Étienne Guettard

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jean-Étienne Guettard, pintura de Théodore Charpentier (Musée d'Etampes)

Jean-Étienne Guettard va ser un geòleg, mineralòleg, botànic i naturalista francès nascut el 22 de setembre de 1715 a Étampes i mort el 6 de gener de 1786 a París.

La seva signatura com a botànic és Guett.

Va ser el primer a plantejar la hipòtesi, el 10 de maig de 1752, que el Puis de les muntanyes d'Auvèrnia (Monts du Cantal) podien ser volcans extints.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Estudià medicina i va ser el conservador de les col·leccions d'història natural del duc d’Orléans. Va ser professor de botànica de l'Académie des sciences.[1] Va ser alumne de René-Antoine Ferchault de Réaumur (1683-1757) i d'Antoine de Jussieu (1686-1758).

Carl von Linné (1707-1778) li dedicà el gènere Guettarda dins la família Rubiaceae.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Observations sur les plantes (Durand, Paris, deux volumes, 1747), on cita les seves observacions i les del seu avi, Descurain, pharmacien à Étampes.
  • Carte minéralogique, où l'on voit la Nature des terreins du Canada et de la Louisiane. Dressée par Philippe Buache de l'Ac. des Sciences sur les recherches et pour un Mémoire de Mr Guettard de la même Acadadémie. 1752. (C'est la première carte minéralogique de l'Amérique du Nord.[2])
  • Mémoires sur différentes parties des sciences et arts (L. Prault, Paris, 3 volumes, 1768-1770).
  • Traduí l’Histoire naturelle... de Plini el Vell (Paris, douze volumes, 1771-1782).
  • Mémoires sur la minéralogie du Dauphiné (imprimerie de Clousier, Paris, 2 volumes, 1779).
  • Atlas et description minéralogiques de la France, entrepris par ordre du Roi (Didot l'aîné, Paris, 1780).

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. In memoriam al web Site de l’Académie des sciences.
  2. Source : Philippe Buache & Jean-Étienne Guettard - Carte minéralogique (...) 1752.

Font[modifica | modifica el codi]

  • Adrien Davy de Virville (dir.) (1955). Histoire de la botanique en France. SEDES (Paris) : 394 p.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]