Åke Jonsson

Åke Jonsson

A St. Peters (Missouri), durant la Trans-AMA de 1972
Biografia
Naixement	5 octubre 1942 (81 anys) Hammerdal (Suècia)
Activitat
Ocupació	pilot de motociclisme, patinador de velocitat sobre gel
Esport	motocròs snowcross

Carrera esportiva
Nacionalitat	Suècia
Temporades	1963 - 1978
Equips	Husqvarna, Maico, Yamaha
Palmarès en motocròs
GP guanyats	9
MXDN	3 (1970-71, 1974) 1 Victòria absoluta (1971)
Trophée	3 (1964, 1966, 1967)
Altres	3 C. Nòrdics per equips 250cc (1964-66)
Inter-AM	1 (1970)
Trans-AMA	1 (1972)
C. Suècia 250cc	1 (1964)
C. Suècia 500cc	6 (1967-68, 1972-73, 1975-76)
MX der Azen	1 (1973)
Palmarès en Snowcross
C. de Suècia	1 250cc (1965)

Åke Jonsson (Hammerdal, 5 d'octubre de 1942) és un antic pilot de motocròs i patinador de velocitat sobre gel suec d'alt nivell (pertanyia a l'elit júnior sueca d'aquest esport abans de començar a triomfar en motocròs). Com a motociclista, fou un dels principals competidors del Campionat del Món de motocròs al tombant de la dècada del 1970, havent estat a punt de guanyar-lo diverses vegades (especialment, els anys 1971 i 1972). Entre molts altres èxits, va guanyar una Trans-AMA i set Campionats de Suècia. A banda, com a membre de l'equip suec va guanyar tres vegades el Motocross des Nations i altres tres el Trophée des Nations.

Fou també autor d'un llibre de culte per als afeccionats al motocròs, "The Technique of Moto-Cross", en què explica tècniques avançades de conducció per a practicants. El famós campió neerlandès Gerrit Wolsink, en una entrevista a la revista "Moto-Cross Action", lloà extensament el llibre, afirmant que fins i tot algú del seu nivell n'havia extret informació útil sobre tècniques a emprar en situacions diverses.

Trajectòria en Motocròs

Jonsson començà a competir a Suècia com a pilot oficial de Husqvarna. El 1964 s'estrenà en competició internacional, tot prenent part al Gran Premi de Suècia de 250cc (a Hedemora) i ja el 1966 guanyà el seu primer Gran Premi, concretament el de Luxemburg de la mateixa cilindrada (a Schifflange). Malgrat els seus bons resultats, la fàbrica el relegava a un segon terme i afavoria les seves figures, el Campió del Món Torsten Hallman i Bengt Åberg. Tot i així, el 1968 aconseguí el tercer lloc al mundial de 500cc després d'haver estat a punt de guanyar-lo.

El 1969 fou fitxat per Maico i amb aquesta motocicleta aconseguí un altre tercer lloc al Mundial el 1970. A finals d'aquell mateix any, guanyà la Inter-AM als EUA. El 1971 fou el seu millor any. En arribar al darrer Gran Premi de la temporada, tenia uns pocs punts d'avantatge al capdavant de la classificació sobre l'oficial de Suzuki Roger De Coster. Mentre liderava la cursa, la bugia de la seva es desprengué, permetent a De Coster avançar-lo i guanyar així el Mundial. Poques setmanes després, es prengué una petita revenja tot guanyant les dues mànegues del Motocross des Nations, celebrat a Gwened, Bretanya.

El 1972 es lesionà a mitjan temporada, però tingué la sort d'arribar al darrer Gran Premi (a Ettelbruck, Luxemburg) com a aspirant al títol. Malauradament tot i guanyar la primera mànega, a la segona es quedà sense benzina quan anava primer, havent d'abandonar. Això el relegà a la quarta posició final del Campionat. Per compensar, a la tardor Jonsson guanyà la Trans-AMA, tot vencent en nou curses consecutives.

De cara a la temporada de 1973, Jonsson fou contractat per tres anys per Yamaha, com a pilot de la seva nova motocicleta (amb el seu innovador sistema de suspensió posterior, que emprava un únic amortidor anomenat monoshock). Tot just acabat d'entrar a l'equip Yamaha, instal·là la suspensió anterior de la Maico a la seva nova moto, amb gran disgust dels japonesos que decidiren millorar les seves pròpies forquilles. Amb Yamaha, tingué força dificultats mecàniques i molta feina de desenvolupament a la motocicleta, cosa que li impedí de repetir els seus bons resultats d'antany. El 1976 tornà a Maico i tingué la mala sort de trencar-se la clavícula, però encara aconseguí acabar el Mundial en vuitena posició.

Retirada

Després d'unes poques temporades més, Jonsson es retirà de la competició el 1979, passant a regentar un magatzem de Yamaha a Suècia. Actualment, viu retirat al seu país.

Palmarès en Motocròs

Any	Motocicleta	C. del Món		Per equips			Trans AMA	Inter AM	C. de Suècia		Total
		500cc	250cc	MXDN	Trophée	Nòrdic			500cc	250cc
1963	Husqvarna	-	-	-	-		-	-	-	8è	-
1964	Husqvarna	-	6è	-	1r	1r	-	-	-	1r	3
1965	Husqvarna	-	5è	-	-	1r	-	-	-	4t	1
1966	Husqvarna	-	5è	3r	1r	1r	-	-	-	4t	2
1967	Husqvarna	18è	-	2n	1r		-		1r	-	2
1968	Husqvarna	3r	-	-	-		-		1r	-	1
1969	Maico	13è	-	2n	-		-	3r	4t	-	-
1970	Maico	3r	-	1r	-		-	1r	3r	-	2
1971	Maico	2n	-	1r	-			-	2n	-	1
1972	Maico	4t	-	2n	-		1r	-	1r	-	2
1973	Yamaha	4t	-	2n	-			-	1r	-	1
1974	Yamaha	7è	-	1r	-			-	2n	-	1
1975	Yamaha	4t	-	-	-			-	1r	-	1
1976	Maico	8è	-	-	4t			-	1r	-	1
1977	Maico	23è	-	-	-			-	3r	-	-
1978	Kramer	25è	-	-	-			-	6è	-	-
Total títols		0	0	3	3	3	1	1	6	1	18

Notes

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Åke Jonsson

• Article biogràfic al Web de Husqvarna Arxivat 2020-02-04 a Wayback Machine. (anglès)
• Vídeo de la Trans-AMA de 1974, en què participà (anglès)
• Imatge d'Åke Jonsson amb la Yamaha el 1973