Edat antiga

L'edat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'imperi Romà el 476, que marca l'inici de l'Edat mitjana. És, per tant, el primer període pròpiament històric.

El desenvolupament varia moltíssim en funció de la regió estudiada, però a grans trets es pot caracteritzar com l'època de l'especialització social, del naixement de la majoria de ciències i arts actuals i d'una enorme expansió demogràfica que va portar a crear grans imperis. No cal oblidar que en les mateixes dates un poble pot viure encara a la prehistòria (o protohistòria) i un altre haver evolucionat molt

El règim polític més abundant és la monarquia. Sorgeix el comerç com a tal, amb l'aparició de la moneda i de les grans rutes d'intercanvi.

L'Edat antiga conté dues èpoques:

1. Antic Orient, amb l'auge de les primeres civilitzacions a l'Extrem Orient (Xina, Índia) i a l'Orient Pròxim (Mesopotàmia, Egipte).
2. Antiguitat Clàssica, amb el predomini de l'Antiga Grècia i Roma.

Antic Orient

A l'Antic Orient és on va sorgir l'escriptura i, amb ella, la Història pròpiament dita. La cultura es va centrar sobretot a les valls dels grans rius de l'Àsia (com ara el Riu Groc, el Ganges, el Tigris i l'Eufrates) i al Nil.

Tant els països de l'Extrem Orient (Índia, Tibet, Xina) com els del Pròxim Orient (Egipte, Imperi Persa, Mesopotàmia) van desenvolupar una gran varietat de cultures, amb molts idiomes (i sistemes d'escriptura), religions, sistemes polítics, etc.

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica o Món grecoromà va significar l'origen d'Occident, en contraposició a l'Orient que havia prevalgut fins llavors. Els grecs i els romans van rebre les influències dels pobles més antics i les van elaborar per fer-ne una creació original (sobretot els grecs).

Encara que la cultura grega va començar abans, la importància política de l'Antiga Grècia és resultat de la victòria sobre l'Imperi Persa en les Guerres Mèdiques. Més tard, amb les conquestes d'Alexandre el Gran, la cultura grega es va escampar per gran part de l'Orient Pròxim, i fins i tot va influir una mica en els països de l'Extrem Orient. Després, els romans van conquerir Grècia i la costa mediterrània de l'Orient Pròxim, a més de nous territoris al nord dels Alps.

Fonts d'estudi per a l'Edat antiga

Els primers documents són restes molt valuoses per a l'estudi d'aquesta edat. L'arqueologia, però, és la font principal, ja que l'escriptura no estava tan estesa com més endavant i no recollia tots els aspectes de la vida d'aquell temps. Troballes importants són les piràmides d'Egipte o la ciutat de Pompeia, entre altres.

Cronologia bàsica

• 3500 aC: neix l'escriptura a Sumer i per tant la història amb l'inici de l'edat antiga
• 3100 aC: amb la Dinastia I d'Egipte sorgeix una nova civilització
• 3000 aC: la civilització minoica és la primera cultura europea que abandona la prehistòria
• 2000 aC: la domesticació del cavall impulsa els viatges i l'agricultura
• 776 aC: primers Jocs Olímpics, inici de l'auge de Grècia
• 753 aC: fundació de Roma
• 550 aC: fundació de l'imperi persa
• 508 aC: naixement de la democràcia
• 322 aC: Imperi Maurya
• 9: Batalla del bosc de Teutoburg, significa l'inici del poder dels pobles germànics
• 313: L'edicte de Milà certifica oficialment l'ascens del cristianisme al món romà
• 476: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, fi de l'edat antiga