Òrbita Molnia
![]() |
La redacció d'aquest article (o d'aquesta secció) no és pròpia d'una enciclopèdia. «relacionar millor el títol de l'article amb el contingut» Els errors més freqüents podrien ser l'ús de la primera persona verbal —del singular o del plural— o bé una redacció poc seriosa, informal o subjectiva en lloc de descriptiva. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és. (Col·laboreu-hi!) |
Molnia ("llampec") era el nom d'un sistema militar de comunicacions via satèl·lit emprat a l'antiga Unió Soviètica. Els satèl·lits treballaven en unes òrbites molt excèntriques i elíptiques, fet que permetia que fossin visibles en zones polars durant llargs períodes de temps. Cal tenir en compte que des dels llocs molt propers als pols terrestres no és possible comunicar-se amb els satèl·lits en òrbites geoestàcionaries (sobre l'equador terrestre).
Un satèl·lit amb una òrbita molt el·liptica passa gran part de la seva òrbita sobre el punt designat de la superfície terrestre, fenomen conegut com a "pou del apogeu". Aquests tipus de recorreguts es coneixen també amb el nom d'òrbita de "Molnia". Per aconseguir que posició del apogeu no es vegi massa afectada per les perturbacions orbitals, es tria una inclinació propera als 63,4º. D'aquesta manera s'aconsegueix que l'angle del perigeu sigui constant durant molt de temps. La fórmula que ens dóna el canvi d'angle del perigeu per dia és aquesta:
L'equació es fa zero per una inclinació de 63,4º. Els satèl·lits Molnia tenen un període orbital d'unes dotze hores.
Hi ha satèl·lits nord-americans que han emprat aquest tipus d'òrbites de Molnia.

