Álvaro Pombo

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Álvaro pombo (esquerra) ,a la vora de Fernando Savater (dreta), en un acte d'Unió, Progrés i Democràcia

Álvaro Pombo García de los Ríos (Santander, 23 de juny de 1939), poeta, novel·lista i activista espanyol.

Taula de continguts

[edita] Biografia

Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Complutense de Madrid i Bachelor of Arts en Filosofia pel Birkbeck College de Londres, on va viure des de 1966 a 1977. Des que en 1973 es va publicar el seu primer llibre de poesia, Protocolos, Álvaro Pombo s'ha considerat una veu personal i única en la Literatura espanyola. Només quatre anys després de la publicació d'aquells versos, Pombo va guanyar el Premi El Bardo amb la seva obra Variaciones en 1977. Aquest any va regressar a Espanya, publicant-se també la seva primera col·lecció, Relatos sobre la falta de sustancia, que contenia un gran nombre d'històries curtes protagonitzades per personatges homosexuals.

En 1983, ja instal·lat a Madrid per considerar Santander una ciutat infeliç que ho convertiria en "un ésser murriós", guanya el primer Premi Herralde de Novel·la amb El héroe de les mansardas de Mansard, inaugurant així la col·lecció Narratives Hispàniques d'Anagrama, on ha publicat gairebé totes les seves novel·les i a la qual s'ha declarat públicament fidel.

A pesar de considerar-se a si mateix com a poeta, sempre ha estat més conegut com novel·lista, guanyant diversos guardons per les seves obres. El seu estil, únic i original, a pesar de ser classificat dintre del realisme subjectiu, ho ha situat sempre com una figura crucial en les lletres espanyoles. El mestratge amb la qual usa el llenguatge, pròpia d'un poeta veritable, i l'ús xocant i contagiós de l'humor en totes les seves novel·les donen forma a una prosa única, elogiada per crítics i escriptors de tota índole.

Afeccionat a la història medieval i la filosofia fenomenològica, en tots els seus llibres es barregen la investigació psicològica i la preocupació filosòfica. Ell mateix defineix el seu mètode literari com psicologia-ficció. Les seves primeres obres poden considerar-se pessimistes, presentant sempre situacions, arguments i personatges sense esperança, però la seva narrativa dóna un gir amb la publicació d' El metro de platino iridiado (1990) potser la seva obra mestra, guanyadora del Premi Nacional de la Crítica. En aquesta novel·la Pombo comença a exercir el que va cridar "la poètica del Bé", on l'ètica, la humanitat i, en definitiva, el Bé, semblen ser l'objectiu del seu treball. En una de les seves últimes novel·les, Contra natura, Pombo expressa les seves crítiques cap a un excessiu "màrqueting" i "trivialització" de l'homosexualitat que, en la seva opinió, està portant a terme una part del col·lectiu.

Álvaro Pombo va ingressar a la Reial Acadèmia Espanyola el 20 de juny de 2004, proposat per Luis María Ansón, Luis Mateo Díez i Francisco Rico, ocupant la butaca j que va deixar a la seva mort Pedro Laín Entralgo. El seu discurs d'ingrés en l'Acadèmia es va titular Verosimilitud y Verdad; en ell, Pombo va reflexionar sobre la reserva del terme "veritat" per al raonament i "versemblança" per al narratiu-contemplativo. El 16 d'octubre de 2006 se li proclama guanyador del premi Planeta, el més popular de quants existeixen de literatura a Espanya, per la novel·la "La fortuna de Matilda Turpin".

En els últims temps és un actiu col·laborador del partit fundat per Rosa Díez Unió, Progrés i Democràcia (UPyD), fins a tal punt que en les eleccions espanyoles de 2008 va encapçalar la llista al Senat per la Comunitat de Madrid

[edita] Obres

[edita] Narrativa

  • Relatos sobre la falta de sustancia (1977)
  • El héroe de las mansardas de Mansard (1983) Premi Herralde de Novel·la
  • El hijo adoptivo (1986)
  • Los delitos insignificantes (1986)
  • El parecido (1988)
  • El metro de platino iridiado (1990) Premi Nacional de la Crítica
  • Aparición del eterno femenino contada por S. M. el Rey (1993)
  • Telepena de Cecilia Cecilia Villalobo (1995)
  • Vida de San Francisco de Asís (1996)
  • Donde las mujeres (1996) Premi Nacional de Narrativa
  • Cuentos reciclados (1997)
  • La cuadratura del círculo (1999)
  • El cielo raso (2001)
  • Una ventana al norte (2004)
  • Contra natura (2005)
  • La Fortuna de Matilda Turpin (2006) Premi Planeta

[edita] Poesia

  • Protocolos (1973)
  • Variaciones (1977) Premi El Bardo
  • Hacia una constitución poética del año en curso (1980)
  • Protocolos para la rehabilitación del firmamento (1992)
  • Protocolos, 1973-2003 Poesías completas (2004)

[edita] Premis

[edita] Enllaços externs

En altres llengües