Òxid de coure (II)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'òxid de coure (II) o òxid cúpric (CuO) és l'òxid de coure de major nombre d'oxidació. És un sòlid negre amb una estructura iònica que fon al voltant dels 1.200°C amb una mica de pèrdua d'oxigen.

Síntesi[modifica | modifica el codi]

Aquest compost pot ser format per escalfament de coure en aire, però es pot formar òxid cuprós, per la qual cosa la millor forma de preparació és per descomposició tèrmica de nitrat cúpric, hidròxid cúpric o carbonat cúpric:

2Cu(NO3)2 → 2CuO + 4NO2 + O2
Cu(OH)2CuO + H2O
CuCO3CuO + CO2

Reaccions[modifica | modifica el codi]

L'òxid de coure (II) és un òxid bàsic, de manera que aquest es dissol en àcids minerals com l'àcid clorhídric, l'àcid sulfúric o l'àcid nítric donant les corresponents sals de coure (II):

CuO + 2HNO3Cu(NO3)2 + H2O
CuO + 2HClCuCl2 + H2O
CuO + H2SO4CuSO4 + H2O

Aquest també pot ser reduït a coure metàl·lic usant hidrogen o monòxid de carboni:

CuO + H2Cu + H2O
CuO + COCu + CO2

Efectes en el cos humà[modifica | modifica el codi]

L'òxid de coure (II) és un irritant. També pot causar dany als sistemes endocrí i nerviós central. El contacte amb els ulls pot causar irritació i importants danys de còrnia, i potencialment pot causar conjuntivitis. El contacte amb la pell pot causar irritació i descoloració. La ingesta d'òxid cúpric pot dur a una depressió del sistema nerviós central, causar danys gastrointestinals, al fetge, al ronyó, al sistema vascular o insuficiències en el sistema circulatori. La seva inhalació pot provocar danys als pulmons i envà. La inhalació de vapors d'òxid cúpric pot conduir a una malaltia cridada "febre del fum metàl·lic", els símptomes del qual són similars als de la grip. L'exposició perllongada a l'òxid cúpric pot provocar dermatitis i malaltia de Wilson. La manipulació d'òxid de coure (II) hauria de donar-se en un lloc bé ventilat, i hauria d'anar-se amb compte d'evitar el contacte amb la pell i els ulls. Després de treballar amb aquest compost, es recomana rentar-se minuciosament.

Usos[modifica | modifica el codi]

L'òxid cúpric és usat com pigment en ceràmiques per a donar color blau, vermell, i verd (i de vegades gris, rosa o negre). També s'utilitza en la producció de solucions cupraminoses, emprades en l'obtenció de raió i de cupro. També s'usa, ocasionalment, com a suplement dietari en animals amb deficiència de coure.

L'òxid de coure (II) té aplicació com semiconductor, perquè té una estreta banda prohibida de 1.2 eV. És un abrasiu usat per a polir equipament òptic. L'òxid cúpric pot ser usat per a produir piles seques, i també en piles "mullades" com càtode, amb liti com ànode, i dioxalà barrejat amb perclorat de liti com electròlit. L'òxid de coure pot produir altres sals de coure. És usat també per a soldar aliatges de coure.

A més l'òxid cúpric pot ser usat de forma segura per a eliminar materials perillosos com el cianur, hidrocarburs, hidrocarburs halogenats i dioxines, a través de l'oxidació.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òxid de coure (II) Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]