Àsturs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els àsturs foren un poble de la Tarraconense de possible origen celta, que habitaven part de l'actual d'Astúries quasi tota la província de Lleó i algunes comarques de Zamora i Galícia. Les muntanyes els van dividir en dues parts: els de la costa, anomenats Àsturs Transmontans, i els del interior, anomenats Àsturs Augustans. Plini diu que eren uns 240.000 dividits en 22 tribus (només se'n conserven els noms de 12: Lanciatis, Brigaecinis, Bedunensis, Orniacis, Lungonis, Saelinis, Superatis, Amacis, Tiburis, Egurris o Gigurri, Paesicis i Zoelais).

El seu país tenia moltes mines, especialment d'or, i també cavalls de molta qualitat (un cavall astur era un asturcó). El poble era salvatge i aficionat a la guerra.

El 25 aC foren derrotats per Octavi August durant les guerres càntabres, a la riba del riu Astura i es van retirar a Lància que fou conquerida. Els àsturs al sud de les muntanyes van quedar sotmesos però la resta va seguir de fet independent durant algun temps més.

La capital dels àsturs fou Asturica Augusta (avui Astorga) que fou seu de convent jurídic. Altres ciutats foren: Forum Cigurrorum capital dels Cigurris; Nemetobriga capital dels Tiburis; Lància (potser Sollanco o Mansilla); Camala (potser Cea); Bedúnia (potser La Bañeza) capital del Bedunensis; Brigaecium (segurament Benavent), capital dels Brigaecinis. A la part entre les muntanyes i la costa cal esmentar a Lucus Asturum (potser Oviedo); Noega; Flavionavia (Aviles); Intercàtia, la capital dels Orniacis; Pelontium, la capital dels Lungonis; Nardinium, la capital dels Saelinis; i Petavonium, capital dels Superatis.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]