Ángeles Santos Torroella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ángeles Santos)
Infotaula de personaÁngeles Santos Torroella
Biografia
Naixement7 novembre 1911 Modifica el valor a Wikidata
Portbou (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 octubre 2013 Modifica el valor a Wikidata (101 anys)
Madrid (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Sitges 
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintora, il·lustradora, dibuixant Modifica el valor a Wikidata
MovimentExpressionisme, surrealisme i postimpressionisme
ProfessorsCellino Perotti (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Un món (1929)
Tertúlia (1929)
La Terra (1929)
Família
CònjugeEmili Grau i Sala
GermansRafael Santos i Torroella Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Ángeles Santos Torroella (Portbou, Alt Empordà, 7 de novembre de 1911[1] – Madrid, 3 d'octubre de 2013),[2] de vegades referida amb el diminutiu Angelita,[3] va ser una pintora i artista gràfica catalana.

Pintora precoç, la seva obra primerenca es troba a cavall entre l'expressionisme i el surrealisme, tot i que posteriorment es va decantar cap al postimpressionisme.[4] Considerada tota una revelació juvenil, es feren ressò de la seva pintura molts intel·lectuals contemporanis a finals dels anys 20 i principis dels anys 30 del segle xx.[5]

Va formar part del cercle de dones intel·lectuals i artistes de la pintora russa Olga Sacharoff, entre les quals hi havia les pintores Soledad Martínez, Marie Laurencin, Dagoussia i Laura Albéniz, les escultores Lluïsa Granero i Maria Llimona o les escriptores Clementina Arderiu i Elisabeth Mulder.[6]

Ja el 1931, amb 20 anys, presentà una exposició individual a París, i el 1932 participà en la col·lectiva d'Artistes Ibèrics a Copenhaguen i París.[7] El 1933 fou convidada una l'exposició del Carnegie Institute de Pittsburgh (EUA) i el 1936 figurà al pavelló espanyol de la Biennal de Venècia.[8] Exposà a Barcelona per primer cop el 1935 a les Galeries Syra i ho feu de no l'any següent.[9] La seva obra posterior, decantada cap al postimpressionisme, tracta preferentment el paisatge i els interiors. La seva pintura més destacada és Un món, un oli de gran format que representa un planeta surrealista, que l'artista pintà als 18 anys i que actualment està conservat al Museu Reina Sofia de Madrid.[10]

El 2005, Ángeles Santos va rebre la Creu de Sant Jordi «en reconeixement a la gran revelació que va suposar la seva producció de joventut, a cavall entre l'expressionisme i el surrealisme, en el marc de les avantguardes històriques, i que li va valer el reconeixement internacional».[4] Santos va ser germana del poeta i crític d'art Rafael Santos Torroella. Es casà amb el també pintor Emili Grau i Sala. Va tenir un fill, Julià Grau i Santos, que també es va dedicar a la pintura.[7]

Biografia[modifica]

Infantesa[modifica]

Ángeles Santos va néixer a Portbou, el 7 de novembre de 1911. Filla de Julián Santos Estévez —funcionari de duanes— i Aurelia Torroella, va ser la primera de vuit germans. Al llarg de la seva infantesa, la família va viure a diversos llocs de la zona fronterera (Portbou, la Jonquera, el Portús…) a causa de la feina del pare.[11] El 1921 la família es va establir en un petit poble de la província de Salamanca, on va passar aproximadament tres anys. El 1924 es van traslladar a Ayamonte (Huelva) i fou llavors quan Ángeles va ingressar al Colegio de las Esclavas Concepcionistas del Divino Corazón de Sevilla, lloc on entraria en contacte amb el món de la pintura.[12] Cal dir que la família sempre passava els estius a casa dels avis, a Portbou, poble que Santos qualificà posteriorment com a paradís.[1][13]

Una de les monges del col·legi va recomanar a la mare d'Ángeles que la nena es dediqués a la pintura i que deixés de formar-se en altres activitats "complementàries", com el piano o el francès, ja que tenia una habilitat especial pel color i el dibuix.[11] Dos anys més tard, la família es va traslladar de nou, aquesta vegada a Valladolid, on els seus pares van inscriure Ángeles a les classes privades del pintor italià Cellino Perotti.[7]

Primeres exposicions[modifica]

L'estiu de 1928 va passar una temporada a Saucelle, on va començar a pintar ja de manera seriosa.[14] Quan va tornar, va participar en unes quantes mostres —col·lectives i individuals (a l'Ateneu de Valladolid)— proposades pel polític Alfonso Roca de Togores,[15] i va deixar les Dominiques franceses per dedicar-se íntegrament a la pintura.

Valladolid, entre la dècada de 1920 i principis dels anys 30, vivia una gran efervescència cultural. Segons el crític d'art Josep Casamartina, entre la tardor de 1929 i la primavera de 1930 l'estètica de Santos Torroella va evolucionar de manera vertiginosa, afí als ideals proposats per l'Escola Pictòrica de Valladolid —de tendència figurativa, moderna i propera als ideals de la Generació del 27,[16] com ho demostren les obres dels seus integrants Mariano de Cossío i Sinforiano de Toro— sota la direcció del pintor anglès Cristóbal Hall (o Christopher), i distant de les idees propugnades per l'escola dirigida pel retratista Anselmo Miguel Nieto.[17] Aquesta Generació es va caracteritzar per la independència i pel protagonisme aconseguit per les dones en les arts plàstiques i s'hi han inclòs també artistes com Soledad Martínez García, Maruja Mallo o Remedios Varo.[18]

Entre l'estiu de 1928 i la primavera de 1930, Ángeles Santos va produir una seixantena d'olis, dels quals se'n conserven la meitat.[16] Dos d'aquests quadres es consideren entre les seves obres més importants: Un món —obra de grans dimensions que representa un estrany planeta surrealista— i Tertúlia —també anomenat El cabaret—, quadre inspirat en l'obra d'El Greco.[19] En aquesta època, Santos es dedicava a pintar pràcticament durant totes les hores de dia.[20] Moltes de les obres d'aquest període actualment estan desaparegudes; foren destruïdes per la mateixa autora o ocultades amb altres pintures.[21]

Després de realitzar un parell de mostres a Valladolid que van causar sensació, la participació en el IX Salón de Otoño de Madrid l'any 1929 —amb les obres Un món, Autoretrat i Noies—, li va fer augmentar la seva fama, sobretot gràcies a la seva obra mestra de grans dimensions.[22] Fins i tot Federico García Lorca es va interessar per la pintora, amb la qual es va arribar a trobar personalment.[23]

Èxit[modifica]

Després del Salón de Otoño, hi va haver una allau d'elogis cap a l'autora, amb la publicació d'articles i crítiques de la mà d'intel·lectuals i crítics com Jorge Guillén, Ramón Gómez de la Serna, Manuel Abril, Juan Ramón Jiménez, Federico García Lorca, Guillem Díaz-Plaja i Joan Teixidor.[5]

Després del gran èxit de l'exposició a Madrid, va participar en altres mostres, com ara la del Lyceum Club de Madrid (1929) i la del Círculo de Bellas Artes de la mateixa ciutat (1930). El 1930 va tornar a participar en el Salón de Otoño (a la desena edició), el qual la va consagrar definitivament.[24] Seguidament va exposar a París (1931),[7] a la Societat d'Artistes Ibèrics de Sant Sebastià (1932), Oslo (1932) i novament París (1932).[25] L'any següent seria convidada a exposar a la mostra col·lectiva del Carnegie Institute de Pittsburgh (Estats Units d'Amèrica).[7] En aquesta època va establir una amistat que duraria molt am Ramón Gómez de la Serna.[15]

Matrimoni i canvi d'estil[modifica]

Paradoxalment, l'èxit va anar acompanyat d'una gran inactivitat, també pictòrica,[26] bé per haver relegat l'art a un segon pla a causa del seu matrimoni i el naixement del seu fill Julián[27] (i també de la Guerra Civil espanyola)[28] o, com assenyala Mercedes Prado,[29] perquè la seva estètica, enfront del noucentisme català, entrà en crisi després de ser qualificada de dura i poc amable a causa del seu accent expressionista i fosc cromatisme.

El 1933 es traslladà a Barcelona, ciutat on es va casar amb el pintor Emili Grau Sala el 1936.[30] El contacte amb l'obra de Grau Sala, de temes alegres i actitud optimista, proporcionà a Santos tota una nova manera d'afrontar la creació artística i, quan tornà a pintar —pels volts de l'any 1935— les seves obres s'endolciren i va abordar temes com el retrat —que ja havia cultivat en l'etapa anterior—, els interiors ciutadans i els paisatges marítims de la ciutat comtal, motius que alguns crítics contemporanis li van retreure per la seva empremta postimpressionista. El 1936 va figurar al pavelló espanyol de la Biennal de Venècia amb un retrat de la seva germana Anita, ja pertanyent a aquest segon període.[7] A causa de la guerra, Grau i Santos es van separar: el marit va anar a viure a París i Santos, embarassada, va preferir quedar-se amb la seva família i establir-se a Canfranc. El fill, Julián, va néixer el 1937, i no va conèixer el seu pare fins al 1945.[31] Entre 1949 i 1954, Santos va residir entre Portbou i Figueres; a la segona ciutat, el 1951 va fer una exposició que va passar desapercebuda.[32] El 1962, Santos i Grau van reprendre la relació —vivien entre París, Barcelona i Sitges— i Santos va començar a pintar de nou, de forma gradual, tot i que rarament mostrà la seva obra públicament.[33] El 1975 va morir el seu marit.[34]

Reconeixements[modifica]

A finals del segle xx Ángeles Santos va començar a rebre homenatges, i alguns dels seus quadres van anar a parar a museus importants, com Un món i Tertúlia (Museu Reina Sofia de Madrid). El reconeixement més important va tenir lloc el 2005, quan va rebre la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya.[4]

El 2011 el poble de Portbou va commemorar el centenari de l'artista editant un opuscle biogràfic escrit per Anna Capella, organitzant una conferència de Vinyet Panyella (Visions de la pintora Ángeles Santos) i organitzant una exposició col·lectiva —amb el títol (Re)visions del món— coordinada per Cristina Massanés, on diversos artistes van fer la seva interpretació de l'obra Un món.[35] L'escriptora Rosa Font i Massot va guanyar el Premi de Novel·la Llorenç Villalonga del 2014 amb el llibre La dona sense ulls, basat en la vida d'Ángeles Santos Torroella.[36] L'artista moriria la tardor del 2013 a Madrid.

Obra[modifica]

L'obra de Santos Torroella es pot dividir en tres etapes, particularitzades per la seva estada a les ciutats de Valladolid, Madrid i Barcelona.

Etapa de Valladolid i Madrid[modifica]

Algunes de les primeres obres d'Ángeles Santos foren La tia Marieta i Nens al jardí, ambdues pintades a Portbou, on passava els estius; però va ser a Valladolid on va pintar dues de les seves obres cabdals, Un món i Tertúlia.[16] En els seus treballs primerencs s'inspirava en les esglésies i els seus retaules i pintures, i també en les talles de dues figures importants de la Valladolid de l'època renaixentista: Juan de Juni i Berruguete.[19]

Concert Infantil (Kapela dziecieca), obra de Tadeusz Makowski que, segons Casamartina, va poder influenciar Ángeles Santos

Les primeres obres val·lisoletanes de l'artista van tenir com a font d'inspiració artística les imatges impreses a la revista dirigida per Christian Zervos Cahiers d'Art, publicació francesa que, com apunta Casamartina, divulgava obra d'artistes contemporanis però també art ètnic i art prehistòric. D'altra banda, l'historiador brinda importància al llibre de Franz Roh After expressionism: Magical Realism: Problems of the newest European painting,[37] que havia estat el llibre de capçalera per a diversos artistes espanyols de l'època.[38] Casamartina senyala, entre els models que Santos va poder trobar a les il·lustracions del llibre, les obres Arribista de Heinrich Maria Davringhausen, Autoretrat amb model d'Otto Dix i Concert Infantil de Tadeusz Makowski, després d'apreciar la concomitància que mantenien aquestes obres amb les pintures realitzades per l'artista l'any 1928 Retrat de la Marquesa de Alquibla i Autoretrat.[38]

Les obres van ser exposades a l'Ateneu de Valladolid l'abril del 1929 al costat del llenç Tres caps de dona, obres inicials on els personatges són tractats de manera antinatural: figures deformes, abstretes, immerses en un ambient ombrívol. Com senyala Casamartina, aquesta darrera va implicar l'entrada definitiva de Santos al surrealisme, tendència en la qual s'inscriu la seva obra més cèlebre: Un món.[39]

L'artista va treballar Un món simultàniament amb Tertúlia entre abril i setembre de 1929. Si bé, en l'obra Tertúlia —titulada inicialment El cabaret—, va tenir com a font d'inspiració la poesia de Juan Ramón Jiménez, aquesta representa, dins el conjunt de la seva obra, la més propera a la nova objectivitat alemanya pel que fa a la influència estrangera, mentre que els models de les figures, d'estètica estilitzada i deforme, s'aproximen a l'obra d'El Greco.[40] Pel que fa als precedents directes d'Un món, Josep Casamartina entreveu diversos models entre els quals hi ha La masia de Joan Miró, en haver estat l'obra inclosa al llibre de Roh; els dibuixos realitzats a la Residencia de Estudiantes de Madrid per Salvador Dalí, on destaca la composició narrativa en forma de retaule i la convergència de diverses accions de manera simultània i, finalment, els personatges presos de les obres de Walter Spies, presentats també en el llibre de Roh, Casa al costat de l'estany, Adéu i Oncle viu; nocturns compostos de manera lliure on els canvis d'escala són radicals. També li va influir la tendència del realisme màgic.[40]

Després de la seva estada a Madrid, i després de consolidar el seu èxit amb diverses exposicions, la tendència artística de Santos va començar a canviar. El nou període es caracteritza per vincular la pintura de Santos al moviment místic i realista de l'art expressionista,[41] tenint com a models figuratius les Pintures Negres de Francisco de Goya i els personatges de l'obra de José Gutiérrez Solana. Així doncs, la fractura expressionista es troba en la sèrie de quadres Els nens captaires on la pinzellada de l'artista adquireix textura i, al mateix temps, perd concisió; també comporta un allunyament dels somnis i un interès per l'expressió i la realitat.

El seu germà Rafael Santos i Torroella, crític d'art, va parlar de l'etapa primerenca d'Ángeles en un article titulat «Angelita (Recuerdo)» a El Noticiero Universal.[40]

« (castellà) Y acertaba al no decirse, porque Angelita, joven pintora —dieciocho años tan sólo— súbitamente aparecida como un meteoro en el impávido cielo de la meseta, ¿qué podía saber de marbretes semejantes, encerrada allí, a solas con la Pintura en la silenciosa y soñolienta ciudad castellana? [...] Pienso ahora, melancólicamente, en esas muchas obras que se han perdido de Angelita.

(català) I encertava en no dir-se, perquè l'Angelita, jove pintora —divuit anys només— sobtadament apareguda com un meteor a l'impàvid cel de la meseta, què podia saber de marbrets semblants, tancada allà, sola amb la Pintura a la silenciosa i somnolenta ciutat castellana? [...] Penso ara, melangiosament, en aquestes moltes obres que s'han perdut de l'Angelita. »
— Rafael Santos i Torroella (1967)

Retorn a Catalunya[modifica]

L'activitat pictòrica de l'artista va patir una aturada entre els anys 1931 i 1932. No seria fins al 1933, quan es va traslladar a Portbou, que va tornar a exercir la pràctica artística. El 1935 va reprendre el contacte amb el públic amb la primera exposició realitzada a Barcelona amb el suport de la Galeria d'Art Syra,[7] però la mostra va fracassar en posseir un caràcter tenebrós i una estètica allunyada del noucentisme català, moviment regnant a la Catalunya de l'època.[42] Després del revés, Santos va conèixer, a través d'Ignasi Agustí, el pintor i il·lustrador Emili Grau i Sala, artista que es va convertir en el seu marit el 1936. El casament amb Grau i Sala va implicar un canvi en l'estil, com demostren les obres d'aquest període i les presentades a la Biennal de Venècia del 1936, on apareix lleuger i eteri.[7]

Quan esclata la Guerra Civil espanyola, l'artista es trasllada a Osca i se separa del seu marit, qui s'exilia a París. A la ciutat aragonesa s'hi estableix amb els seus pares i, després de donar a llum el seu fill Julià, és contractada en un col·legi dirigit per religioses per donar classes de dibuix. El 1941 exposa de manera individual a la Sala Libros de Saragossa i, el 1942, presenta un autoretrat com a convidada a l'Exposició Nacional de Belles Arts realitzada a la Ciutat Comtal.[43] El 1945 es trasllada a la capital espanyola i realitza dues mostres, una a la Galería Estilo i una altra al Colegio Mayor de Santa Teresa de Jesús de la Universitat de Madrid, caracteritzades ambdues per mostrar obres de diferents períodes. El 1955 és convidada a exposar a la III Biennal Hispanoamericana celebrada a Barcelona.

A partir de 1969, l'artista s'inicia en el gènere del paisatge. Pinta les ciutats de París, Barcelona, Cadaqués i Sitges, influïda per la represa de la relació amb el marit, el pintor Emili Grau. Aquestes obres van ser exhibides, al costat de les seves obres val·lisoletanes, a la Sala Parés el 1974. L'any següent, la trajectòria artística de Santos es va popularitzar de nou gràcies a les mostres dutes a terme a la Sala Nonell, la Galeria Dau al Set i la Galeria Multitud; aquesta última organitzada per Ángel González i per Francisco Calvo Serraller.

Als anys vuitanta destaca l'exposició antològica realitzada al Museu de l'Empordà, la publicació d'un número monogràfic per l'editorial Cuadernos Guadalimar i una exposició col·lectiva, realitzada el 1989, al centre de divulgació Arts Santa Mònica titulada El surrealisme a Catalunya. Altres mostres importants de les quals formaren part algunes obres de Santos Torroella van ser Picasso, Miró i Dalí i els orígens de l'Art Contemporani a Espanya 1900-1936, realitzada el 1991, i AC Avatguardes a Catalunya 1906-1939, produïda el 1992.

Obres destacades[modifica]

Exposicions[modifica]

L'octubre de 1929 l'artista va participar en el IX Salón de Otoño, celebrat al Palacio de Exposiciones del Retiro a Madrid, amb les obres Un món, Autoretrat i Nenes. Després de l'èxit obtingut, l'artista va ser convidada a exposar al Lyceum Club i, el febrer de 1930, en una exposició celebrada al Círculo de Bellas Artes.

L'any 1930 va ser molt especial per a l'artista, ja que se li va atorgar una sala exclusiva per a l'exposició de les seves obres al X Salón de Otoño madrileny. El llenç Nenes fent música (1929) va formar part de les obres mostrades. Aquesta obra constitueix l'exemple en què els crítics albiren una estètica semblant a l'obra prèvia al període raionista de Natàlia Gontxarova.

El 1931 l'artista va viatjar a la ciutat de Sant Sebastià per establir-se amb la seva família; lloc on va contactar amb els arquitectes i intel·lectuals José Manuel Aizpurúa i Joaquín Labayen, integrants del Grup Nord del GATEPAC. En aquesta ciutat va exposar al Saló de Te Yacaré i va preparar una individual per a la Galerie Charles-August Girard de París.

Llista d'exposicions[modifica]

Any Espai Ciutat Descripció Referència
1928 Círculo Mercantil Valladolid Exposició col·lectiva
1929 Ateneo Valladolid Primera exposició individual
1929 Lyceum Club Madrid IX Salón de Otoño
1930 Círculo de Bellas Artes Madrid X Salón de Otoño de Madrid (Sala pròpia)
1930 Universitat de Califòrnia Califòrnia Exposició d'Art Espanyol
1931 Saló de te Yacaré Sant Sebastià Exposició individual
1931 Galeria Charles-August Girard París Exposició individual
1931 Carnegie Institute Pittsburgh International Exhibition of Paintings
1931 Oslo Exposició d'Art Espanyol
1931 Sant Sebastià Sociedad de Artistas Ibéricos
1932 Galerie Flechtheim Berlín i Copenhaguen Societat d'Artistes Ibèrics (col·lectiva)
1933 Carnegie Institute Pittsburgh Thirty-first Annual International Exhibition of Paintings [47]
1933 Madrid Salón de Otoño
1935 Galeria d'Art Syra Barcelona Exposició individual
1936 XXa Biennal de Venècia Venècia Mostra Spagnuola [48]
1936 París Exposició d'Art Espanyol Contemporani
1936 Galeria Syra Barcelona
1941 Sala de los libros Saragossa Exposició individual
1941 Círculo de Bellas Artes Madrid Primera Exposición Nacional de Arte [49]
1942 Barcelona Exposició Nacional de Belles Arts
1942 Casa del Llibre Barcelona
1945 Galería Estilo Madrid Exposició individual
1946 Universitat de Madrid Madrid Exposició individual al Colegio Mayor de Santa Teresa de Jesús
1951 Galeries Fortunet Figueres Exposició individual
1955 Barcelona II Biennal Hispanoamericana d'Art
1966 Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i Balears Barcelona Col·lectiva
1967 Barcelona Convidada al VI Saló Femení d'Art Actual
1969 Sala Rovira Barcelona Exposició individual
1974 Sala Parés Barcelona Exposició individual
1975 Sala Nonell Barcelona Exposició individual
1975 Galeria Dau al Set Barcelona Exposició col·lectiva
1977 Museu de l'Empordà Figueres Exposició Surrealistes empordanesos [50]
1978 Galería El Cisne Madrid Exposició individual
1979 Galeria Agora 3 Sitges Exposició individual
1981 Galeria Xaló Saragossa Exposició individual
1982 Galería Alençon Madrid Exposició
1984 Centro Cultural Conde Duque Madrid Mujeres en el arte Español contemporáneo, 1900-1984 (col·lectiva) [51]
1983 Galeria Odile Saragossa Exposició individual
1986 Museu de l'Empordà Figueres Retrospectiva
1988 Galería Juan Gris Madrid Exposició individual
1988 Centre d'Art Santa Mònica Barcelona Surrealisme a Catalunya 1924-1936. De l'Amic de les Arts al Logicobofisme [52]
1992 La Pedrera Barcelona Avantguardes artístiques a Catalunya 1906-1939 [53]
1992 Museu Reina Sofia Madrid Picasso, Miró, Dalí y los orígenes del Arte Contemporáneo en España 1900-1936 [54]
1995 Fundación Cultural Mapfre Vida Madrid Exposició col·lectiva, El Autorretrato en España. De Picasso a nuestros días [55]
1996 Juan Gris Galería de arte Madrid Exposició individual
1997 Musée d'Art Moderne de la Ville de Paris París Les années 30 en Europe
1997 Fundació "La Caixa" Madrid Madrid Barcelona, 1930-1936. La tradición de lo nuevo [56]
1998 Sala de exposiciones de Plaza de España Madrid Imágenes para una generación poética (1918-1927-1936) [57]
1998 Galeria Agora 3 Sitges Exposició individual
1999 Museu d'Art Modern de Barcelona Barcelona Fora d'ordre, dones de la Vanguardia espanyola (col·lectiva) [58]
1999 Albert Gallery Pozuelo Exposició individual
2001 Albert Gallery Pozuelo Mostra antològica
2001 CCCB Barcelona Rèquiem per l'escala (col·lectiva) [59]
2002 Albert Gallery Pozuelo Exposició individual [60]
2003 Museo de Arte Contemporáneo Español Patio Herreriano Valladolid Retrospectiva [61]
2003 Sala d'Exposicions de Bilbao Bizkaia Kutxa Bilbao Retrospectiva [62]
2008 Sala Àgora Barcelona Dels fons a la superfície [63]
2011 Albert Gallery Pozuelo Exposició col·lectiva Reencuentro [64]
2012 Museu de l'Empordà Figueres Trajectòria artística Ángeles Santos. Pintura [65]
2013 Edifici Miramar Sitges Retrospectiva

Premis i reconeixements[modifica]

Carrer de la Pintora Ángeles Santos, a Madrid (fins 2018, carrer del Turó Garabitas).

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Casamartina 2010: p. 9
  2. ↑ «Mor Àngels Santos Torroella». El Periódico, 03-10-2013.
  3. ↑ Casamartina 2010: p. 33
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «DECRET 153/2005, de 12 de juliol, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 4431, 21-07-2005.
  5. ↑ 5,0 5,1 Casamartina 2003: p. 244-262
  6. ↑ «Olga Sacharoff, pintura, poesia, emancipació. Dossier de premsa». Museu d'Art de Girona, 2017. Arxivat de l'original el 2020-09-19. [Consulta: 18 gener 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 «Ángeles Santos Torroella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. ↑ Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 226. ISBN 84-95554-27-5. 
  9. ↑ Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica LI, 1999, p. 317-318, cat. 2524-2525. ISBN 84-5273-444-1. 
  10. ↑ 10,0 10,1 Fitxa de l'obra al web del museu
  11. ↑ 11,0 11,1 Rius 1999: p. 177
  12. ↑ Casamartina 2010: p. 10
  13. ↑ Panyella, Vinyet «Ángeles Santos: l'intimisme vora la llum dels finestrals». El Eco de Sitges, 25-05-1991.
  14. ↑ Casamartina 2010: p. 12
  15. ↑ 15,0 15,1 Balló, Tània. Las Sinsombrero. Sin ellas, la historia no está completa. (en castellà). 6a. Espasa Libros, S.L.U., gener de 2017, p. 133,134,137. ISBN 9788467046038. 
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Casamartina i Parassols, Josep «El menteor Angelita». Revista de Girona, núm. 270, gener–febrer 2012, p.86–89. ISSN: 0221-2663 [Consulta: 24 març 2012].
  17. ↑ Casamartina 2003: p. 27
  18. ↑ «Diccionari biogràfic de dones». Xarxa Vives d'Universitats, Generalitat de Catalunya i Consell de Mallorca. Arxivat de l'original el 2020-01-26. [Consulta: 22 març 2020].
  19. ↑ 19,0 19,1 Casamartina 2010: p. 44
  20. ↑ Casamartina 2010: p. 70
  21. ↑ Casamartina 2010: p. 32-34 i 38
  22. ↑ Casamartina 2010: p. 61
  23. ↑ Casamartina 2010: p. 50
  24. ↑ Díaz-Plaja, Guillem «El Saló de Tardor». Mirador [Barcelona], 13-11-1930.
  25. ↑ Casamartina 2010: p. 65-70
  26. ↑ Casamartina 2010: p. 100
  27. ↑ Rivas 1987
  28. ↑ Casamartina 2010: p. 8
  29. ↑ Prado 2003: p. 47
  30. ↑ Casamartina 2010: p. 114
  31. ↑ Casamartina 2010: p. 116
  32. ↑ Casamartina 2010: p. 122-123
  33. ↑ Casamartina 2010: p. 124
  34. ↑ Casamartina 2010: p. 127
  35. ↑ Vázquez, Eva «Un opuscle biogràfic d'Anna Capella, una conferència de Vinyet Panyellai una exposició col·lectiva celebren a Portbou el centenari de l'artista Ángeles Santos». El Punt Avui [Portbou], 11-04-2016.
  36. ↑ "Rosa Font guanya el premi Llorenç Villalonga amb una novel·la inspirada en Ángeles Santos Torroella"
  37. ↑ Franz Roh. Fundación Caja de Madrid. Realismo mágico: Franz Roh y la pintura europea, 1917-1936 (en castellà). IVAM Centre Julio González, 1997 [Consulta: 25 març 2012]. [Enllaç no actiu]
  38. ↑ 38,0 38,1 Casamartina 2003: p. 28
  39. ↑ Casamartina 2003: p. 34
  40. ↑ 40,0 40,1 40,2 Casamartina 2003: pp. 38–40
  41. ↑ Casamartina 2003: p. 52
  42. ↑ Casamartina 2003: p. 71
  43. ↑ Catálogo oficial de la Exposición Nacional de Bellas Artes de Barcelona, primavera 1942. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1942, p. 111, cat. 624. 
  44. ↑ «Museus en línia». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 22 març 2020].
  45. ↑ Fitxa de l'obra al web del museu
  46. ↑ 46,0 46,1 «Ángeles Santos Torroella. Obres» (en català, castellà, anglès, alemany, francès, italià, portuguès, rus i xinès). Museu Nacional d'Art de Catalunya. [Consulta: 22 març 2020].
  47. ↑ Carnegie Institute. Thirty-first annual International Exhibition of Paintings: October nineteenth [to December tenth, MCMXXXIII.]. Carnegie Institute, 1933 [Consulta: 2 abril 2012]. [Enllaç no actiu]
  48. ↑ Biennale di Venezia, XX, 1936, articoli [Consulta: 2 abril 2012]. [Enllaç no actiu]
  49. ↑ Catálogo general de la Primera Exposición Nacional de Arte (en castellà). Madrid: Obra Sindical de Eduación y Descanso, 1941, p. 26, cat. 545-548. 
  50. ↑ Fundación Mapfre. Fuera de orden: mujeres de la vanguardia española : María Blanchard, Norah Borges, Maruja Mallo, Olga Sacharoff, Ángeles Santos, Remedios Varo : Madrid, 10 de febrero-18 de abril de 1999. Fundación Cultural Mapfre Vida, 1999, p.197 [Consulta: 2 abril 2012]. 
  51. ↑ CHÁVARRI, R., Mujeres en el Arte Español, (1900-1984), Madrid, Concejalía Cultura, Ayuntamiento de Madrid, Catálogo de Exposición en Centro Cultural del Conde Duque
  52. ↑ Centre d'Art Santa Mònica (Barcelona, Spain). Surrealisme a Catalunya, 1924-1936: de l'amic de les arts al logicofobisme. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, maig-juny 1988 [Consulta: 2 abril 2012]. 
  53. ↑ Las vanguardias en Cataluña 1906-1939 (eds. S. Corredor Matheos, Daniel Giralt-Miracle i Joaquín Molas), Fundació Caixa de Catalunya, 1992.
  54. ↑ Eugenio Carmona Mato; González Orbegozo, Marta; Kunsthalle Frankfurt, Schirn; Centro de Arte Reina Sofía. Picasso, Miró, Dalí y los orígenes del arte contemporáneo en España, 1900-1936. Schirn Kunsthalle, 1991 [Consulta: 2 abril 2012]. 
  55. ↑ «Catàleg de l'exposició». Arxivat de l'original el 2012-05-03. [Consulta: 2 abril 2012].
  56. ↑ Fundación "La Caixa" (Madrid, Spain). Madrid, Barcelona, 1930-1936: la tradición de lo nuevo. La Fundación, 31 maig 1997. ISBN 978-84-7664-577-2 [Consulta: 2 abril 2012]. 
  57. ↑ Jaime Brihuega. Imágenes para una generación poética: 1918-1927-1936 : Sala de Exposiciones de Plaza España, Madrid, 25 septiembre-22 noviembre 1998 (en castellà). Madrid: Comunidad de Madrid, Consejería de Educación y Cultura, 1998 [Consulta: 2 abril 2012]. 
  58. ↑ El Museu d'Art Modern expone la obra de seis mujeres de la vanguardia española La Vanguardia, 29 abril 1999
  59. ↑ 25 d'octubre de 2001 al 27 de gener de 2002. Es va poder veure l'obra Un món.Agenda de la Diputació de Barcelona 2001PDF
  60. ↑ Ángeles Santos. Un mundo, y más allá El Cultural. El País. 07/11/2001
  61. ↑ Va tenir lloc entre el 25 de setembre de 2003 i l'11 de gener de 2004
  62. ↑ Ángeles Santos; Ramón Gómez de la Serna. Ángeles Santos: [erakusketa] (en castellà). Fundación Bilbao Bizcaia Kutxa Fundaziona, 2003. ISBN 978-84-95653-28-4 [Consulta: 2 abril 2012]. 
  63. ↑ «Maria Noguera i Puig (1906 · 2002)». Civtat. Ideari d'art i cultura. [Consulta: 3 febrer 2020].
  64. ↑ MADRID: SANTOS, GRAU SALA I HURTADO A LA GALERIA ALBERT Bonart Cultural, novembre 2011
  65. ↑ Vázquez, Eva El Punt Avui, 29-04-2012.
  66. ↑ L'artista Ángeles Santos, homenatjada a la Plaça dels Artistes[Enllaç no actiu]

Bibliografia[modifica]

  • Agenjo, Rosa. La pintora Ángeles Santos y su obra anterior a la guerra civil española. Catalogación y estudio. Tesi doctoral dirigida per Rafael Santos Torroella (en castellà). Barcelona: Universitat de Barcelona, Facultat de Belles Arts, 1986. ISBN 9788469242452 [Consulta: 24 març 2012]. 
  • Ángeles Santos, Portbou 1911 (en castellà). Madrid: Albert Gallery, 2002. 
  • Bassuel, Cécil. «De l'aube à l'éclipse. Avant-garde et retour à l'ordre dans la peinture d'Ángeles Santos». A: Entre l'ancien et le nouveau. Le socle et la lézarde (Espagne XVIII-XX). vol.II. París: Université de la Sorbonne Nouvelle (Paris III), Centre de Recherche sur l'Espagne Contemporaine, 2010. 
  • Bonet, Juan Manuel. «Santos, Ángeles o Angelita». A: Diccionario de las vanguardias en España (1907-1936). Madrid: Alianza Editorial, 1995. ISBN 9788420682129. 
  • Capella, Anna. Ángeles Santos, entre la vida i la pintura. Bellcaire d'Empordà: Edicions Vitel·la, 2011 (Dones il·lustres de les comarques gironines, núm. 3). ISBN 9788493716264. 
  • Casamartina i Parassols, Josep. Ángeles Santos (en castellà). Madrid: Fundació Mapfre i TF editores, 2010. ISBN 9788492441303. 
  • Casamartina i Parassols, Josep. Ángeles Santos, un mundo insólito en Valladolid (en castellà). Valladolid: Patio Herreriano Museo de Arte Contemporáneo Español, 2003. ISBN 8493260657. 
  • DD.AA. Santos, Ángeles o Angelita (en castellà), 1987 (Cuadernos Guadalimar, núm. 28). 
  • Huici, Fernando; de Diego, Estrella. Fuera del orden. Mujeres de la Vanguardia española. Madrid: Fundación Cultural Mapfre Vida, 1999. 
  • Masanés, C. «Pintar un món». A: Ajuntament de Porbou amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sitges i la Diputació de Girona. (RE) VISONS DEL MÓN. 100 anys d'Àngeles Santos Torroella (en català-castellà), 2011. 
  • Panyella, Vinyet. Ángeles Santos. Barcelona: Indústries Gràfiques Viladot, 1992. ISBN 9788460448099. 
  • Prado, Mercedes; Gómez de la Serna, Ramón. Ángeles Santos (en castellà). Bilbao: Fundación Bilbao Bizkaia Kutxa, 2003. ISBN 8495653281. 
  • Rius Vernet, Núria «La pintora Ángeles Santos entrevistada por Núria Rius Vernet» (en castellà). Revista d'Estudis Feministes [Madrid], Núm16, 1999.
  • Rivas, F. Ángeles Santos (en castellà). Madrid: Cuadernos Guadalimar, 1987. ISBN 8485253302. 
  • Santos, Rafael; Vayreda, Montserrat; [et al.]. Pintors surrealistes de l'Empordà. Figueres: Museu de l'Empordà, 1977. 
  • Santos, Rafael; Viñas, Alícia. Ángeles Santos Torroella. Figueres: Museu de l'Empordà, 1986. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ángeles_Santos_Torroella&oldid=33196784»