Ípsilon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Greek alphabet alpha-omega.svg
Alfabet grec
Αα Alfa Νν Ni
Ββ Beta Ξξ Ksi
Γγ Gamma Οο Òmicron
Δδ Delta Ππ Pi
Εε Èpsilon Ρρ Ro
Ζζ Zeta Σσς Sigma
Ηη Eta Ττ Tau
Θθ Theta Υυ Ípsilon
Ιι Iota Φφ Fi
Κκ Kappa Χχ Khi
Λλ Lambda Ψψ Psi
Μμ Mu Ωω Omega
Altres caràcters
Greek Digamma normal.svg Digamma Greek Stigma.svg Stigma
Greek Eta tack.svg Heta Greek San straight.svg San
Qoppa Q-and-Z-shaped.svg Qoppa Greek Sampi 2 shapes.svg Sampi

L'ípsilon (en majúscules \Upsilon, en minúscules \upsilon) és la vintena lletra de l'alfabet grec. Té un valor numèric de 400. Deriva de la lletra fenicia vau. Quatre lletres de l'alfabet llatí derivaren de l'ípsilon: V, Y i, més tard, U i W.

La pronunciació era /u/ inicialment, però en grec clàssic va canviar a /y/ (el so de la u francesa o la ü alemanya). En grec modern es pronuncia /i/. En grec antic tenia versions llargues i curtes, però aquesta distinció s'ha perdut en el grec modern. En grec clàssic aquesta lletra anava acompayada d'un so aspirat (equivalent a l'hac h aspirada).

L'ípsilon participava com a segon element en els diftongs decreixents, que han evolucionat de diverses marneres; per exemple després d'alfa o èpsilon es pronuncia /f/ o /v/.

L'emperador romà Claudi proposà introduir una nova lletra a l'alfabet llatí amb un so aproximat al de l'ípsilon, però en comptes d'això la lletra Y que fou adoptada finalment.

El nom de la lletra era simplement υ. Va canviar a "u psilon" (en grec, υ ψιλόν, "u senzilla") per a distingir-la de l'οι, que es pronunciava igual, /y/.

En grec modern aquesta lletra es pronuncia d'aquestes maneres:

  • sola sona [i] (igual que iota o eta), exemple τυρί ([ti'ri], "formatge").
  • el grup òmicron+ípsilon sona [u], exemple μου (['mu], "meu").
  • rere alfa, èpsilon, o eta sona [v] (o [f] si segueix una consonant sorda), exemple αύριο (['avrjo], "demà").

Ús[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ípsilon Modifica l'enllaç a Wikidata