Étienne Bacrot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Étienne Bacrot

Étienne Bacrot, el gener de 2013.
Naixement Étienne Bacrot
22 de gener de 1983 (1983-01-22) (31 anys)
Lilla, Nord
Nacionalitat França França
Ocupació Jugador d'escacs
Títol Gran Mestre (1997)
6 cops Campió de França
Campió del món Sub-10 (1993)
Campió del món Sub-12 (1995)
Notes
Màxim Elo: 2749 (novembre 2013)

Étienne Bacrot (nascut el 22 de gener de 1983 a Lilla, Nord), és un jugador d'escacs francès, que té el títol de Gran Mestre des de 1997,[1] i forma part de la llista dels GM més joves de tots els temps.

Ha guanyat nombrosos torneigs i ha fet partides notables. Va superar la barrera dels 2700 punts d'Elo el 2004. El gener de 2005, fou el primer jugador francès en entrar al Top 10 mundial.

A la llista d'Elo de la FIDE de març de 2014, hi tenia un Elo de 2739 punts, cosa que en feia el jugador número 2 (en actiu) de França,[2] i el 19è millor jugador al rànquing mundial. El seu màxim Elo va ser de 2749 punts, a la llista de novembre de 2013 (posició 15 al rànquing mundial).[3]

Biografia i resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

Bacrot va començar a jugar als 4 anys, i cap als 10 ja triomfava en competicions per edats. El 1993 fou Campió d'Europa Sub-10 i Campió del món Sub-10 a Bratislava,[4] i el 1995, Campió d'Europa Sub-12 i Campió del món Sub-12.[4] El 1996, als 13 anys, ja va ser capaç de guanyar un exCampió del món com Vassili Smislov. Va esdevenir Gran Mestre el març del 1997 als 14 anys i 2 mesos, essent la persona més jove de la història (en aquell moment) en assolir el títol. El rècord va ser trencat el desembre següent per Ruslan Ponomariov). El 1999 fou un dels quatre "consellers" que participaren com a assessors de l'equip mundial a la partida Kaspàrov contra el Món.

Bacrot va puntuar 6/8 a l'Olimpíada d'escacs de 2006 contra oponents amb una mitjana d'Elo de 2640, tot guanyant 13 punts; això li va permetre de guanyar la medalla de bronze individual com a tercera millor performance de l'Olimpíada.[5] Una de les seves victòries notables fou contra el GM estatunidenc Gata Kamsky.[6]

Matxs anuals al seu lloc de naixement[modifica | modifica el codi]

Des de 1995, i fins a 2004, Bacrot ha jugat un matx anual a sis partides contra algun destacat jugador, al seu poble, Albert. El 1996 va guanyar Vassili Smislov 5-1, el 1997 va perdre contra Víktor Kortxnoi 4-2, el 1998 va guanyar en Robert Hübner 3.5-2.5, el 1999 va perdre contra Aleksandr Beliavski 3.5-2.5, el 2000 va perdre contra Nigel Short 4-2, el 2001 empatà 3-3 amb Emil Sutovsky, el 2002 guanyà Borís Gelfand 3.5-2.5, i el 2004 guanyà contra Ivan Sokolov 3.5-2.5 (no hi va haver matx el 2003).

Altres resultats destacats[modifica | modifica el codi]

Participació en competicions per equips[modifica | modifica el codi]

Resultats de joventut[modifica | modifica el codi]

Étienne Bacrot (1999)

Rànquings[modifica | modifica el codi]

  • A la llista d'Elo de la FIDE d'octubre de 2008, hi tenia un Elo de 2705 (essent el 29è jugador del món).
  • El seu Elo s’ha mantingut per damunt de 2700 des de juliol de 2004.
  • Durant el 2005, fou el jugador número 9 del món en cadascuna de les llistes de la FIDE d’aquell any, jugant 55 partides.
  • El seu màxim Elo, de 2731 punts, era el 31è millor mai assolit per un escaquista, el juliol de 2010.[23]
  • Ha estat el número 1 de França (era el número 2 el maig de 2011)[24] (França és el cinquè país del món a les llistes de la FIDE, el maig de 2011)[25]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Nota biogràfica de Étienne Bacrot» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 17 de juny de 2011].
  2. «"Rànquing d'escaquistes per federació: França"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 4 de març de 2014].
  3. Posició al rànquing mundial i evolució Elo d'Étienne Bacrot «benoni.de» (en alemany). [Consulta: 16 de novembre de 2013].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Campionats del món per edats: campions» (en portuguès). brasilbase. [Consulta: 10 de febrer de 2014].
  5. Detalls de l'olimpíada de Torí a olimpbase.org (anglès)
  6. Schachserver Der Weiner Zeitung(Austria), "37th Chess Olympiad 2006"
  7. Thimognier, Dominique. «Historial dels campionats de França d’escacs» (en francès). Heritage des échecs français. [Consulta: 17 de juny de 2011].
  8. «Dortmund Sparkassen Chess Meeting 2005» (en anglès). chess.gr. [Consulta: 28 de novembre de 2011].
  9. «Classificació i partides de l'edició de 2005 del torneig Dortmund Sparkassen» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 28 de novembre de 2011].
  10. «Lloc web oficial de la Copa del món de 2005» (en anglès). [Consulta: 10 de juny de 2011].
  11. Resultats de la FIDE World Cup 2005 a Informació sobre els campionats del món d'escacs al lloc web de Mark Weeks (anglès)
  12. Crowther, Mark. «FIDE World Chess Cup 2005» (en anglès). The Week in Chess 580. [Consulta: 10 de juny de 2011].
  13. Chessvine Article, "GM Etienne Bacrot wins French Championship"
  14. «Aronian and Carlsen share first at Corus» (en anglès). Chessdom. [Consulta: 17 de juny de 2011].
  15. Crowther, Mark. «Aeroflot Open 2009» (en anglès). TWIC 747, 2 de març de 2009. [Consulta: 23 de desembre de 2011].
  16. «Nanjing R10 Magnus wins with 2900+ performance» (en anglès). ChessBase, 30 d'octubre de 2010. [Consulta: 4 de novembre de 2011].
  17. Vachier-Lagrave wins 2011 French Championship, Chessbase, 26 d'agost de 2011 (en anglès). Consultat el dia 4 de novembre de 2011 (anglès)
  18. FIDE has announced qualifiers for the World Cup 2011, Chessbase, 15 de juliol de 2011 (en anglès). Consultat el dia 25 de novembre de 2011 (anglès)
  19. «FIDE World Cup 2011» (en anglès). chess.com, 27 d'agost de 2011. [Consulta: 25 de novembre de 2011].
  20. «Resultats de la Copa del món de 2011» (en anglès). ugrasport.com. [Consulta: 25 de novembre de 2011].
  21. En aquest torneig, celebrat a l'hotel Scandic Tromsø de Tromsø, a Noruega, els finalistes es classificaven pel Torneig de Candidats de 2014.
  22. «Emparellaments i resultats de la Copa del Món d'escacs de 2013» (en anglès). Lloc web oficial de la Copa del món 2013. [Consulta: 8 d'octubre de 2013].
  23. FIDE ratings July 2010: Carlsen with record 2826, Chessbase, 1 de juliol de 2010 (en anglès). (anglès)
  24. «Rànquing d’escaquistes francesos» (en anglès). FIDE. [Consulta: 18 maig 2011].
  25. «Rànquing de federacions» (en anglès). FIDE. [Consulta: 18 maig 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Étienne Bacrot
  • Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com» (en anglès). [Consulta: 17 de juny de 2011].
  • Étienne Bacrot a ChessGames.com (en anglès) [Consulta: 17 de juny de 2011] (anglès)
  • Partides d'Étienne Bacrot a «365chess.com». [Consulta: 17 de juny de 2011]. (anglès)
  • Fitxa d'Étienne Bacrot a la FIDE «FIDE». [Consulta: 17 de juny de 2011]. (anglès)
  • Posició al rànquing mundial i evolució Elo d'Étienne Bacrot «benoni.de». [Consulta: 17 de juny de 2011]. (alemany)
  • Estimació Elo d'Étienne Bacrot a «chessmetrics.com». [Consulta: 17 de juny de 2011]. (anglès)
  • Bartelski, Wojciech. «Fitxa d'Étienne Bacrot a Olimpbase» (en anglès). olimpbase.org. [Consulta: 17 de juny de 2011].
  • Teisserenc, Pierre. «Entrevista amb Étienne Bacrot» (en anglès). chessdom.com, 2008. [Consulta: 17 de juny de 2011].



Fites
Precedit per:
Peter Leko
Gran Mestre més jove del món
Març - Desembre 1997
Succeït per:
Ruslan Ponomariov
Títols
Precedit per:
Luke McShane
Campió del món Sub-10
1993
Succeït per:
Sergey Grishchenko
Precedit per:
Levon Aronian
Campió del món Sub-12
1995
Succeït per:
Kamil Mitoń
Precedit per:
Iossif Dorfman
Campió de França d'escacs
1999-2003
Succeït per:
Joël Lautier
Precedit per:
Maxime Vachier-Lagrave
Campió de França d'escacs
2008
Succeït per:
Vladislav Tkatxov