Étienne-Jules Marey

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Étienne-Jules Marey vora l'any 1850.

Étienne-Jules Marey (18301904) va ser un científic i cronofotògraf francès, nascut a Beaune, França.

La seva tasca va ser significant en el desenvolupament de la cardiologia, instrumentació física, aviació, cinematografia i la ciència de la fotografia de laboratori. Està àmpliament considerat com un pioner de la fotografia i una important influència dins la història del cinema.

Pelican volador capturat per en Marey vora 1882. Va trobar la manera d'enregistrar diverses fases del moviment en una sola fotografia.

Marey va començar estudiant com la sang circula pel cos. Posteriorment, va passar a estudiar també els batecs del cor, la respiració, els muscles i el moviment del cos. Per a dur a terme els seus experiments va desenvolupar nombrosos instruments per mesurar de forma precisa. Per exemple, va aconseguir vendre un instrument anomenat Sphygmographe per a mesurar el pols. L'any 1869, Marey va construir un insecte artificial molt delicat per mostrar com volen i per demostrar la forma de la figura produïda amb el moviment de les ales. Posteriorment es va interessar pels moviments d'aire i va començar a estudiar animals voladors més grans, com ara ocells. Cap a l'any 1880, va adoptar i més endavant desenvolupar la "fotografia animada" -en col·laboració amb Georges Demeny i Lucien Bull- en un camp singular de la cronofotografia. La seva idea revolucionària consistia a enregistrar diverses fases del moviment en una mateixa superfície fotogràfica. L'any 1890 va publicar un volum substancial anomenat "Le Vol des Oiseaux" ("El vol dels ocells"), àmpliament il·lustrat amb fotografia, dibuixos i diagrames. També va crear escultures molt precises de diferents ocells voladors.

Marey va estudiar altres animals també. Va publicar "La Machine Animale" l'any 1873 (traduït com "Mecanisme d'animals"). El fotògraf anglès Eadweard Muybridge va dur a terme la seva "fotografia d'investigació" a Palo Alto, Califòrnia, per demostrar que en Marey tenia raó quan va escriure que quan un cavall galopa es dóna un breu moment en el qual cap de les seves peülles toca el terra. Muybridge va publicar les seves fotografies l'any 1879 i va obtenir certa atenció del públic. A Alemanya el fotògraf Ottomar Anschütz portava a terme investigacions semblants.

Marey esperava fusionar l'anatomia i fisiologia. Per entendre millor les seves imatges cronofotogràfiques, va comparar-les amb imatges de'anatomia, esquelets, articulacions i músculs de la mateixes espècies. Marey va produir una sèrie de dibuixos que mostren el galop d'un cavall, en primer lloc sencer i, a continuació, com un esquelet.

Pistola fotogràfica de'n Marey

La pistola cronofotogràfica de Marey es va fer el 1882. Aquest instrument és capaç de prendre 12 fotografies per segon, i el més interessant és que tots els marcs s'enregistren en el mateix quadre. Fent servir aquestes imatges estudiava cavalls, aus, gossos, ovelles, burros, elefants, peixos, criatures microscòpiques, mol·luscs, insectes, rèptils, etc. Alguns ho anomenaven el "zoològic d'animació" de'n Marey. Marey també va realitzar el famós estudi sobre els gats que prova que sempre cauen dempeus. Va realitzar estudis molt similars amb un pollastre i un gos i va trobar que podien fer pràcticament el mateix. Marey va estudiar també la locomoció humana. Va publicar un altre llibre, "Le Mouvement", l'any 1894. Marey també va fer pel·lícules. Van ser rodades a una velocitat alta (60 imatges per segon) i amb excel·lent qualitat d'imatge: amb la càmera lenta havia arribat a un nivell proper a la perfecció. La seva investigació sobre la forma de capturar i visualitzar les imatges en moviment va ajudar el camp emergent de la cinematografia. Cap al final de la seva vida va tornar a estudiar el moviment de formes abstractes, com la caiguda d'una bola. La seva última gran obra va ser l'observació i fotografia dels traçats del fum. Aquesta investigació va ser finançada en part per Samuel Pierpont Langley, sota els auspicis de la Institució Smithsonian, després que els dos es reunissin a París a l'Exposició Universal (1900). El 1901 va ser capaç de construir una màquina de fum amb 58 traçats de fum. Es va convertir en un dels primers túnels aerodinàmics de vent.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Étienne-Jules Marey