Àustria Anterior

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Àustria Anterior (alemany: Vorderösterreich, die Vorlande) fou el nom col·lectiu donat a les antigues possessions de la casa d'Habsburg a l'antic ducat de Suàbia però incloent territoris a Alsàcia a l'oest del Rin, a Voralberg, a Suïssa i Baviera. Després de la batalla de Marchfeld del 1278 els Habsburg es van desplaçar a l'Àustria. Del 1406 a 1490 l'Àustria Anterior i el comtat de Tirol junts, van ser coneguts com a Alta Àustria (Oberösterreich) que no s'ha de confondre amb el modern estat federal austríac d'Alta Àustria.

Història[modifica | modifica el codi]

Inicialment la formava el Sundgau amb Belfort i la regió adjacent de Brisgau (Brisgòvia) a l'est del Rin (incloent-hi Friburg de Brisgòvia des de 1368) i un gran nombre de petits territoris dispersos a través de Suàbia, destacant el marcgraviat de Burgau entre Augsburg i Ulm. Els territoris dels Habsburg a Voralberg foren considerats generalment com a part d'Àustria Anterior; els territoris originals dels Habsburg, l'Aargau (Argòvia) amb el castell d'Habsburg i moltes altres possessions originals dels Habsburg al sud de l'alt Rin i del llac de Constança es van perdre al segle XIV amb l'expansió de la confederació helvètica després de les batalles de Morgarten (1315) i Sempach (1386) i no foren considerades part de l'Àustria Anterior excepte el Fricktal (regió a l'entorn de Rheinfelden i Laufenburg) que va romandre dels Habsburg fins al 1797.

El tractat de Westfàlia de 1648 va transferir el Sundgau a França. A les guerres amb els otomans molts habitants de l'Àustria Anterior van ser encoratjats a emigrar per establir-se als territoris recent adquirits de Transilvània, gent que després foren coneguts com a suabis danubians. Al segle XVIII els Habsburg van adquirir alguns territoris menors a Suàbia com Tettnang el 1780. El 1790 Àustria Anterior va quedar dividida en 10 districtes (Oberämter):

  • Breisgau (amb Fricktal) a Freiburg
  • Offenburg: diverses localitats al modern Ortenaukreis (Offenburg no inclosa, ja que era ciutat imperial lliure)
  • Hohenberg, modern Ostalbkreis, antic comtat, a Rottenburg am Neckar
  • Nellenburg, antic landgraviat, a Stockach
  • Altdorf (antic Vogtei Suàbia), avui Weingarten
  • Tettnang, antic comtat de Montfort
  • Günzburg, antic marcgraviat de Burgau
  • Winnweiler, al Palatinat, antic comtat de Falkenstein
  • Constança, antiga ciutat imperial
  • Bregenz, modern Voralberg, administrat des de Tirol.

En la reorganització del Imperi durant les guerres revolucionàries, part de l'Àustria Anterior incloent Brisgòvia va passar en virtut del tractat de Luneville de 1801 a Hèrcules III d'Este, antic duc de Mòdena i Reggio, en compensació per la pèrdua dels seus estats; Hèrcules va morir dos anys després i el seu hereu fou el seu gendre, l'arxiduc Ferran d'Àustria-Este, oncle de l'emperador Francesc II. Després de la derrota austríaca a Austerlitz i la pau de Presburg de 1805, Àustria Anterior fou dissolta i els antics territoris dels Habsburg foren assignats al gran ducat de Baden, al regne de Würtemberg i al regne de Baviera com a recompensa per la seva aliança amb França. El Fricktal ja havia estat integrat a la Confederació Helvètica el 1802.

Després de la derrota de Napoleó, el Congrés de Viena de 1815 va retornar inicialment tot el Vorlande a Àustria però en les disposicions finals només li va tornar el Voralberg doncs Metternich no volia molestar als estats d'Alemanya del sud i també esperava que la renúncia als territoris austríacs prop del Rin alleujaria possibles tensions amb França.

Governants[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Becker, Irmgard Christa, ed. Vorderösterreich, Nur die Schwanzfeder des Kaiseradlers? Die Habsburger im deutschen Südwesten. Süddeutsche Verlagsgesellschaft. Ulm 1999, ISBN 3-88294-277-0
  • Döbeli, Christoph. Die Habsburger zwischen Rhein und Donau. 2. Auflage, Erziehungsdepartement des Kantons Aargau, Aarau 1996, ISBN 3-9520690-1-9.
  • Maier, Hans and Volker Press, eds. Vorderösterreich in der frühen Neuzeit. Thorbecke, Sigmaringen 1989, ISBN 3-7995-7058-6.
  • Metz, Friedrich, ed. Vorderösterreich. Eine geschichtliche Landeskunde. 4. überarbeitete und erweiterte Auflage. Rombach, Freiburg i. Br. 2000, ISBN 3-7930-9237-2.
  • Rommel, Klaus, ed. Das große goldene Medaillon von 1716. (Donativ des Breisgaus,Schwäbisch-Österreich und Vorarlberg zur Geburt Leopolds). Rommel: Lingen 1996, ISBN 3-9807091-0-8.
  • Zekorn, Andreas, Bernhard Rüth, Hans-Joachim Schuster and Edwin Ernst Weber, eds. Vorderösterreich an oberem Neckar und oberer Donau. UVK Verlagsges., Konstanz 2002, ISBN 3-89669-966-0 (hrsg. im Auftrag der Landkreise Rottweil, Sigmaringen, Tuttlingen und Zollernalbkreis).