Élisabeth Louise Vigée Le Brun

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Retrat de Maria Antonieta, 1783
Retrat de Madame de Staël representada com a Corina, 1807-1808, oli sobre tela, 140 x 118 cm, Museu d'Art i Història de Ginebra

Élisabeth-Louise Vigée-Lebrun (París, 16 d'abril de 1755 - Louveciennes, 30 de març de 1842) va ser la pintora francesa més famosa del segle XVIII. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya hi ha una obra seva, Retrat de Nena pintat entre 1788 i 1790, provinent del llegat de Francesc Cambó.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a la ciutat de París, filla d'un retratista de qui va rebre les seves primeres lliçons, encara que ella es va beneficiar més dels consells de Gabriel François Doyen, Jean-Baptiste Greuze, Josep Vernet i altres mestres del període. Durant la seva adolescència, pintava retrats de manera professional. Quan el seu estudi va ser embargat per pintar sense llicència, va intentar afiliar-se a l'Acadèmia de Sant Lluc, que va exhibir el seu treball voluntàriament en el seu saló. El 25 d'octubre de 1774 va ser feta membre de l'Acadèmia Francesa. El 1776 es va casar amb Jean-Baptiste-Pierre Lebrun, que era pintor i comerciant d'art.

Va pintar els retrats de molts dels membres de la noblesa francesa, fins i tot va anar a Versalles per pintar la reina Maria Antonieta, qui va quedar tan complaguda amb el seu treball, que li va rebre encarregar pintar més retrats d'ella, així com dels prínceps i de nombrosos nobles.

El 1781 va viatjar als Països Baixos on els treballs dels mestres flamencs li van inspirar a provar noves tècniques. Aquí, va pintar el retrats d'alguns nobles i del Príncep de Nassau.

El 31 de maig de 1783 va ser acceptada com a membre de l'Académie Royale de Peinture et de Sculpture, com a pintora d' al·legoria històrica. Adélaïde Labille-Guiard va ser acceptada el mateix dia. Els homes a càrrec es van oposar a la seva admissió argumentant que el seu marit era un negociant d'art, però una ordre del Rei va fixar la decisió un cop que Maria Antonieta va pressionar el seu marit en favor de la pintora. L'admissió de dues dones en mateix dia va suscitar comparacions entre ambdues en lloc de comparacions entre membres femenins i masculins.

Després de la detenció de la família reial durant la revolució francesa Vigée Lebrun va fugir de França i va viure i treballar alguns anys a Itàlia, Àustria i Rússia, on la seva experiència en tractar amb clients de l'aristocràcia li va resultar molt útil. A Roma les seves pintures van ser acollides amb gran aclamació i va ser rebuda a l'Accademia di San Luca. A Rússia va pintar a nombrosos membres de la família de Caterina la Gran. Durant la seva estada Vigée Lebrun va ser feta membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Petersburg.

Va ser ben rebuda al tornar a França durant el regnat d'emperador Napoleó. Sol·licitada per l'elit d'Europa, va viatjar a Anglaterra a principis del segle XIX i va pintar els retrats de diversos notables britànics, incloent Lord Byron. El 1807 va viatjar a Suïssa i va ser feta membre honorari de la Société pour l'Avancement des Beaux-Arts de Ginebra.

A instàncies d'una amiga, la comtessa Dolgoruki, Vigée Lebrun publicar les seves memòries el 1835 i 1837, on mostra una interessant perspectiva de la formació dels artistes a finals del període dominat per les acadèmies reals.

Va adquirir una casa a Louveciennes, Île-de-France. Va viure-hi fins que l'exèrcit prussià la va prendre durant la guerra de 1814. Va viure a París fins a la seva mort el 30 de març de 1842. El seu cos va ser portat de tornada a Louveciennes on va ser enterrat en un cementiri a prop de la seva antiga casa. En la seva làpida es llegeix l'epitafi "Ici, enfin, je repose ..." (Aquí, per fi, descanso...)

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. DDAA. La col·lecció Cambó del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Publicacions del Mnac, 2000. ISBN 84-8043-020-6. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Élisabeth Louise Vigée Le Brun