Òxid de titani (IV)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pols de diòxid de titani

L'òxid de titani (IV) o diòxid de titani és un compost de titani, que es troba de forma natural, la fórmula del qual és TiO2. S'utilitza com a pigment blanc, com a catalitzador, i com a absorbent de la radiació UV, entre altres aplicacions.

Quan es fa servir com colorant alimentari té el codi E E171.

En la natura[modifica | modifica el codi]

El diòxid de titani es presenta a la natura en forma de minerals ben coneguts com el rutil, anatasa i brookita.

Producció[modifica | modifica el codi]

El diòxid de titani en cru es purifica per a convertir-lo en tetraclorur de titani i aquest es destil·la i reoxida per donar diòxid de titani pur.[1]

Un altre procés utilitza ilmenita com a font de diòxid de titani la qual es digerida amb àcid sulfúric.

Nanotubs d’òxid de titani.


Aplicacions[modifica | modifica el codi]

  • Pigment, el diòxid de titani és el pigment blanc més emprat. Aproximadament 4 milions de tones del pigment TiO2 es consumeixen anualment al món. Es fa servir en productes tan diversos com pintures, plàstics, papers, tinta, aliments, medicines (per exemple en les píndoles) i també en pasta de dents. En la ceràmica el diòxid de titani actua com opacificador i formador de llavor de cristalls..

Es fa servir en la llet desnatada aper incrementar-ne la palaltabilitat.[2]

  • Protector sola de la pell i absorbidor de llum ultraviolada, es fa servir en cosmètics i en tatuatges, es troba en gairebé totes les cremes protectores solars per tal com té un elevat índex refractiu.
  • Fotocatalitzador
Fibres i espirals de TiO.

Especialment en la seva forma anastasa és un fotocatalitzador sota la llum ultraviolada.[3] El seu fort potencial redox oxida l’aigua i crea radicals hidroxils. També pot oxidar oxigen o materials orgànics directament per això s’afegeix a diversos productes com pintures o finestres per esterilitzar o desodoritzar i es fa servir com catalitzador en la hidròlisi.

  • Electricitat:El diòxid de titani també por ptoduir electricitat quan està en forma de nanopartícula .


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Titanium Dioxide Manufacturing Processes». Millennium Inorganic Chemicals. Arxivat de l'original el 2007-08-14. [Consulta: 2007-09-05].
  2. Lance G. Phillips and David M. Barbano. «The Influence of Fat Substitutes Based on Protein and Titanium Dioxide on the Sensory Properties of Lowfat Milk». Journal of Dairy Science, vol. 80, 11, pàg. 2726.
  3. Kurtoglu M. E., Longenbach T., Gogotsi Y.. «Preventing Sodium Poisoning of Photocatalytic TiO2 Films on Glass by Metal Doping». International Journal of Applied Glass Science, vol. 2, 2, 2011, pàg. 108–116. DOI: 10.1111/j.2041-1294.2011.00040.x.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òxid de titani (IV)