Çorum
Çorum és una ciutat d'Anatòlia a Turquia, capital del districte de Çorum i de la Província de Çorum, a la regió de la Mar Negra, a 244 km d'Ankara. El districte té una superfície de 12.820 km². La població és de 178.500.[1] La zona gaudeix de diverses fonts termals, i té diverses restes arqueològiques hitites i frígies. A 7 km a l'oest corre el Çorum Çay, afluent del Mecitözu, que desaigua al Çekerek Irmak (afluent del Yesil Irmak)
Taula de continguts |
[modifica] Història
S'han fet algunes troballes del Paleolític en llocs que van ser excavats durant el segle XX.[2] Es creu que fou un centre comercial assiri vers 1950-1850 aC. La zona va ser centre de l'Imperi Hitita, i la capital Hattusas (Bogazköy) estava situada a la regió, al districte de Sungurlu, al sud-oest de la ciutat.[2] Després de la caiguda de l'Imperi davant els Pobles de la Mar, es va acabar organitzant el regne de Frígia; després van governar els medes, els perses, els macedonis, els selèucides, el regne de Pèrgam, els gàlates i els romans. Generalment es va confondre amb Tavium, però va quedar demostrat que aquesta es trobava prop de Nefezköy, al sud de Sungurlu.[3]
Fou durant segles possessió bizantina que va caure en mans dels turcmans després de Manzikert (1071) quedant inclosa després al sultanat de Konya o Rum. Finalment va acabar en mans dels otomans al segle XIV.[2] Mai va gaudir d'importància ni fou teatre de cap fet destacat. L'única mesquita destacada, Djami, no es va construir fins el 1909 encara que probablement sobre una més antiga, potser del segle XVIII o XIX.
Fou capital d'un sandjak (liwa) de l'eyalat de Sivas i després d'un kada (districte) del sandjak de Yozgat (dins el wilayat d'Ankara), abans de ser erigida en capital de província.
Durant la guerra contra Grècia de 1920-1922 la ciutat va patir moltes baixes (unes 1510 persones) i va rebre la medalla de la independència turca.[2]
[modifica] Llocs destacats
Les antigues cases otomanes del segle XIX i els llocs arqueològics de la rodalia (Hattusas i Alaca Hüyük principalment) són els punts més visitats pels turistes. El Museu de Çorum presenta nombrosos objectes trobats a les excavacions. La ciutat celebra cada tres anys un congrés internacional de arqueòlegs i experts en el mon hitita.
[modifica] Economia
L'activitat tradicional és l'agricultura. Darrerament la industria ha augmentat notablement destacant l'enginyeria elèctrica i d'ordinadors, ciment, components d'automòbil, sucre, tèxtils, industria lletera. Produeix també artesania destacant els articles de coure.[4]
[modifica] Població
| Evolució de la població de la ciutat de Çorum | |
|---|---|
| 2000 | 161.321 |
| 1990 | 116.810 |
| 1985 | 96.725 |
| 1980 | 75.726 |
| 1970 | 57.576 |
| 1960 | 34.726 |
| 1950 | 22.835 (i tot el districte 87.965) |
[modifica] Personatges notable
- Mahmut Atalay, campió del mon de lluita i medalla olímpica
- Cevdet Cerit, matemàtic, professor a la Universitat Tècnica d'Istanbul
- Tevfik Kış, campió del mon de lluita i medalla olímpica
[modifica] Notes
- ↑ http://www.corum.gov.tr/corumweb/giris.asp Introducció a Çorum
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 http://www.corum.gov.tr/corumweb/giris.asp Història de Çorum
- ↑ W. Ruge, Pauly-Wissowa, IV, Sttutgart, 1932
- ↑ http://www.corum.gov.tr/corumweb/giris.asp Economia de Çorum
[modifica] Referència
- http://www.corum.gov.tr/corumweb/giris.asp Tot sobre Çorum
[modifica] Enllaços externs
|
|||||||
