Èxode (pel·lícula)
  Èxode |
|
|---|---|
 Pòster de la pel·lícula |
|
|
Fitxa tècnica |
|
| Direcció: | Otto Preminger |
|
|
|
| Producció: | Otto Preminger |
|
|
|
| Guió: | Dalton Trumbo Leon Uris (novel·la) |
|
|
|
| Música: | Ernest Gold |
|
|
|
| Fotografia: | Sam Leavitt, ASC |
|
|
|
| Muntatge: | Louis R. Loeffler |
|
|
|
| Protagonistes: | Paul Newman Eva Marie Saint Ralph Richardson Sal Mineo |
|
Dades i xifres |
|
| País: | Estats Units |
| Data d'estrena: | 1960 |
| Gènere: | Drama |
| Duració: | 208 min |
| Idioma original: | anglès |
|
Companyies |
|
| Distribució: | United Artists MGM (DVD) |
|
|
|
| Pàgina sobre “Exodus” a IMDb | |
|
Valoracions |
|
| IMDb |  |
| FilmAffinity |  |
Èxode (títol original en anglès Exodus) és una pel·lícula d’Otto Preminger estrenada el 1960. La pel·lícula descriu de manera novel·lesca els esdeveniments associats a la fundació de l’Estat d'Israel i es basa en la novel·la homònima de Leon Uris. El tema musical, escrit per Ernest Gold, va aconseguir l’Oscar a la millor banda sonora el 1960.
Taula de continguts |
Argument i crítica històrica [modifica]
La pel·lícula i la novel·la de Leon Uris en què s'inspira es prenen grans llibertats amb el relat històric del vaixell Exodus. En realitat, un vaixell anomenat Exodus va ser interceptat el 1947 a l'altura de Haifa per les autoritats britàniques i els seus refugiats van ser transferits a Port-de-Bouc a França i després a camps de deportats a Alemanya. No va ser fins el 1948, després de l'establiment de l'Estat d'Israel, que una part dels passatgers de l'Exodus va arribar a Palestina.
A l'obra de Leon Uris i la pel·lícula de Otto Preminger, els personatges principals són tots inventats, i a més els esdeveniments no corresponen a la realitat. Així, a l'obra de Leon Uris una nau, l'Estrella de David, és interceptada a l'altura de Palestina i els seus passatgers són transferits en camps a Xipre. L'Exodus esdevé a la novel·la el vaixell que un agent de l'Haganah, Ari Ben Canaan , interpretat per Paul Newman, compra per transportar els refugiats de l'Estrella de David a Palestina. Després de diverses peripècies i la il·lustració de antisemitisme de certs oficials anglesos, l'Exodus arribarà a Palestina a la vetlla de la declaració de 1948.
Larry Portis fa una anàlisi del film.[1] Segons ell, la crítica més important sens dubte és que aquesta pel·lícula no presenta més que un costat del conflicte mostrant-nos com alguns membres de la Haganah, poc armats però valents i units, arriben a impedir l'atac dels àrabs, fanàtics i dirigits per d'antics nazis, d'un orfenat jueu deixat sense defensa per britànics despreocupats. Els àrabs en la seva ràbia no aconseguiran més que matar dues persones: la innocent Karen morta per la nit i el mokhtar del poble àrab veí, l'amic d'infantesa d'Ari Ben Canaan. El poble àrab és d'altra banda misteriosament abandonat la qual cosa permet als joves sionistes llançar-se a la defensa d'una altra colònia jueva que es veu atacada a la llunyania.
La seva cèlebre música ha estat represa a la cançó d'Edith Piaf Exodus, també ha estat represa pels músics jamaicans, The Skatalites (que tenien el costum d'adaptar a la moda jamaicà músiques de pel·lícules clàssiques com la de James Bond o del Tercer home), i Monty Alexander.
Repartiment [modifica]
- Paul Newman: Ari Ben Canaan
- Eva Marie Saint Kitty Fremont
- Ralph Richardson: General Sutherland
