Édouard Daladier

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Édouard Daladier (dreta) i André François-Poncet durant els Acords de Munic de 1938.

Édouard Daladier (Carpentràs, Valclusa, 1884- París, 1970) fou un polític francès d'origen occità. Fou professor d'història i simpatitzant dels felibres; més tard diputat pel Partit Republicà Radical i Radical-Socialista (el 1919-40 i el 1946-58), ministre de colònies (1924), d'obres públiques (1930-31) i de la guerra (1932).

També fou cap de govern dos cops (1933 i 1934). Sostingué el govern del Front Popular sota la presidència de Léon Blum, en el qual participà com a ministre de la guerra (1936-37), i fou cap de govern una tercera vegada (1938-40). La crisi econòmica l'obligà a cercar ajut entre els moderats, i, bé que cedí davant les exigències alemanyes en la signatura del Pacte de Munic (1938), el 1939 declarà la guerra al Tercer Reich. Entre 1939 i 1940 va crear camps de concentració específics per als republicans espanyols que fugien cap a França a l'anomenada Retirada. Ocupà el ministeri de la guerra (març del 1940) i el d'afers estrangers (maig del 1940), però fou detingut pel govern de Vichy (juny del 1940) i deportat a Alemanya (1943-45). En acabar la guerra fou diputat (1946-58) i president del partit radical el 1957-58.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Édouard Daladier Modifica l'enllaç a Wikidata