Èac

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

D'acord amb la mitologia grega, Èac (en grec Αίακος Aiakos) fou un semidéu que esdevingué rei de l'illa d'Egina.

Naixement d'Èac[modifica | modifica el codi]

Segons diverses fonts,[1] el déu Zeus va transformar-se en una àguila i va seduir la nimfa Egina. Aleshores se la va endur a una illa de la regió d'Àtica anomenada Enone per protegir-la de la ira del seu pare el déu fluvial Asop, qui sortí a perseguir-los fins que Zeus va atacar-lo amb una pluja de llamps. En aquesta illa fou on nasqué l'infant Èac.

Rei d'Egina[modifica | modifica el codi]

Quan tingué l'edat suficient fou nomenat rei de l'illa, a la que rebatejà amb el nom de la seva mare, Egina. Segons Ovidi[2] l'esposa de Zeus, Hera, va enviar una plaga de pesta que va matar tota la població de l'illa a la que Zeus va respondre convertint totes les formigues en homes. Aquests van ser anomenats mirmidons, una raça d'homes que esdevindrien famosos per la seva bravura al camp de batalla, especialment a la Guerra de Troia amb el lideratge d'Aquil·les, nét d'Èac.

Èac apareix també al mite del rei Laomedó de Troia segons Píndar (ja que altre versions l'ometen). Resulta que els déus Posidó i Apol·lo van rebel·lar-se contra Zeus. Aquest, després de derrotar-los, els va condemnar a servir durant cert temps al rei de Troia Laomedó; Posidó va construir les muralles i Apol·lo les edificacions del Mont Ida. El monarca va prometre'ls una gran recompensa si quedava satisfet amb la seva feina i Èac, en assabentar-se'n, va apuntar-se a ajudar els déus a canvi d'una part dels beneficis. En acabar la feina, però, el rei no va voler pagar-los. Aleshores, els déus van castigar Troia amb diverses malediccions i Apol·lo va predir que la ciutat murada seria destruïda pels Eàcides, els descendents d'Èac.

Considerat el monarca més just i pietós del seu temps, tant els mortals com els déus el visitaven quan tenien disputes entre ells. Un cop, l'Oracle de Delfos va predir que no s'acabaria una llarga sequera que estava assolant tota Grècia fins que Èac no pregués al seu pare Zeus. Quan Èac va complir, la sequera va finir immediatament. Aleshores, tota la població d'Egina es va volcar en la construcció d'un temple a Zeus i un temple anomenat Aeacum, fet de parets de marbre blanc i on, a l'Antiga Grècia es creia que hi havia enterrades les seves restes mortals.

Després de la seva mort, el seu esperit formà part, amb Minos i Radamant, del tribunal que jutjava els esperits dels difunts.

Descendència[modifica | modifica el codi]

Èac es casà amb Endeis, filla del mític bandoler corinti Esciró o del centaure Quiró, amb qui engendrà:

Un dia, Èac s'enamorà bojament de la nereida Psàmate, filla del déu Nereu, però quan ell se li apropà ella es convertí en una foca i se n'anà. L'heroi no desistí i la perseguí fins que ella va acabar cedint. Fruit d'aquesta relació en va néixer un fill:

  • Focos, vencedor de jocs atlètics.

Llista d'eàcides[modifica | modifica el codi]

Els descendents d'Èac eren coneguts com a Eàcides:

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Èac
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 70.
  1. Pseudo-Apol·lodor, Biblioteca 3.x11.2; Píndar, Odes Ístmiques VIII i Odes Nemees VIII; Ovidi, Les Metamorfosis VI.3
  2. Ovidi, Les Metamorfosis VII.520