Æthelwold de Wessex

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Anglaterra a finals del segle nou, quan l'est i el nord estaven sota control víking

Æthelwold o Ethelwold (mort el 13 de desembre del 902) era el més jove dels dos fills de Ethelred de Wessex, rei de Wessex del 865 al 871. Ethelred va morir degut a les ferides patides en batalla contra els víkings, contra els que va lluitar gran part de la seva vida. Com els seus fills eren massa joves per pujar al tron en el moment de la seva mort, Ethelred fou succeït pel seu germà petit, Alfred el Gran.

Gairebé trenta anys més tard, quan va morir Alfred el 899, Ethelwold va voler disputar el tron al fill d'Alfred, Eduard el Vell, i va intentar aixecar un exèrcit però no va ser capaç de trobar suport en les terres de Wessex, així que es va veure obligat a fugir a Northumbria, territori controlat pels víkings. Allí fou acceptat com a rei i va poder reunir una flota amb la quual va salpar rumb a Ànglia de l'Est, territori també sota control danès. El 902 ja havia convençut els danesos d'aquesta regió per atacar Wessex conjuntament, enfrontant-se a les tropes d'Eduard. Durant la Batalla de l'Holme, el 13 de desembre del 902, els danesos derrotaren a les tropes de Kent aliades d'Eduard, però patiren moltíssimes baixes, Ethelwold entre elles.

Rerefons[modifica | modifica el codi]

Durant el segle vuit, Mèrcia era el regne més poderós del sud d'Anglaterra, però durant el regnat d'Egbert de Wessex, ja en el segle nou, Wessex va esdevenir el regne més fort. Egbert i el seu fill Ethelwulf de Wessex, van veure els inicis de la invasió víking, però van poder resistir els atacs amb èxit. Æthelwulf va morir el 858 i fou succeït per quatre dels seus fills en un interval de temps força curt. El pare d'Ethelwold, Ethelred, va pujar al tron el mateix any que el Gran exèrcit pagà envaïa Anglaterra. En menys de cinc anys els víkings havien conquerit Northumbria i Ànglia de l'Est, obligant a Mèrcia a pagar-los tribut. El 871, ja en campanya per conquerir Wessex, es van enfrontar a Ethelred i el seu germà Alfred en quatre batalles en pocs mesos. En les dues darreres els saxons foren derrotats i el rei Ethelred, mort.[1]

El 878 els víkings dominaven gairebé la totalitat de Wessex i Alfred es trobava atrapat en els aiguamolls de Somerset, però sorprenentment fou capaç de contraatacar i guanyar la crucial Batalla d'Edington. El 880 signava un tractat de pau amb Guthrum el Vell, rei víking d'Ànglia de l'Est, establint la frontera entre els regnes anglesos de Wessex i Mèrcia d'un costat i els territoris del Danelaw en l'altre.

Joventut[modifica | modifica el codi]

Es sap poc de la família d'Ethelwold. La seva mare fou probablement Wulfthryth de Wessex. El seu germà gran Æthelhelm només apareix en el testament d'Alfred poc després del 880, i probablement va morir poc després.[2] Potser va tenir un altre germà de nom Osweald del que poc se sap.[3]

Ethelred i Alfred tenien un acord pel qual es deixaven mútuament totes les seves propietats en cas de mort, fet que, a la mort d'Ethelred, va deixar Ethelwold i els seus germans sense béns. Quan Alfred va morir, Eduard va heretar el regne, mentre que Æthelhelm heretava vuit comptats i Ethelwold només tres. Alfred sempre va donar prioritat al seu fill, donant-li l'oportunitat de liderar tropes en batalla, mentre Ethelwold passava a un segon pla, fet que segurament va motivar els seus ànims de revenja i revolta a la mort d'Alfred.[4]

Revolta[modifica | modifica el codi]

A la mort d'Alfred el 899, Ethelwold va considerar que tenia forts arguments per reclamar el tron, ja que era el príncep de major rang entre els possibles successors, així que va reunir les seves tropes i va segrestar una monja d'un convent amb qui es va casar sense el consentiment d'Eduard. La identitat d'aquesta monja no és coneguda, però havia de ser prou important per reforçar la legitimitat de la revolta d'Ethelvold.

Malgrat tot, fou incapaç de reunir prou seguidors, i quan Eduard va sortir al seu encontre, Ethelvold va deixar enrere la seva recent esposa i va fugir cap Northumbria. Segons la Crònica anglosaxona, allí fou acceptat com rei.

El 901 salpava amb una flota cap Essex i el 902, amb l'ajuda dels danesos d'Ànglia de l'Est, atacaren Wessex i Mèrcia. En resposta, Eduard va atacar les terres del sud del Danelaw i quan es retirava, els seus aliats de Kent es toparen amb els danesos en la Batalla de l'Holme, el 13 de desembre. Segons la crònica, els danesos resultaren victoriosos ja que van retenir el control del camp de batalla, però patiren nombroses baixes. Entre els morts es contaren Ethelwold i el rei dels víkings, Eric d'Ànglia de l'Est[5]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Miller, Æthelred
  2. Yorke, p. 31
  3. Dumville, p. 11.
  4. Yorke, pp. 31-32; Keynes & Lapidge, p. 292, n6
  5. Miller, Edward the Elder; Stenton, pp. 321–22; Keynes, 1999, p. 461 n.7

Fonts[modifica | modifica el codi]