Émile Étienne Guimet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Émile Guimet

E. Guimet en el seu Museu de París el 1910
Naixement Émile Étienne Guimet
2 de juny de 1836
Lió
Defunció 12 d'octubre de 1918
Fleurieu-sur-Saône
Nacionalitat França França
Ocupació Arqueòleg
Conegut per Col·leccinar Art
Pares Jean Baptiste Guimet

Émile Étienne Guimet (Lió, 2 de juny de 1836 - Fleurieu-sur-Saône, 12 d'octubre de 1918) fou un arqueòleg, músic i historiador francès.

Era fill d'un químic distingit, Jean Baptiste Guimet, i sense deixar de dirigir la fàbrica que li llegà el seu pare, es donà a conèixer com a literat, músic i arqueòleg. Viatjà per quasi tota Europa, Egipte, Xina, Japó i la India, i amb els objectes que que recollí en les seves expedicions fundà a Lió (1878) el Museu d'Història de les Religions, que després fou traslladat a París, i se li donà el nom del seu fundador.

Publicà les obres següents:

  • A travers de l'Espagne; (Lió, 1865)
  • Cinq jours à Dresde; (Lió, 1865)
  • Croquis égyptiens; (París, 1867)
  • L'Orient d'Europe au fusain; (París, 1868)
  • La musique populaire; (Lió, 1870)
  • L'Ascia des égiptiens; Etude sur la dédicace des tombeaux gallo-romains; (Lió, 1872)
  • Arabes et Kabyles, pasteurs et agriculteurs; (Lió, 1873)
  • Esquisses scandinaves, relation d'anthropologie et d'archéologie préhistorique; (París, 1875)
  • De l'origine des anciens peuples du Méxique; (Lió, 1875)
  • Travaux de M. de Chabas sur les temps de l'Exode; (Lió, 1875)
  • Aquarelles africaines, études et correspondances; (París, 1877)
  • Mémoires sur les outremers; (Lió, 1877)
  • Exposition universelle; (París, 1878)
  • Promenades japonaises; (París, 1878; 2ª sèrie, París, 1880)
  • Chants populaires du Lyonnais; (Lió, 1882)
  • Okoma; novel·la japonesa (París, 1883)
  • Le théâtre au Japon; (París, 1886)
  • Huit jours aux Indes; (París, 1889)
  • Le dieu d'Apulée; (París, 1895)
  • L'Isis romaine; (París, 1896)
  • Les fouilles d'Antinoe, Egypte; (París, 1897)
  • La Chine ancienne et moderne; (Ruan, 1898)
  • Plutarque et l'Egypte; (París, 1898)
  • Les Isiaques de la Gaule; (París, 1900)
  • Symboles asiatiques trouvés à Antinoe; (París, 1903)
  • Le dieu aux bougeons; (Mâcon, 1905)
  • Les musées de la Grèce; (París, 1905)
  • Les chrétiens à l'Empire romain; (París, 1909)
  • Lucien de Samosate, philosophe; (París, 1910)
  • Notes politiques et sociales; (París, 1910)
  • La peinture chinoise au Musée Guimet; (París, 1910)
  • Les âmes égyptiennes; (París, 1913)
  • Après la guerre; ([Fleurieu-sur-Saône, 1916)

Moltes d'aquestes obres estan il·lustrades pel propi autor, què, a més, va compondre l'òpera Taï-Tsang, l'oratori Le feu du ciel, el ball d'espectace L'oeuf blanc et l'oeuf rouge; Les Djins; un Panis angelicus i nombroses melodies, duets, quartets, misses, etc.

Petita galeria d'objectes del Museu Guimet[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Émile Étienne Guimet Modifica l'enllaç a Wikidata