Òxid de sodi
Estructura cristal·lina. Verd: Na+ Gris: O2- |
|
| Nomenclatura | |
|---|---|
| Fórmula química | Na2O |
| Nombre CAS | 1313-59-3 |
| Propietats químiques | |
| Aparença | Sòlid blanc amorf |
| Densitat | 2,27 g/cm³ |
| Massa molar | 61,979 |
| Punt de fusió | 1.132 °C (1.405 K) Descompon |
| Solubilitat | Reacciona en aigua |
| Punt d'inflamabilitat | No inflamable |
| Estructura cristal·lina | Cúbic |
| Geometria de coordinació | Na+: 4; O2-: 8 |
| Seguretat | |
| Perills | |
| Frases R | 8-14-35 |
| Frases S | 8-27-39-43-45 |
| NFPA 704 | |
| Recursos externs | |
| Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa) Avís d'exempció de responsabilitat |
|
L'òxid de sodi, Na2O, és un compost iònic que es presenta com un sòlid de color blanquinós. Reacciona violentament amb aigua per donar hidròxid de sodi, NaOH. Es descompon quan s'escalfa a més de 400°C produint peròxid de sodi, Na<sub2>O<sub2> i sodi, Na. Els òxids dels metalls alcalins M2O (M = Na, K, Rb) cristal·litzen en una estructura d'antifluorita, és a dir, les posicions d'anions i cations es troben permutades respecte de les seves posicions en la fluorita CaF2.[1] És tòxic i fortament corrosiu en contacte amb ulls, pell i vies respiratòries. Forma part de la composició del vidre, en un 15%, els altres components són diòxid de silici, un 70%, i òxid de calci, un 9%. La seva funció és rebaixar el punt de fusió del diòxid de silici i donar major elasticidad al vidre fus.
[modifica] Reactivitat
La producció de Na2O s'aconsegueix reaccionant el sodi amb oxigen:
- 4 Na + O2 → 2 Na2O
però també es produeix peròxid segons la reacció:
- 6 Na + 2 O2 → 2 Na2O + Na2O2
- L'obtenció de Na2O pur es pot aconseguir reaccionant sodi líquid amb nitrat de sodi, NaNO3.
- 10 Na + 2 NaNO3 → 6 Na2O + N2
- Reacciona violentament amb l'aigua produint l'hidròxid de sodi
- Na2O + H2O → 2 NaOH
[modifica] Referències
- ↑ Wells, A.F. Structural Inorganic Chemistry, Oxford, Clarendon Press,1984 ISBN 0-19-855370-6
[modifica] Bibliografia
- LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York