Ípsilon

Alfabet grec
Αα	Alfa	Νν	Ni
Ββ	Beta	Ξξ	Ksi
Γγ	Gamma	Οο	Òmicron
Δδ	Delta	Ππ	Pi
Εε	Èpsilon	Ρρ	Ro
Ζζ	Zeta	Σσς	Sigma
Ηη	Eta	Ττ	Tau
Θθ	Theta	Υυ	Ípsilon
Ιι	Iota	Φφ	Fi
Κκ	Kappa	Χχ	Khi
Λλ	Lambda	Ψψ	Psi
Μμ	Mu	Ωω	Omega
Altres caràcters
	Digamma		Stigma
	Heta		San
	Qoppa		Sampi

L'ípsilon (en majúscules $\Upsilon$, en minúscules $\upsilon$) és la vintena lletra de l'alfabet grec. Té un valor numèric de 400. Deriva de la lletra fenicia vau. Quatre lletres de l'alfabet llatí derivaren de l'ípsilon: V, Y i, més tard, U i W.

La pronunciació era /u/ inicialment, però en grec clàssic va canviar a /y/ (el so de la u francesa o la ü alemanya). En grec modern es pronuncia /i/. En grec antic tenia versions llargues i curtes, però aquesta distinció s'ha perdut en el grec modern. En grec clàssic aquesta lletra anava acompayada d'un so aspirat (equivalent a l'hac h aspirada).

L'ípsilon participava com a segon element en els diftongs decreixents, que han evolucionat de diverses marneres; per exemple després d'alfa o èpsilon es pronuncia /f/ o /v/.

L'emperador romà Claudi proposà introduir una nova lletra a l'alfabet llatí amb un so aproximat al de l'ípsilon, però en comptes d'això la lletra Y que fou adoptada finalment.

El nom de la lletra era simplement υ. Va canviar a "u psilon" (en grec, υ ψιλόν, "u senzilla") per a distingir-la de l'οι, que es pronunciava igual, /y/.

En grec modern aquesta lletra es pronuncia d'aquestes maneres:

• sola sona [i] (igual que iota o eta)
• el grup òmicron+ípsilon sona [u]
• rera alfa, èpsilon, o eta sona [v] (o [f] si segueix una consonant sorda).

Ús

• En física l'ípsilon majúscula $\Upsilon$ denota un mesó. Cal escriure-la exactament $\Upsilon$ per evitar confusió amb la lletra llatina Y, que denota l'hipercàrrega.
• En minúscula, s'usa per representar l'aproximant labiodental sonora a l'AFI.