Òliba

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Òliba
Exemplar adult d'òliba.
Exemplar adult d'òliba.
Exemplar immadur d'òliba.
Exemplar immadur d'òliba.
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Strigiformes
Família: Tytonidae
Gènere: Tyto
Espècie: T. alba
Nom binomial
Tyto alba
(Scopoli, 1769)
Distribució geogràfica de l'òliba (en verd).
Distribució geogràfica de l'òliba (en verd).
Òliba fotografiada a Alemanya.
Òliba fotografiada a Alemanya.

L'òliba (Tyto alba) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes) i de la família dels titònids.

Taula de continguts

[edita] Morfologia

  • Fa vora 90 cm, d'ala a ala.
  • Medeix 34 cm.
  • Color daurat a les parts superiors i color blanc a les parts inferiors, a les llargues potes i a la cara.
  • Ulls negres.

[edita] Costums

És sedentària i a l'hivern n'arriben més provinents de l'Europa més freda.

[edita] Alimentació

S'alimenta principalment de ratolins, i, quan n'hi ha en abundància, n'emmagatzema en llocs de cria. En anys pobres en ratolins, en canvi, menja ocells petits, i de tant en tant, papallones nocturnes i rat-penats.

Quan manca l'aliment, l'òliba caça també durant el dia.[2]

[edita] Reproducció

A Catalunya nia a les zones mediterrànies: a les torres de les esglésies i en edificis abandonats, tot i que també aprofita arbres foradats.

A mitjans de primavera, la femella pon 4-6 ous sobre les seues egagròpiles i els cova durant 33 dies. Normalment de cada posta en sobreviuen una mitjana de tres cries. Un cop sortides de l'ou, romanen al niu unes dues setmanes. Mentre la femella incuba els ous, el mascle s'encarrega de portar el menjar. Si una cria es mor, serveix d'aliment per als seus germans. Just acabats de néixer van recoberts de plomissol i són capaços d'engolir ratolins sencers.

Quan hi ha abundor de ratolins, la parella pot fer una segona posta a la tardor.

[edita] Referències

  1. BirdLife International (2004). Òliba. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN, 2006. IUCN 2006. Consultat el 17 de maig del 2008.
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 66-67. ISBN 843150434X.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Òliba
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest ésser viu dins el projecte Wikispecies