Òliba
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Exemplar adult.
.jpg) Exemplar immadur
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Tyto alba (Scopoli, 1769) |
||||||||||||||
 Distribució geogràfica (en verd).
|
||||||||||||||
.jpg)
.jpg)
L'òliba, òbila, xuta, xupa, babeca, xibeca o mifa (Tyto alba) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes i de la família dels titònids.[2]
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
- Fa vora 90 cm, d'ala a ala.
- Medeix 34 cm.
- Color daurat a les parts superiors i color blanc a les parts inferiors, a les llargues potes i a la cara.
- Ulls negres.
Subespècies [modifica]
- Tyto alba affinis (Blyth, 1862)
- Tyto alba alba (Scopoli, 1769)
- Tyto alba bargei (Hartert, 1892)
- Tyto alba bondi (Parkes & A. R. Phillips, 1978)
- Tyto alba contempta (Hartert, 1898)
- Tyto alba crassirostris (Mayr, 1935)
- Tyto alba delicatula (Gould, 1837)
- Tyto alba deroepstorffi (Hume, 1875)
- Tyto alba detorta (Hartert, 1913)
- Tyto alba erlangeri (W. L. Sclater, 1921)
- Tyto alba ernesti (O. Kleinschmidt, 1901)
- Tyto alba furcata (Temminck, 1827)
- Tyto alba gracilirostris (Hartert, 1905)
- Tyto alba guatemalae (Ridgway, 1874)
- Tyto alba guttata (C. L. Brehm, 1831)
- Tyto alba hellmayri (Griscom & Greenway, 1937)
- Tyto alba hypermetra (Grote, 1928)
- Tyto alba insularis (Pelzeln, 1872)
- Tyto alba javanica (Gmelin, 1788)
- Tyto alba lucayana (Riley, 1913)
- Tyto alba meeki (Rothschild & Hartert, 1907)
- Tyto alba nigrescens (Lawrence, 1878)
- Tyto alba niveicauda (Parkes & A. R. Phillips, 1978)
- Tyto alba poensis (Fraser, 1843)
- Tyto alba pratincola (Bonaparte, 1838)
- Tyto alba punctatissima (G. R. Gray, 1839)
- Tyto alba schmitzi (Hartert, 1900)
- Tyto alba stertens (Hartert, 1929)
- Tyto alba subandeana (L. Kelso, 1938)
- Tyto alba sumbaensis (Hartert, 1897)
- Tyto alba thomensis (Hartlaub, 1852)
- Tyto alba tuidara (J. E. Gray, 1829)[3]
Reproducció [modifica]
A Catalunya n'hi ha a les zones mediterrànies: a les torres de les esglésies i en edificis abandonats, tot i que també aprofita arbres foradats.
A mitjans de primavera, la femella pon 4-6 ous sobre les seues egagròpiles i els cova durant 33 dies. Normalment de cada posta en sobreviuen una mitjana de tres cries. Un cop sortides de l'ou, romanen al niu unes dues setmanes. Mentre la femella incuba els ous, el mascle s'encarrega de portar el menjar. Si una cria es mor, serveix d'aliment per als seus germans. Just acabats de néixer van recoberts de plomissol i són capaços d'engolir ratolins sencers.
Quan hi ha abundor de ratolins, la parella pot fer una segona posta a la tardor.
Alimentació [modifica]
S'alimenta principalment de ratolins, i, quan n'hi ha en abundància, n'emmagatzema en llocs de cria. En anys pobres en ratolins, en canvi, menja ocells petits, i de tant en tant, papallones nocturnes i rat-penats. Quan manca l'aliment, l'òliba caça també durant el dia.[4]
Depredadors [modifica]
És depredat per Mustela, Serpentes, Aquila chrysaetos, Milvus milvus, Accipiter gentilis, Buteo buteo, Falco peregrinus, Falco biarmicus, Bubo bubo, Strix aluco i Bubo virginianus.[5]
Distribució geogràfica [modifica]
Es troba a tots els continents, llevat de l'Antàrtida.[5]
Costums [modifica]
És sedentària i a l'hivern n'arriben més provinents de l'Europa més freda.
Referències [modifica]
- ↑ BirdLife International (2004). Òliba. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 24 de març del 2010 (anglès).
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 66-67. ISBN 84-315-0434-X.
- ↑ 5,0 5,1 Animal Diversity Web (anglès)
Bibliografia [modifica]
- Herrera, C. M., 1973. Régimen alimenticio de Tyto alba en España suroccidental. Ardeola, 19(2): 359-394.
- Perrins, Christopher, M., et. al., The Encyclopedia of Birds. Facts on File Publications, 1985.
- Marti, C., 1992. Barn Owl. P. 1-15. A: A. Poole, P. Stettenheim, F. Gill, eds. The Birds of North America, Vol. 1. Filadèlfia: The Academy of Natural Sciences; Washington DC: The American Ornithologists' Union.
- Nos, R., 1960. Estudio de los ovillos regurgitados por una pareja de Tyto alba en la comarca de Maresma (prov. Barcelona). Mise. Zool., 1:3-10.
- Sans-Coma, V., 1974. Sobre la alimentación de Tyto alba en la región continental catalana. Mise. Zool. 3(4): 163-169.
- Vericad, J. R., A. Escarre i E. Rodríguez, 1976. Datos sobre la dieta de Tyto alba i Bubo bubo en Alicante (S. E. de Iberia). Mediterránea, 1: 49-59.
Enllaços externs [modifica]
- Estudi de l'òliba al Principat de Catalunya (català)
- AsturNatura (castellà)
- ARKive (anglès)
- Vídeos d'òlibes en llur hàbitat natural (anglès)
- NCBI (anglès)
- CalPhotos (anglès)
- uBio (anglès)
- BioLib (anglès)
- Discover Life (anglès)
- Encyclopedia of Life (anglès)
- UNEP-WCMC Species Database (anglès)
- Datos sobre la alimentación de la lechuza (Tyto alba) en Valencia (castellà)
- Contribución al conocimiento de la dieta de la lechuza común (Tyto alba) en la provincia de Albacete (castellà)
- Habitat preferences and causes of population decline for barn owls (Tyto alba): a multi-scale approach (anglès)
- Food habits of the barn owl (Tyto alba) in the National Reserve Pampa del Tamarugal, Atacama Desert, North Chile(anglès)
- Dieta de la lechuza común (Tyto alba) en una localidad del delta del Llobregat (castellà)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òliba |
