escapà fins les línies perses, on, segons Heròdot, Xerxes digué: "Els meus homes (Els perses) s'han convertit en dones i les meves dones (Artemisia) en homes!". Heròdot tenia una bona opinió d'ella, a despit del seu suport a Pèrsia a la batalla, possiblement perquè ambdós eren naturals d'Halicarnàs.
Segons la llegenda, estava enamorada de Dardamis, un jove d’Abydos i com que aquest no la corresponia el va fer cegar mentre dormia. Un oracle la va fer expiar el crim tirant-se d'una roca a la mar a l'illa de Lèucada.
La va succeir el seu fill Pisindelis, a una data desconeguda vers la meitat del segle V aC.
