Èvol
El poble d'Èvol (estàndard: [ˈɛβul], local: [ˈeβul]) havia estat un municipi nord-català del Conflent, que fou fusionat amb Oleta el 1827 per crear el municipi d'Oleta i Èvol.
Els seus habitants són els evolencs, també coneguts pel sobrenom de cargols. Les cases, de pedra, tenen teulades de pissarra. Aquest poble pertany a l'associació Els pobles més bonics de França.[1]
Taula de continguts |
[modifica] Geografia
Està situat 800 metres d'alçada, sobre la riba del riu del mateix nom, afluent del Tet, a les Garrotxes del Conflent. A la vora d'aquest riu, aigua amunt, trobem també el llogaret de Tuïr d'Èvol.
[modifica] Història
Al nord del poble hi trobem les ruïnes del castell d'Èvol, del què només en resta una torre en bon estat i trossos de les parets; va ser construït el 1260 per Guillem de So. En crear-se el vescomtat d'Èvol el 1337, el castell n'esdevingué la seu.
De resultes de la Revolució Francesa, Èvol esdevingué municipi independent. Al 1827, però, fou fusionat amb el d'Oleta per crear la comune d'Oleta i Èvol.
[modifica] Monuments i altres indrets d'interès
- Església de Sant Andreu, edifici del segle XI, modificat al XVIII i declarat monument històric francès el 1943
- Capella de Sant Esteve, del segle XIV reconstruïda al XVIII ()
- Ruïnes del castell d'Èvol, del segle XIII, declarat monument històric francès el 1982
- Museu de les Arts i Tradicions Populars
- Cabinet literari de Ludovic Massé
[modifica] Personatges il·lustres
- Ludovic Massé (1900-1982), escriptor
