Àsdrubal (general III guerra púnica)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Àsdrubal fou un general cartaginès de la tercera guerra púnica. Ja és esmentat a la guerra contra Masinissa I que va precedir a la guerra contra Roma (150 aC).

Appià l'esmenta amb el càrrec de boetarca (Βοήθαρχος) càrrec de naturalesa desconeguda. Després que els dos fills de Masinissa, Gulussa i Micipsa, enviats com ambaixadors, foren insultats i atacats a Cartago, va esclatar la guerra de Masinissa i va participar en el setge d'Oroscopa, on fou enviat amb 25.000 homes i 400 cavallers i 6.000 cavallers númides que van desertar al camp de Masinissa; va intentar fer aixecar el setge i va lliurar batalla al rei númida però després de tot el dia de combat no hi va haver cap guanyador i van començar converses que van fracassar.

Masinissa progressivament va poder col·locar a Àsdrubal en una posició en què no podia rebre subministraments i finalment va haver de capitular per manca d'aliments, i per l'acord va poder sortir amb seguretat deixant armes i bagatges; quan ja es retiraven foren traïdorament atacats pels númides, violant el tractat i l'exèrcit cartaginès fou destruït.

Àsdrubal i uns quants més es van poder escapar cap a Cartago. El senat, per salvar la cara davant Roma, el va condemnar al desterrament junt amb tots els que havien estat a favor de la guerra contra Masinissa. Es va refugiar en territori númida i va reunir un exèrcit de vit mil homes; mentre el senat cartaginès va veure que fes les concessions que fes, no podia evitar els propòsits romans per destruir Cartago, i quan es van iniciar els preparatius per l'enfrontament final van cridar a Àsdrubal i li van donar el comandament (149 aC) junt amb un altre Àsdrubal (nét de Masinissa) que tindria el comandament de la ciutat. El seu exèrcit li assegurava el domini en camp obert i l'arribada de subministraments a la ciutat, mentre els romans havien de rebre les seves provisions per mar. La cavalleria d'Àsdrubal va fustigar als romans per impedir un setge formal i tots els moviments romans. El cònsol Manli va decidir fer una expedició contra la ciutat interior de Neferis on eren els quarters d'Àsdrubal, i fou rebutjat amb fortes pèrdues i es va haver de retirar; un segon atac de Manli també va acabar en fracàs. Àsdrubal llavors va exigir el comandament únic i es va desfer d'Àsdrubal, el nét de Masinissa.

Quan va arribar Publi Corneli Escipió (147 aC) Àsdrubal va avançar a la vora de les muralles de la ciutat i va establir el seu camp proper al del general romà, però no va saber impedir que una nit els romans ataquessin per sorpresa el barri de Megara; en revenja Àsdrubal va matar a tots els presoners romans, després de mutilar-los de la manera més horrible, i els va exposar a les muralles a la vista dels soldats romans.

Això no fou beneficiós pels cartaginesos, ja que molts ho van considerar horrible (i el senat va emetre les seves queixes) i els romans es veieren obligats a lluitar a mort; però ja tenia la direcció a l'interior i exercia un poder sense contrapartida; molts senadors que se li oposaven foren executats i es va comportar com un rei o un tirà amb el poder absolut.

Quan Escipió va completar el setge i la gana va aparèixer a la ciutat, Àsdrubal va reservar els subministraments, que de mica en mica arribaven, pels seus soldats i els seus lleials. Per mitjà de Gulussa va obrir converses amb Escipió, però aquest només li va garantir seguretat per ell i la seva família i alguns amics, i Àsdrubal va refusar rendir la ciutat en benefici propi tot i que ja no hi havia esperances.

El 146 aC va haver d'evacuar el port i altres barris i concentrar la defensa a la ciutadella de Birsa o Byrsa en la que Escipió va concentrar els atacs; els romans van avançar metre a metre, demolint les cases que anaven trobant una per una; els habitants, afamats, s'entregaven a Escipió i foren rebuts com a presoners; només alguns desertors romans i els principals caps cartaginesos van resistir fins al final al tempre d'Escolapi; Àsdrubal finalment va fugir amb la seva dona i fill i es va entregar a Escipió que li va perdonar la vida; la seva dona i fill es diu que no el van seguir i es van tirar a les flames del temple.

Àsdrubal fou portat presoner a Roma on va participar en el triomf del general romà i després fou enviat presoner a una ciutat de província on va romandre fins a la seva mort en data desconeguda.