Éamonn de Valera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Éamonn de Valera
Éamonn de Valera

25 de juny de 1959 – 24 de juny de 1973
Precedit per Seán T. O'Kelly
Succeït per Erskine Hamilton Childers

29 de desembre de 1937 – 18 de febrer de 1948
Precedit per càrrec nou
Succeït per John A. Costello
13 de juny de 1951 – 2 de juny de 1954
Precedit per John A. Costello
Succeït per John A. Costello
20 de març de 1957 – 23 de juny de 1959
Precedit per John A. Costello
Succeït per Seán Lemass
Dades biogràfiques
Naixement 14 d'octubre de 1882
Ciutat de Nova York, EUA
Defunció 29 d'agost de 1975 (als 92 anys)
Dublín, Rep. d'Irlanda
Nacionalitat irlandès
Partit Fianna Fáil
Cònjuge Sinéad Bean de Valera
Professió professor de matemàtiques

Éamonn de Valera (en irlandès Éamonn de Bhailéara), nascut Edward George de Valera (Ciutat de Nova York, 1882 - Dublín, 1975) fou un polític irlandès,[1] fill de Juan Vivion de Valera, espanyol resident a Cuba, i Katherine Coll, irlandesa del comtat de Limerick. Tanmateix, el seu biògraf Tim Pat Coogan, afirma que no hi ha constància en la partida de naixement i que potser era fill de mare soltera.

Segons ell mateix afirmà, el 1884 va morir el seu pare i la seva mare tornà a Irlanda. Estudià a Cork i Limerick i es llicencià en matemàtiques a la Universitat de Dublín el 1904. Allí contactà amb Douglas Hyde i la Lliga Gaèlica, de la que en fou un dels caps el 1908, i es casà amb una professora d'irlandès, Sinéad Flanagan, el 1910.

El 1913 es va unir als Voluntaris Irlandesos, i durant l'Aixecament de Pasqua de 1916 fou comandant del III Batalló de Dublín, ocupà el molí de farines Boland i controlà la carretera de Dublín a Dun Laoghaire, provocant 234 baixes entre els soldats britànics. Per això fou condemnat a la pena de mort, que li fou commutada pel fet d'ésser ciutadà nord-americà. El 1917 fou adoptat com a candidat pel Sinn Féin, i guanyà les eleccions al comtat d'East Clare. El març del 1918 fou nomenat president del Sinn Féin i de l'IRA a proposta de Michael Collins, qui planejà la seva fuga de la presó. Alhora, s'oposà al paper preponderant de l'IRB dins el moviment republicà, puix que De Valera, que no n'arribà mai a ser membre, n'era totalment contrari i desconfiava del seu secretisme.

El desembre del 1918 fou escollit diputat al Dáil Éireann, i el març del 1919 fou nomenat cap del govern provisional durant el conflicte conegut com a Cogadh an Neamhspleachais (Guerra d'Independència) que durà del 1919 fins a la treva del 1921.

Rebutjà l'acord que creava l'Estat Lliure d'Irlanda el 1921 i, escollit comandant dels elements més radicals del Sinn Féin, exigí la total independència per a tota l'illa i boicotejà el parlament irlandès. Fou el cap de l'IRA durant la Guerra Civil Irlandesa del 1921-1922, que es passà gairebé tota als EUA cercant suport a la seva causa. Tampoc li permeteren ocupar l'escó de diputat per negar-se a jurar lleialtat a la corona britànica. El 1926 abandonà aquesta actitud i organitzà un nou partit, el Fianna Fáil, del qual fou president (1926-59) i que triomfà a les eleccions del 1932. Fou primer ministre el 1932-48, 1951-54 i 1957-59, i trencà els lligams que unien Irlanda amb la Gran Bretanya, alhora que reprimia implacablement les accions de l'IRA. Posteriorment fou president de la República d'Irlanda del 1959 al 1973.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Éamonn de Valera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Seán T. O'Kelly
President d'Irlanda
1959-1973
Succeït per:
Erskine Hamilton Childers


Taoiseachs d'Irlanda Bandera d'Irlanda
Éamonn de Valera  • John A. Costello  • Éamonn de Valera  • John A. Costello  • Éamonn de Valera  • Seán Lemass  • Jack Lynch  • Liam Cosgrave  • Jack Lynch  • Charles Haughey  • Garret FitzGerald  • Charles Haughey  • Garret FitzGerald  • Charles Haughey  • Albert Reynolds  • John Bruton  • Bertie Ahern  • Brian Cowen  • Enda Kenny