Álvaro de Albornoz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Álvaro de Albornoz Liminiana
Alvaro de Albornoz.JPG
Álvaro de Albornoz (1936)
Estat espanyol
Ministeri de Foment
14 d'abril de 1931 – 16 de desembre de 1931
President Niceto Alcalá-Zamora
Estat espanyol
Ministeri de Justícia
16 de desembre de 1931 – 14 de juliol de 1933
President Niceto Alcalá-Zamora
Estat espanyol
President de govern de la República a l'exili
agost de 1947 – juliol de 1951
President Diego Martínez Barrio
Estat espanyol
Ministre de la Justícia de la República a l'exili
agost de 1945 – gener de 1947
President Diego Martínez Barrio
Dades biogràfiques
Naixement 13 de juny de 1879
Luarca Astúries
Mort 22 d'octubre de 1954 (als 75 anys)
Ciutat de Mèxic Mèxic Mèxic
Nacionalitat Espanya
Ocupació Polític
Partit polític PRRS
PRSI
Izquierda Republicana

Álvaro de Albornoz Liminiana (Luarca, Astúries, 13 de juny de 1879 - Mèxic, 22 d'octubre de 1954), polític i escriptor espanyol.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Primers anys[modifica | modifica el codi]

A la seva vila natal realitza els primers estudis, i en la Universitat d'Oviedo obté la llicenciatura de Dret. En els seus anys d'estudiant viu la inquietud republicana en els cercles intel·lectuals d'Oviedo, prop dels seus mestres Clarín i Adolfo Álvarez Buylla, coneixedor aquest últim del marxisme i creador d'un Seminari de Sociologia que va funcionar en la biblioteca de la Facultat. Aquest ambient primer, i més tard el format a Madrid entorn de Francisco Giner de los Ríos i la Institución Libre de Enseñanza, li reforça en les seves conviccions ideològiques.

Torna a Luarca, on exerceix l'advocacia durant més de deu anys. Va començar la seva militància en el socialisme i va escriure en el periòdic del partit a Astúries, La Aurora Social. Va ingressar, en 1909, en el Partit Republicà Radical de Lerroux, aconseguint l'acta de diputat per Saragossa a les eleccions generals espanyoles de 1910, acta que va mantenir fins a les següents eleccions de 1914.[1] En els anys successius es va dedicar a exercir l'advocacia compaginant-la amb una gran labor assagística. No serà fins a 1929, quan a la Presó Model de Madrid fon juntament amb Marcel·lí Domingo i Sanjuan el Partit Republicà Radical Socialista (PRRS).

II República[modifica | modifica el codi]

Fou membre del Comitè Revolucionari en 1930. Va ser defensat per Victoria Kent davant el Tribunal de Guerra i Marina, i va sortir absolt, definint l'advocada el que era la rebel·lió militar: "aixecament en armes d'elements de l'exèrcit contra el Rei, el govern, la Constitució...", al·legant doncs que no se li podia acusar de rebel·lió militar ja que estava detingut quan es va publicar el Manifest republicà. Després de la proclamació de la Segona República Espanyola, va ser diputat a les Corts Constituents de la República i ministre de Foment i Justícia durant l'anomenat Bienni progressista (1931-1933). El fruit de la seva gestió ministerial van ser les lleis laiques de la República (dissolució de la Companyia de Jesús, divorci, supressió del pressupost de Culte i Clergat, reglamentació de les Ordres Religioses, etc.). En 1933 va ser nomenat com a primer President del nou Tribunal de Garanties Constitucionals (antecedent de l'actual Tribunal Constitucional). Aquest mateix van sorgir profundes dissensions en el si del Partit Radical Socialista, ja que la seva ala més conservadora s'oposava a seguir col·laborant amb el PSOE, mentre que l'ala més progressista (encapçalada per Albornoz i Marcel·lí Domingo i Sanjuan) n'era favorable, per la qual cosa aquest sector se'n va sortir i va fundar el Partit Radical Socialista Independent, que va tenir una vida molt curta ja que en 1934 es fusionaria amb altres partits formant Izquierda Republicana.

El 27 de juliol de 1936, una vegada iniciada la Guerra Civil, va ser nomenat ambaixador de la República a París fins que en el mes de setembre va ser substituït per Luis Araquistáin. En acabar la guerra, va partir rumb a l'exili.

Exili[modifica | modifica el codi]

Ja en Mèxic, va ser ministre de Justícia en el govern en l'exili de José Giral (1945-1947), i més tard ell mateix va ser nomenat Cap del Govern republicà en l'exili, càrrec que va ocupar al capdavant de dos governs consecutius: el primer, de 1947 a 1949 i el segon, de 1949 a 1951.

Família[modifica | modifica el codi]

Era oncle del Premio Nobel de Medicina Severo Ochoa de Albornoz i besoncle de la poetessa i crítica literària Aurora de Albornoz.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • La Institución, el ahorro y la moralidad de las clases trabajadoras (1900)
  • Individualismo y socialismo (1908)
  • Ideario radical (1913)
  • El temperamento español (1921)
  • La Democracia (1925)
  • La Libertad (1927)
  • El gobierno de los caudillos militares (1930)
  • La política religiosa de la República (1935)
  • Páginas del destierro (1941).

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Juan de la Cierva y Peñafiel
Ministeri de Foment
República Espanyola

(abril-desembre) 1931
Succeït per:
Indalecio Prieto
Precedit per:
Fernando de los Ríos Urruti
Ministeri de Justícia
República Espanyola

1947 - 1951
Succeït per:
Santiago Casares Quiroga
Precedit per:
Ramón González Peña
Ministre de Justícia de la República a l'exili
República Espanyola

1945 - 1947
Succeït per:
Manuel de Irujo Ollo
Precedit per:
Rodolfo Llopis
President de govern de la República a l'exili
República Espanyola

1947 - 1951
Succeït per:
Félix Gordón Ordás