Èxode (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Èxode, de la batalla a la frontera.
Infotaula de pel·lículaÈxode
Exodus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióOtto Preminger Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióOtto Preminger Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióRichard Day Modifica el valor a Wikidata
GuióDalton Trumbo Modifica el valor a Wikidata
MúsicaErnest Gold Modifica el valor a Wikidata
FotografiaSam Leavitt Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeLouis R. Loeffler Modifica el valor a Wikidata
ProductoraOtto Preminger Film Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUnited Artists i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1960 Modifica el valor a Wikidata
Durada208 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enÈxode Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema bèl·lic, drama, pel·lícula basada en una obra literària i cinema d'acció Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióXipre Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0053804 Filmaffinity: 732294 Allocine: 7121 Rottentomatoes: m/1006872-exodus Letterboxd: exodus Allmovie: v16326 TCM: 22950 TV.com: movies/exodus AFI: 53140 TMDB.org: 1941
Musicbrainz: 8d92cb17-1376-4269-a860-f0939a941409 Modifica el valor a Wikidata

Èxode (títol original en anglès: Exodus) és una pel·lícula d'Otto Preminger estrenada el 1960. La pel·lícula descriu de manera novel·lesca els esdeveniments associats a la fundació de l'Estat d'Israel i es basa en la novel·la homònima de Leon Uris. El tema musical, fou escrit per Ernest Gold, i va aconseguir l'Oscar a la millor banda sonora el 1960. La pel·lícula ha estat doblada al català.[1]

Argument i crítica històrica[modifica]

L'obra es pren grans llibertats en relació amb la història real del vaixell Exodus. La pel·lícula està basada en una novel·la de l'escriptor Leon Uris.

En realitat, un vaixell anomenat Exodus va ser interceptat el 1947 a l'altura de Haifa per les autoritats britàniques i els seus refugiats van ser transferits a Port-de-Bouc a França i després a camps de deportats a Alemanya. No va ser fins a 1948, després de la creació de l'Estat sionista d'Israel, que una part dels passatgers de l'Exodus va arribar a Palestina.[2]

A l'obra de Leon Uris i la pel·lícula d'Otto Preminger, els personatges principals són tots inventats, i a més els esdeveniments no corresponen a la realitat. Així, a l'obra de Leon Uris una nau, l'Estrella de David, és interceptada a l'altura de Palestina i els seus passatgers són transferits en camps a Xipre. L'Exodus esdevé a la novel·la el vaixell que un agent de l'Haganà, Ari Ben Canaan, interpretat per Paul Newman, compra per transportar els refugiats de l'Estrella de David a Palestina. Després de diverses peripècies i la il·lustració d'antisemitisme de certs oficials anglesos, l'Exodus arribarà a Palestina a la vetlla de la declaració d'independència d'Israel el 1948. Larry Portis fa una anàlisi del film.[3]

Segons ell, la crítica més important sens dubte és que aquesta pel·lícula no presenta més que un costat del conflicte mostrant-nos com alguns membres de la Haganà, poc armats però valents i units, arriben a impedir l'atac dels àrabs, fanàtics i dirigits per antics oficials nazis, ataquen un orfenat jueu que ha estat deixat sense defensa pels britànics despreocupats.

Els àrabs en la seva ràbia no aconseguiran més que matar dues persones: la innocent Karen morta per la nit i el mokhtar del poble àrab veí, l'amic d'infantesa d'Ari Ben Canaan.

El poble àrab és d'altra banda misteriosament abandonat la qual cosa permet als joves sionistes llançar-se a la defensa d'una altra colònia jueva que es veu atacada en la llunyania.

La seva cèlebre música ha estat represa a la cançó d'Edith Piaf Exodus, també ha estat represa pels músics jamaicans, The Skatalites (que tenien el costum d'adaptar a la moda jamaicà músiques de pel·lícules clàssiques com la de James Bond o del Tercer home), i Monty Alexander.

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[cal citació][modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Èxode