Òxid de sodi
De Viquipèdia
| Òxid de sodi | |||
|---|---|---|---|
|
|
||
| General | |||
| Altres noms | |||
| Fórmula molecular | Na2O | ||
| Massa molar | 61,979 g/mol | ||
| Aspecte | Sòlid blanc amorf | ||
| Número CAS | [1313-59-3] | ||
| Propietats | |||
| Densitat i fase | 2,27, g/cm³ sòlid | ||
| Solubilitat en aigua | Reacciona | ||
| Punt de fusió | 1132 °C (1405 K) Descompon | ||
| Punt d'ebullició | |||
| Estructura | |||
| Geometria de coordinació |
Na+: 4; O2-: 8 | ||
| Estructura cristal·lina | Cúbic | ||
| Perills | |||
| MSDS | MSDS externa | ||
| Perills |  Corrosiu (C) |
||
| NFPA 704 |
 0
3
1
|
||
| Frases R | 8-14-35 | ||
| Frases S | 8-27-39-43-45 | ||
| RTECS | |||
| Punt d'inflamabilitat | No inflamable | ||
| Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa) Avís d'exempció de responsabilitat |
|||
L'òxid de sodi, Na2O, és un compost iònic que es presenta com un sòlid de color blanquinós. Reacciona violentament amb aigua per donar hidròxid de sodi, NaOH. Es descompon quan s'escalfa a més de 400°C produïnt peròxid de sodi, Na<sub2>O<sub2> i sodi, Na. Els òxids dels metalls alcalins M2O (M = Na, K, Rb) cristal·litzen en una estructura d'antifluorita, és a dir, les posicions d'anions i cations es troben permutades respecte de les seves posicions en la fluorita CaF2 [1]. És tòxic i fortament corrosiu en contacte amb ulls, pell i vies respiratòries.
Taula de continguts |
[edita] Reaccions
- 4 Na + O2 → 2 Na2O
però també es produeix peròxid segons la reacció:
- 6 Na + 2 O2 → 2 Na2O + Na2O2
- L'obtenció de Na2O pur es pot aconseguir reaccionant sodi líquid amb nitrat de sodi, NaNO3.
- 10 Na + 2 NaNO3 → 6 Na2O + N2
- Reacciona violentament amb l'aigua produïnt l'hidròxid de sodi
- Na2O + H2O → 2 NaOH
[edita] Aplicacions
Forma part de la composició del vidre, en un 15%, els altres components són diòxid de silici, un 70%, i òxid de calci, un 9%. La seva funció és rebaixar el punt de fusió del diòxid de silici i donar major elasticidad al vidre fus.
[edita] Referències
- ↑ Wells, A.F. Structural Inorganic Chemistry, Oxford, Clarendon Press,1984 ISBN 0-19-855370-6
[edita] Bibliografia
- LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York
