Èxode (pel·lícula)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Exodus
Èxode
Exodus poster2.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Otto Preminger

Producció: Otto Preminger

Guió: Dalton Trumbo
Leon Uris (novel·la)

Música: Ernest Gold

Fotografia: Sam Leavitt, ASC

Muntatge: Louis R. Loeffler

Protagonistes: Paul Newman
Eva Marie Saint
Ralph Richardson
Sal Mineo

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1960
Gènere: Drama
Duració: 208 min
Idioma original: anglès

Companyies
Distribució: United Artists
MGM (DVD)

Pàgina sobre “Exodus a IMDb

Valoracions
IMDb 6.8/10 stars
FilmAffinity 6.7/10 stars

Èxode (títol original en anglès Exodus) és una pel·lícula d’Otto Preminger estrenada el 1960. La pel·lícula descriu de manera novel·lesca els esdeveniments associats a la fundació de l’Estat d'Israel i es basa en la novel·la homònima de Leon Uris. El tema musical, escrit per Ernest Gold, va aconseguir l’Oscar a la millor banda sonora el 1960. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2] i crítica històrica[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula i la novel·la de Leon Uris en què s'inspira es prenen grans llibertats amb el relat històric del vaixell Exodus. En realitat, un vaixell anomenat Exodus va ser interceptat el 1947 a l'altura de Haifa per les autoritats britàniques i els seus refugiats van ser transferits a Port-de-Bouc a França i després a camps de deportats a Alemanya. No va ser fins al 1948, després de l'establiment de l'Estat d'Israel, que una part dels passatgers de l'Exodus va arribar a Palestina.

A l'obra de Leon Uris i la pel·lícula de Otto Preminger, els personatges principals són tots inventats, i a més els esdeveniments no corresponen a la realitat. Així, a l'obra de Leon Uris una nau, l'Estrella de David, és interceptada a l'altura de Palestina i els seus passatgers són transferits en camps a Xipre. L'Exodus esdevé a la novel·la el vaixell que un agent de l'Haganah, Ari Ben Canaan, interpretat per Paul Newman, compra per transportar els refugiats de l'Estrella de David a Palestina. Després de diverses peripècies i la il·lustració d'antisemitisme de certs oficials anglesos, l'Exodus arribarà a Palestina a la vetlla de la declaració de 1948.

Larry Portis fa una anàlisi del film.[3] Segons ell, la crítica més important sens dubte és que aquesta pel·lícula no presenta més que un costat del conflicte mostrant-nos com alguns membres de la Haganah, poc armats però valents i units, arriben a impedir l'atac dels àrabs, fanàtics i dirigits per d'antics nazis, d'un orfenat jueu deixat sense defensa per britànics despreocupats. Els àrabs en la seva ràbia no aconseguiran més que matar dues persones: la innocent Karen morta per la nit i el mokhtar del poble àrab veí, l'amic d'infantesa d'Ari Ben Canaan. El poble àrab és d'altra banda misteriosament abandonat la qual cosa permet als joves sionistes llançar-se a la defensa d'una altra colònia jueva que es veu atacada a la llunyania.

La seva cèlebre música ha estat represa a la cançó d'Edith Piaf Exodus, també ha estat represa pels músics jamaicans, The Skatalites (que tenien el costum d'adaptar a la moda jamaicà músiques de pel·lícules clàssiques com la de James Bond o del Tercer home), i Monty Alexander.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. esadir.cat. Èxode (en català). esadir.cat. 
  2. «Exodus». The New York Times.
  3. (anglès) Crítica històrica d'Exodus i comparació amb una altra pel·lícula sobre el mateix tema: Kedma

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema