Índex turmell-braç

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'índex turmell-braç (ITB) és una eina diagnòstica utilitzada per a l'avaluació de la circulació sistèmica cap als membres inferiors. Aquest paràmetre compara la pressió sistòlica de les artèries dels turmells (tibials posteriors i pèdies) amb les artèries braquials (humerals).

Mètode[modifica | modifica el codi]

La il·lustració mostra la prova de l'índex turmell-braç. La prova compara la pressió arterial al turmell amb la del braç. A mesura que el braçal de l'esfigmomanòmetre es desinfla, es registra la pressió sistòlica de la sang en les artèries.

Per realitzar aquest mesurament és necessari comptar amb un equip de Doppler continu (no es realitza amb estetoscopi) amb sonda de 8 a 9 MHz i almenys un esfigmomanòmetre convencional amb manegot(s) de 12 cm d'ample, és preferiblement que l'ample s'apropi al 40% de la circumferència de l'extremitat.[1]

Se suggereix iniciar l'exploració localitzant les artèries a explorar amb la palpació, si no és possible localitzar-les amb els dits es farà totalment amb el Doppler continu llevat que es trobin totalment obstruïdes (en aquest cas no s'obtindrà el so de l'ona de pols arterial). Després d'aproximar a la seva posició mitjançant palpació es busca amb el Doppler continu la millor posició i angle que permeti l'audició de l'ona de pols. Un cop aconseguit això es procedirà a prendre la pressió sistòlica de l'artèria mitjançant l'esfigmomanòmetre.

Limitacions[modifica | modifica el codi]

L'ITB té alguns problemes:

  • L'ITB és conegut per ser poc fiable en pacients amb calcificació arterial (enduriment de les artèries), que es tradueix en artèries que són poc o gens compressibles,[2] llavors les artèries rígides produeixen una pressió del turmell falsament elevada, donant falsos negatius[3]). Això sovint es troba en els pacients amb diabetis mellitus[4] (el 41% dels pacients amb arteriopatia perifèrica tenen diabetis[5]), insuficiència renal o en fumadors importants.
  • L'ITB no és sensible en arteriopatia perifèrica lleu.[6] proves de caminada (6 minuts) s'utilitzen de vegades per augmentar la sensibilitat de l'ITB,[7] però això no és adequat per als pacients que són obesos o tenen comorbiditats, com ara aneurisma aòrtic, i augmenta la durada de l'avaluació.
  • La manca d'estandardització de protocols,[8] redueix la fiabilitat de les valoracions obtingudes segons els observadors.[9]
  • Calen operadors qualificats per obtenir resultats consistents i precisos.[10]

Indicacions[modifica | modifica el codi]

Varien segons les guies. Així s'indicaria:[11]

  • Quan hi hagi almenys un dels següents: claudicació intermitent, ferides a extremitats inferiors que no sanen, edat de 65 anys, o 50 anys amb antecedents de tabaquisme o diabetis.
  • Amb pacients ja diagnosticats de MAP: per fer-ne un seguiment o, sobretot, per poder comparar els valors inicials i posteriors a l'establiment d'un nou tractament (sobretot quirúrgic).

Tot i que seria aconsellable la seva determinació amb persones amb risc cardiovascular, la indicació no està clarament establerta.[12] Sí que és la primera mesura a realitzar davant d'una clínica suggestiva de malaltia arterial perifèrica.

Interpretació[modifica | modifica el codi]

Valor obtingut Interpretació
Major de 1,2 Anormal
1,0 - 1,2 Normal
0,9 - 1,0 Acceptable
0,8 - 0,9 Malaltia arterial
0,5 - 0,8 Malaltia arterial moderada, la claudicació pot presentar-se amb valors menors de 0,6.[13]
Menor de 0,5 Malaltia arterial severa, dolor en repòs si és <0,25.[13]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Naghavi, Morteza. Asymptomatic Atherosclerosis: Pathophysiology, Detection and Treatment (en anglès). Springer, 2008, p. 712. ISBN 9781603271783. 
  2. Allison MA, Hiatt WR, Hirsch AT, Coll JR, Criqui MH. «A high ankle-brachial index is associated with increased cardiovascular disease morbidity and lower quality of life». J Am Coll Cardiol., 51, 13, abril 2008, pàg. 1292–8. DOI: 10.1016/j.jacc.2007.11.064. PMID: 18371562.
  3. American Diabetes Association. «Peripheral Arterial Disease in People with Diabetes». Diabetes Care, 26, 12, desembre 2003, pàg. 3333–3341. DOI: 10.2337/diacare.26.12.3333. PMID: 14633825.
  4. Aboyans V, Ho E, Denenberg JO, Ho LA, Natarajan L, Criqui MH. «The association between elevated ankle systolic pressures and peripheral occlusive arterial disease in diabetic and nondiabetic subjects». J Vasc Surg., 48, 5, novembre 2008, pàg. 1197–203. DOI: 10.1016/j.jvs.2008.06.005. PMID: 18692981.
  5. Novo S. «Classification, epidemiology, risk factors, and natural history of peripheral arterial disease». Diabetes Obes Metab., 4, març 2002, pàg. S1–6. DOI: 10.1046/j.1463-1326.2002.0040s20s1.x. PMID: 12180352.
  6. Stein R, Hriljac I, Halperin JL, Gustavson SM, Teodorescu V, Olin JW. «Limitation of the resting ankle-brachial index in symptomatic patients with peripheral arterial disease». J Vasc Med., 11, 1, febrer 2006, pàg. 29–33. DOI: 10.1191/1358863x06vm663oa. PMID: 16669410.
  7. Montgomery PS, Gardner AW,. «The clinical utility of a six-minute walk test in peripheral arterial occlusive disease patients». J Am Geriatr Soc, 46, 6, juny 1998, pàg. 706–11. PMID: 9625185.
  8. Jeelani NU, Braithwaite BD, Tomlin C, MacSweeney ST. «Variation of method for measurement of brachial artery pressure significantly affects ankle-brachial pressure index values». Eur J Vasc Endovasc Surg., 20, 1, juliol 2000, pàg. 25–8. DOI: 10.1053/ejvs.2000.1141. PMID: 10906293.
  9. Caruana MF, Bradbury AW, Adam DJ. «The validity, reliability, reproducibility and extended utility of ankle to brachial pressure index in current vascular surgical practice». Eur J Vasc Endovasc Surg., 29, 5, maig 2005, pàg. 443–51. DOI: 10.1016/j.ejvs.2005.01.015. PMID: 15966081.
  10. Kaiser V, Kester AD, Stoffers HE, Kitslaar PJ, Knottnerus JA. «The influence of experience on the reproducibility of the ankle-brachial systolic pressure ratio in peripheral arterial occlusive disease». Eur J Vasc Endovasc Surg., 18, 1, juliol 1999, pàg. 25–9. DOI: 10.1053/ejvs.1999.0843. PMID: 10388635.
  11. Rooke TW, Hirsch AT, Misra S, Sidawy AN, Beckman JA, Findeiss LK, Golzarian J, Gornik HL, Halperin JL, Jaff MR. «2011 ACCF/AHA focused update of the guideline for the management of patients with peripheral artery disease (updating the 2005 guideline) a report of the American college of cardiology foundation/American heart association task force on practice guidelines». Journal of the American College of Cardiology, 58, 19, 2011, pàg. 2020-2045.
  12. Jennifer S. Lin, MD, MCR; Carin M. Olson, MD, MS; Eric S. Johnson, PhD; and Evelyn P. Whitlock, MD, MPH. «The Ankle–Brachial Index for Peripheral Artery Disease Screening and Cardiovascular Disease Prediction Among Asymptomatic Adults: A Systematic Evidence Review for the U.S. Preventive Services Task Force». Ann Intern Med, 159, 5, 2013, pàg. 333-341. DOI: doi:10.7326/0003-4819-159-5-201309030-00007.
  13. 13,0 13,1 Sawyer, Robert J.; Traves D. Crabtree; Eugene F. Foley. Surgical Specialties. Lippincott Williams & Wilkins, 2000, p. 3. ISBN 0-7817-2771-5. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]