Àvars

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el poble àvar del Daguestan. Si cerqueu els avars eurasiàtics, vegeu àvars eurasiàtics.
Àvars
(МагIарулал)
Població total 757.100[1]
Regions amb poblacions significatives
Rússia (principalment Daguestan), Azerbaidjan, Geòrgia
Llengua Àvar, rus
Religió Islam sunnita
Grups humans relacionats
Caucasians del nord-oest

Els àvars (turc avarali = inestable, vagabund) són un poble del Caucas que viu principalment al Daguestan. Són de religió musulmana sunnita xafïta, i el seu nom prové de l’àzeri avarali ("rodamón"), però ells s'anomenen a si mateixos maarulal. Ocupen els districtes de Buynarsk i Khasavjurt (Daguestan), però també n'hi ha a Bilokani i Zatakali (Azerbaidjan), i a les conques dels rius Koysu d'Andi, Koysu Avar, Kara Koysu i Tleyserukh. Els arcis o arčis, els andis (andis propis, akhwakhs, bagulals, botlikhs, godoberis, camalais, karates i tindis) i els dido (disos propis, tzezes, bezetes, kharshis, ginukhs i khunzals) formen part del grup àvar però constitueixen nacionalitats separades.

L’Avaristan ocupa la part muntanyenca i poc accessible del Daguestan Central, on encara es dediquen a la ramaderia transhumant de xais, i a les valls, de petits horticultors en terrasses. L'artesanat tradicional és molt desenvolupat: teixit de llana, entapissat, treball de coure (auls de Yosetli i Chichiali), cuir, orfebreria i fusta (auls d'Untsukul i Betsada), ferreteria artística (auls Sagratl’, Golotl’ i Kakhib). La industrialització s'inicià el 1936.

Els àvars es divideixen en dos grups (abans federacions de tribus o bo) que al seu torn es divideixen en clan (kibil):

  • El grup Maarulal que deriva el seu nom de maar (muntanya) en rus tawlintsi, del kumik taw = muntanya, que vivien el nord de l'altiplà de Khunzak.
  • El grup Bagaulal (que vol dir "homes grullers") que són els clans del sud.

El 1957 eren 200.000. Cada un dels grups parla un dialecte diferent (el khunzak al nord i els dialectes antsukh, cokh, gidatli i zakatali, al sud)

Dibir, cadi de Khunzak (1747-1827) que va crear un alfabet àrab per l'àvar, i així la literatura àvar va donar algunes figures, destacant Muhammad ibn Musa de Kudatli (mort 1708, que va escriure en àrab), el mateix Dibir, Mahmud de Betl-Kathab (1873-1919) i Hamzat Tsadasa (1873-1951), premi Lenin el 1950. L'àvar l'utilitzen com a segona llengua les tretze nacionalitats del grup andi-dido i algunes altres.

Pretenen haver estat islamitzats pels àrabs. Segons una tradició llegendària, l'islam havia estat introduït per l'emir Abu Muslim a Khunzak, on encara es mostra la seva tomba i la seva espasa. Realment, la tradició el confon amb Abu Maslama, qui hauria arribat al país en el segle XI. En aquest segle el cristianisme i el judaisme hi predominaven i de fet el cristianisme de ritus georgià hi va persistir fins al segle XVI. En aquest segle XI l'aul de Tanush (ciutat que era capital del principat àvar dels Nutsal, vassall del Xamkhalat dels Kazi Kumuk) va esdevenir la primera fortalesa musulmana al seu territori i centre de la islamització del país. Sembla que els governadors àrabs de Khunzak van esdevenir independents i que finalment van originar el khanat Àvar al final de la curta dominació otomana del 1558 al 1606. El Khanat i, per tant, els àvars van passar a Rússia legalment el 1864. El 1921 foren inclosos al Daguestan.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Всероссийская перепись населения 2002 года».
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àvars Modifica l'enllaç a Wikidata