Èol (fill d'Hípotes)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Èol

A la mitologia grega, Èol (en grec Αἴολος) fou un heroi, fill d'Hípotes (o bé de Posidó i d'Arne, segons altres genealogies). Els déus li concediren el domini dels vents que havia de mantindre tancats en una caverna de l'illa d'Eòlia i només en podia deixar anar els que convinguessin amb el permís de Zeus.

Èol tenia els vents encadenats en un profund antre, on els governava amb un domini absolut, empresonant-los o alliberant-los segons els seus designis, ja que tots els vent alliberats podrien provocar greus desastres al cel, la terra i les aigües. Èol era responsable del control de les tempestes, i els déus a vegades li demanaven ajuda, com va fer Hera per impedir que Enees desembarqués a Troia. També va ajudar a Odisseu que el visità en el seu viatge de retorn a Ítaca. Èol el tractà molt bé, i li donà un vent favorable, a més d'una bossa que contenia tots els vents i que havia de ser utilitzada amb cura. Malgrat això, la tripulació d'Odisseu, va creure que la bossa contenia or i l'obriren, provocant greus tempestes. La nau acabà arribant a les costes d'Eòlia, però el déu es negà a ajudar-los de nou. Èol és representat empunyant un ceptre com símbol de la seva autoritat i rodejat de turbulents remolins, els Vents, cadascun dels quals era un déu. Podria ser que pel fet que el Déu dels vents es digués Èol, sortissin d'aquí els noms dels parcs eòlics, l'energia eòlica, els els aerogeneradors: molins eòlics, etc.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 77.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Èol (fill d'Hípotes) Modifica l'enllaç a Wikidata