Édouard Claparède

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Édouard Claparède (1873-1940) va ésser un psicopedagog suís, creador i president durant molts anys de l'Institut des Sciences de l'Education Jean-Jacques Rousseau de Ginebra, al costat de figures de la pedagogia suïssa com Pierre Bovet, Adolphe Ferrière o Henriette Ith-Wille.

Col·laborà el 1921 en la fundació de l'Oficina internacional d'educació (Bureau International d'Education).

El seu principal camp d'acció ha estat el desenvolupament de la psicopedagogia.

Se'l pot considerar com un divulgador i sistematitzador de les modernes ciències de l'educació.

Els seus principis han originat una teoria funcional de l'educació que es tradueix a la pràctica en l'activitat escolar basada en les necessitats de l'infant.[1]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • L'association des idées (1903).
  • Psychologie de l'enfant et pédagogie expérimentale (1909).
  • L’éducation fonctionnelle (1931).
  • La genèse de l'hypothèse (1933).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9, planes 19-20.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Édouard Claparède Modifica l'enllaç a Wikidata