Índex d'explosibilitat volcànica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Índex d'explosivitat volcànica en relació amb el material expulsat.

L'índex d'explosivitat volcànica o IEV (originalment en anglès, Volcanic Explosivity Index, VEI) va ser ideat per Chris Newhall del Servei Geològic dels EUA i Stephen Self de la Universitat de Hawaii el 1982 per proporcionar una mesura relativa de la força explosiva de les erupcions volcàniques.

És una escala de 8 graus (amb els volcans més grans de la història atorgats a la magnitud 8), amb la qual els vulcanòlegs mesuren la magnitud d'una erupció volcànica. L'índex és el producte de la combinació de diversos factors mesurables i/o apreciables de l'activitat volcànica i observacions qualitatives (amb termes que van de "suau" a "mega-colossal") s'utilitzen per determinar el valor d'explosivitat. Per exemple, es considera el volum total dels productes expulsats pel volcà (lava, tefra, cendra volcànica), l'altura assolida pel núvol eruptiu, la durada de l'erupció, la injecció troposfèrica i estratosfèrica de productes expulsats i d'altres factors simptomàtics del nivell d'explosivitat.

Es dóna un valor de 0 a les erupcions no explosives (menys de 104 metres cúbics de tefra expulsats) mentre que un 8 representa una erupció explosiva colossal que pot expulsar 1012 metres cúbics de tefra i que assoleixen una alçada del núvol eruptiu de més de 25 km. L'escala és logarítmica a partir de l'interval IEV-1 a IEV-2, on cada interval de l'escala representa una multiplicació per deu en els criteris d'erupció observats.

Cal tenir en compte que la cendra, les bombes volcàniques, i la ignimbrita són tractades per igual. La densitat les bombolles de gas dels productes volcànics en qüestió no es tenen en compte. En canvi, a vegades es calcula l'equivalent de densitat rocosa per obtenir el total real de magma expulsat. Una altra mancança del IEV és que no té en compte la magnitud de la potència de sortida d'una erupció. Això, per descomptat, és extremadament difícil de detectar en erupcions prehistòriques o no observades.

Escala[modifica | modifica el codi]

Als valors assignats pel IEV s'hi corresponen els següents graus d'erupció d'un volcà:

IEV Volum llançat Classificació Descripció columna eruptiva Periodicitat Exemple Erupcions dels últims 10.000 anys*
0 < 10,000 m³ Hawaiana no-explosiva < 100 m constant Mauna Loa moltes
1 > 10,000 m³ Hawaiana/Estromboliana lleugera 100-1000 m diària Stromboli moltes
2 > 1,000,000 m³ Estromboliana/Vulcaniana explosiva 1-5 km setmanal Galeras (1993) 3477*
3 > 10,000,000 m³ Vulcaniana/peleana violenta 3-15 km anual Gareloi, (1985) 868
4 > 0.1 km³ Peleana/Pliniana cataclísmica 10-25 km ≥ 10 anys Eyjafjallajökull (1982) 421
5 > 1 km³ Pliniana paroxística >25 km ≥ 50 anys Saint Helens (1980) 166
6 > 10 km³ Pliniana/Ultra-pliniana colossal >25 km ≥ 100 anys Krakatau (1883) 51
7 > 100 km³ Pliniana/Ultra-pliniana supercolossal >25 km ≥ 1.000 anys Tambora (1815) 5 (+2 que se sospiten)
8 > 1,000 km³ Ultra-pliniana mega-colossal >25 km ≥ 10.000 anys Volcà Taupo (fa uns 26,500 anys) 0

El recompte d'erupcions històriques està actualitzat fins a 1994 d'acord amb el Global Volcanism Program de l'Institut Smithsonià.

S'han identificat un total de 47 erupcions de magnitud IEV-8 o superior, amb edats compreses de l'Ordovicià al Plistocè, 42 de les quals se sap que van ocorre els últims 36 milions d'anys. La més recent fou l'erupció Oruanui del llac Taupo, que va passar fa 26.500 anys, cosa que significa que no hi ha hagut cap erupció de VEI-8 durant l'Holocè (els darrers 10.000 anys).[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mason, Ben G.. «La mida i la freqüència de les més grans erupcions explosives de la Terra». Bulletin of Volcanology, 66, 8, 2004, pàg. 735–748. DOI: 10.1007/s00445-004-0355-9. (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]