Índex d'explosibilitat volcànica

Índex d'explosivitat volcànica en relació amb el material expulsat.

L'índex d'explosivitat volcànica o IEV (originalment en anglès, Volcanic Explosivity Index, VEI) va ser ideat per Chris Newhall del Servei Geològic dels EUA i Stephen Self de la Universitat de Hawaii el 1982 per proporcionar una mesura relativa de la força explosiva de les erupcions volcàniques.

És una escala de 8 graus (amb els volcans més grans de la història atorgats a la magnitud 8), amb la qual els vulcanòlegs mesuren la magnitud d'una erupció volcànica. L'índex és el producte de la combinació de diversos factors mesurables i/o apreciables de l'activitat volcànica i observacions qualitatives (amb termes que van de "suau" a "mega-colossal") s'utilitzen per determinar el valor d'explosivitat. Per exemple, es considera el volum total dels productes expulsats pel volcà (lava, tefra, cendra volcànica), l'altura assolida pel núvol eruptiu, la durada de l'erupció, la injecció troposfèrica i estratosfèrica de productes expulsats i d'altres factors simptomàtics del nivell d'explosivitat.

Es dóna un valor de 0 a les erupcions no explosives (menys de 10⁴ metres cúbics de tefra expulsats) mentre que un 8 representa una erupció explosiva colossal que pot expulsar 10¹² metres cúbics de tefra i que assoleixen una alçada del núvol eruptiu de més de 25 km. L'escala és logarítmica a partir de l'interval IEV-1 a IEV-2, on cada interval de l'escala representa una multiplicació per deu en els criteris d'erupció observats.

Tingueu en compte que la cendra, les bombes volcàniques, i la ignimbrita són tractades per igual. La densitat les bombolles de gas dels productes volcànics en qüestió no es tenen en compte. En canvi, a vegades es calcula l'equivalent de densitat rocosa per obtenir el total real de magma expulsat. Una altra mancança del IEV és que no té en compte la magnitud de la potència de sortida d'una erupció. Això, per descomptat, és extremadament difícil de detectar en erupcions prehistòriques o no observades.

Escala

Als valors assignats pel IEV s'hi corresponen els següents graus d'erupció d'un volcà:

IEV	Volum llançat	Classificació	Descripció	columna eruptiva	Periodicitat	Exemple	Erupcions dels últims 10.000 anys*
0	< 10,000 m³	Hawaiana	no-explosiva	< 100 m	constant	Mauna Loa	moltes
1	> 10,000 m³	Hawaiana/Estromboliana	lleugera	100-1000 m	diària	Stromboli	moltes
2	> 1,000,000 m³	Estromboliana/Vulcaniana	explosiva	1-5 km	setmanal	Galeres (1993)	3477*
3	> 10,000,000 m³	Vulcaniana/peleana	violenta	3-15 km	anual	Gareloi, (1985)	868
4	> 0.1 km³	Peleana/Pliniana	cataclísmica	10-25 km	≥ 10 anys	Eyjafjallajökull (1982)	421
5	> 1 km³	Pliniana	paroxística	>25 km	≥ 50 anys	Saint Helens (1980)	166
6	> 10 km³	Pliniana/Ultra-pliniana	colossal	>25 km	≥ 100 anys	Krakatau (1883)	51
7	> 100 km³	Pliniana/Ultra-pliniana	supercolossal	>25 km	≥ 1.000 anys	Tambora (1815)	5 (+2 que se sospiten)
8	> 1,000 km³	Ultra-pliniana	mega-colossal	>25 km	≥ 10.000 anys	Taupo (fa uns 26,500 anys)	0

El recompte d'erupcions històriques està actualitzat fins a 1994 d'acord amb el Global Volcanism Program de l'Institut Smithsonià.

S'han identificat un total de 47 erupcions de magnitud IEV-8 o superior, amb edats compreses de l'Ordovicià al Pleistocè, 42 de les quals se sap que van ocorre els últims 36 milions d'anys. La més recent fou l'erupció Oruanui del llac Taupo, que va passar fa 26.500 anys, cosa que significa que no hi ha hagut cap erupció de VEI-8 durant l'Holocè (els darrers 10.000 anys).

Enllaços externs

• IEV al glossari del web del United States Geological Survey (anglès)
• Com mesurar la mida d'una erupció volcànica a The Guardian (anglès)
• La mida i la freqüència de les més grans erupcions explosives de la Terra, article del 2004 al Bulletin of Volcanology (anglès)
• Llista de les erupcions més grans de l'Holocè (IEV > 4) del Smithsonian Global Volcanism Program (anglès)
• VEI (Volcanic Explosivity Index) Global Volcanism Program of Smithsonian National Museum of Natural History (anglès)