Étienne-Charles de Loménie de Brienne

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Étienne-Charles de Loménie de Brienne
Cardenal de l'Església Catòlica
Arquebisbe de Sens
Étienne Charles de Loménie de Brienne.PNG
Blason famille fr de-Loménie.svg
Dades personals
Ordenació sacerdotal 8 de març de 1752
Consagració episcopal 11 de gener de 1761
per Paul d’Albert de Luynes
Proclamació cardenalícia 15 de desembre de 1788
per Pius VI
Nascut 9 d'octubre de 1727
París
Mort 19 de febrer de 1794 (als 66 anys)
Sens
Fitxa a catholic-hierarchy.org

Étienne-Charles de Loménie de Brienne (París, 9 d'octubre de 1727 - Sens, 19 de febrer de 1794) va ser un eclesiàstic i polític francès.

El prelat[modifica | modifica el codi]

Procedent d'una antiga família de Llemotges, va realitzar uns estudis brillants. El 1751, malgrat una tesi poc ortodoxa al seu gust, va obtenir el títol de doctor en teologia i, l'any següent va ser nomenat gran vicari de l'arquebisbe de Rouen. El 1760, després d'una visita a Roma, va ser designat bisbe de Condom i, el 1763, arquebisbe de Tolosa de Llenguadoc. De 1766 a 1769, va ser abat del Mont Saint-Michel. Entre els seus amics es van comptar Turgot, André Morellet i Voltaire. Va ser escollit membre del Acadèmia francesa l'any 1770.

El ministre[modifica | modifica el codi]

L'any 1787, va ser nomenat president de l'assemblea dels notables, des d'on va atacar la política fiscal de Calonne, a qui va succeeir com a ministre de finances, l’1 de maig de 1787, amb el suport de la reina Maria Antonieta. Tanmateix, una vegada al poder, va haver de continuar la mateixa línia del seu predecessor (impost territorial) i va haver de convocar els Estats Generals de França (1788) per posar remei als desordres econòmics. Va haver de dimitir el mateix any, deixant un tresor buit. El 15 de desembre, va ser nomenat cardinal i va anar a Itàlia, on passarà dos anys.

Durant la Revolució Francesa, va tornar a França i presta jurament a la constitució civil del clergat el 1790. L'any següent va ser nomenat bisbe constitucional del departament de Yonne. Però va ser desaprovat pel papa i ha de renunciar a la birreta de cardenal. Sospitòs també per als revolucionaris, va morir el 1794 víctima o bé d'un atac d'apoplexia, o bé d'un enverinament. Va ser germà de Louis-Marie-Athanase de Loménie, comte de Brienne, secretari d'Estat a la Guerra, guillotinat el 1794.

En honor seu, el canal que travessava Tolosa i unia el Canal del Migdia amb la Garona, va canviar de nom, de canal de Sant Pere a Canal de Brienne.

Honors[modifica | modifica el codi]

Ordre du Saint-Esprit Chevalier ribbon.svg Comendador de l'orde de l'Esperit Sant


Precedit per:
Louis-Joseph de Montmorency-Laval
BishopCoA PioM.svg
Bisbe de Condom

1760 - 1763
Succeït per:
Alexandre-César d'Anterroches
Precedit per:
Arthur-Richard Dillon
ArchbishopPallium PioM.svg
Arquebisbes de Tolosa

1763 - 1788
Succeït per:
François de Fontanges
Precedit per:
Charles-Maurice de Broglie
Prepozyt.png
Abat commendatari del Mont Saint-Michel

1766 - 1769
Succeït per:
Louis-Joseph de Montmorency-Laval
Precedit per:
Honoré-Armand de Villars
Seient 18 de l'Académie française
1770 - 1794
Succeït per:
Jean-Gérard Lacuée de Cessac
Precedit per:
Michel Bouvard de Fourqueux
Controlador de les Finances de França
1787 - 1788
Succeït per:
Michel Bouvard de Fourqueux
Precedit per:
Paul d'Albert de Luynes
ArchbishopPallium PioM.svg
Arquebisbe de Sens

1788 - 1794
Succeït per:
Títol abolit


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Étienne-Charles de Loménie de Brienne Modifica l'enllaç a Wikidata