Calç
La calç s'obté de pedra calcària sotmesa a cocció.
La pedra de calç s'acostuma a coure en forns a una temperatura de 1.000 °C a 1.200 °C, que transforma el carbonat càlcic (CaCO3) en òxid càlcic (CaO) (calç viva). En combinar-la amb aigua, s'hidrata (o sigui, es transforma en hidròxid de calci (Ca(OH)2) i desprèn calor. La calç hidratada (calç apagada o calç aèria), exposada a l'aire, es carbonata, o sigui, es combina amb el diòxid de carboni (CO2) de l'aire per tornar a formar carbonat de calci.
És de color blanc, de poca duresa, lleugera i si es posa en contacte amb la pell és perjudicial. És un aglomerant molt utilitzat com a base de mescles, per a emblanquinar i com a aglutinant de pigments i pintures.
La calç, segons el tractament a què se sotmet pot ser:
- Viva: calç no hidratada.
- Apagada o amarada: calç hidratada amb aigua fins a perdre la causticitat.
- Bullida:s'obté de la calç amarada, en forma de pasta, obtinguda barrejant calç viva i aigua i fent-la bullir.
El material obtingut coent pedra calcària amb una determinada porció d'argila, s'anomena calç hidràulica i té la propietat d'endurir-se dins l'aigua, perquè l'enduriment es produeix per reacció química entre l'hidròxid càlcic, els silicats (procedents de l'argila) i l'aigua, pel que no és necessari el contacte amb en diòxid de carboni de l'aire.
Us de la calç [modifica]
La calç te molts usos diferents, dels que podem destacar:
- a la restauració, per barrejar amb la sorra per crear el morter de calç emprat a restauracions de construccions antigues.
- a la construcció, per barrejar amb àrids i ciment per usos molt concrets de morters.
- al tractament de pells, on es tracten les pells en un bany de calç per tal de depilar-les (encalcinament).
Vegeu també [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calç  |
  |
Açò és un esborrany sobre química. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
