Àstrakhan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 46° 20′ N, 48° 01′ E / 46.333,48.017 Àstrakhan (en rus А́страхань, i en tàtar Ästerxan) és la ciutat més gran del sud de la Rússia europea i és la capítal de la província homònima. La ciutat se situa a la vora del riu Volga, a prop del delta que forma en la desembocadura a la mar Càspia.

La ciutat és un centre industrial i port de trànsit per al comerç entre la Rússia europea i l'Àsia Central.

La població, segons dades del 2004, era d'uns 502.800 habitants

Clima[modifica | modifica el codi]

Té un clima continental. La temperatura mitjana anual és de 10,1ºC, el mes més fred és gener amb una temperatura mitjana de -4,8ºC i el més càlid és juliol amb 25,2ºC. La temperatura mínima absoluta és de -33ºC i la màxima absoluta de 41ºC. La zona és semiàrida amb 222 litres de pluviometria anual.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Ibn Battuta esmenta el 1133 una colònia fundada per un peregrí de la Meca que per prestigi religiós havia obtingut l'exempció d'impostos; tenia el nom àrab de Hadjdji Tarkhan (Xacitarxan) de Hadjdj = Peregrí a la Meca, i Tarkhan = noble exempt d'impostos entre els mongols. També apareix esmentada com a Cytrykan o Zytrychan, i en italià Citricano i a les fonts turques com Azdärkhän i Ashtarakan. Les primeres monedes de la colònia apareixen el 1374/1375.

La ciutat fou destruïda per Tamerlà l'hivern del 789 (1395/1396) junt amb Saray, però mentre aquest darrer lloc va desaparèixer, Hadjdji Tarkhan es va recuperar i esdevingué de mica en mica el principal centre comercial de la regió.

El 1466, quan l'Horda d'Or ja havia entrat en decadència, es va instal·lar a la ciutat (ja coneguda com a Àstrakhan) una dinastia de prínceps gengiskhànides nogai descendents del khan dels tàrtars, Küčük Mehmed, de nom Kasim Khan (1466-1490). El va succeir el seu germà Abd al-Karim (1490-1504) i en aquesta època es van estendre fins Stavropol, Orenburg (Čkalov), Samara i Saràtov. Després del 1504 la inestabilitat, els atacs dels khans de Crimea i dels khan Nogai, van debilitar el khanat. Sota Abd al-Rahman (1534-1538) es va demanar ajut a Rússia. El 1544 va pujar al tron Yamghurčay o Yaghmurči que va regnar fins al 1554 quan els russos van entrar al khanat, i van posar al tron a Derwish Ali, però el 1557 aquest es va aliar als Tàrtars de Crimea i als Nogai i fou deposat i el khanat annexionat a l'imperi.

El 1558 els russos van refundar la ciutat 11 km més avall de l'antiga on la població russa fou majoritària encara que també hi havia tàrtars i armenis i fins i tot emigrants indis que fusionats als tàrtars van originar els agryzane. El 1569 fou amenaçada pels otomans i tàrtars de Crimea, que foren rebutjats (a l'any següent els otomans van renunciar als seus drets sobre Àstrakhan) i passat el perill els russos van construir (1582) una muralla i després una ciutadella (1589). Va patir encara alguns saquejos de tàrtars.

A partir del 1623 el territori fou ocupat pels calmucs i en algun moment van arribar a assetjar la ciutat que també va patir alguns saquejos per part dels cossacs (especialment Stenka Razin el 1667-1668 i 1670-1671 en què la va dominar uns mesos) i alguns terratrèmol, epidèmies i incendis (1702, 1718, 1767). El 1700 i 1710 es van consagrar les seves catedrals. El 1705 fou teatre d'una revolta contra el tsar (Rebel·lió de Bulavin) dirigida pel cossac Kondraty Bulavin. El 1719 fou saquejada pels perses. El 1722 fou declarada port militar de la mar Càspia (fins al 1867 que aquesta condició va passar a Bakú). Les faccions dels calmucs que vivien a l'est del Volga van ser expulsades el 1770-1771 (les que estaven establertes a l'oest ho foren el 1944).

El 1717 els russos van crear el govern d'Àstrakhan. A partir de 1750, per fer balança, els russos hi van establir uns 25000 cosacs (Cossacs d'Àstrakhan reorganitzats el 1817 i dissolts el 1919). El 1785 el govern va passar a dependre del Caucas. El 1801 s'hi van establir els kazakhs però sota control rus. El 1830 una epidèmia de colera va delmar la població. El 1832 fou separat del govern del Caucas; el govern fou reorganitzat amb nous límits el 1860 amb 236.500 km² i 208.000 habitants. La població de la ciutat era de 113.001 habitants el 1897 (incloent-hi 12000 musulmans i 6200 armenis).

El 1919 va integrar la República Federativa Socialista Soviètica Russa i va formar part del territori dels calmucs fins al 1943; a finals del 1942 els alemanys van arribar fins a uns 100 km d'aquí (un dels punts més orientals als que van arribar), però es van retirar el 1943. Dissolt el territori dels kalmucs es va formar el 27 de desembre de 1943 un oblast de 96.300 km². El 1939 la població era de 253.655 habitants

Llista de khans d'Àstrakhan[modifica | modifica el codi]

  • Kasim I 1476-1495
  • Abd al-Karim 1495-1504
  • Djani Beg 1504-1523
  • Husayn ibn Djani Beg 1523-1532
  • Kasim II 1532-1534
  • Ak Köbek ibn Murtaza 1533 (mort 1544)
  • Abd al-Rahman ibn Abd al-Karim 1534-1538
  • Darwish Ali ibn Shaykh Awliar 1538-1539
  • Shaykh Haidar 1539-1541
  • Ak Köbek (segona vegada) 1541-1544
  • Yaghmurčay ibn Berdi Beg 1544-1554
  • Darwish Ali 1554-1557 (protectorat rus)

Galeria[modifica | modifica el codi]

Educació[modifica | modifica el codi]

Els principals centres educatius són la Universitat Estatal Tècnica d'Àstrakhan i la Universitat de l'Estat d'Àstrakhan

Personatges[modifica | modifica el codi]

  • Boris Kustodiev,pinto
  • Joseph Deniker, naturalista i antropòleg
  • Ilya Nikolayevich Ulyanov, pare de Lenin
  • Vasily Kirillovich Trediakovsky, poeta.
  • Rinat Dasaev, futbolista
  • Marziyya Davudova, actri a Azerbaidjan
  • Velimir Khlebnikov, poeta
  • Valeria Barsova, soprano

Ciutats germanes[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://pogoda.ru.net/climate/34880.htm

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àstrakhan


Escut de la província d'Àstrakhan Ciutats de la província d'Àstrakhan Bandera de la província d'Àstrakhan
Capital: Àstrakhan

Akhtúbinsk | Kamiziak | Kharabalí | Narimànov | Znàmensk